Pagar per empadronar-se i anar al metge: detectades unes cent altes sospitoses en una residència estudiantil de València

L’empadronament és la clau als drets bàsics. Permet accés a la cobertura sanitària, escolarització i, en cas de les persones migrants, és imprescindible per a acreditar la residència i iniciar tràmits de regularització. És per això que, atesa la condició de vulnerabilitat i desesperació, és un espai en què proliferen les estafes o els abusos. Estafes com la de la venda de contractes de lloguer o de cites prèvies per a tràmits d’estrangeria. O com la d’abonar fins a mil euros per a poder empadronar-se en un domicili en què no es resideix.

En els últims mesos, la Policia ha fet una trentena de detencions a València relacionades amb la venda de contractes de lloguer falsos a persones migrants, unes irregularitats que permeten iniciar tràmits. L’última, una operació efectuada dimecres mateix, amb la detenció de 28 persones que cobraven 300 euros per fer contractes fraudulents que servien després en el padró municipal.

Segons la informació recaptada per elDiario.es, la pràctica és més habitual del que sembla i no es limita a habitatges particulars, com el cas més recent. Aquest diari ha obtingut informació que apunta que diverses desenes de migrants extracomunitaris, d’origen magrebí i en situació de sensellarisme, figuren empadronats en una residència d’estudiants de València, que està investigant el cas. L’empresa, especialitzada en el lloguer d’habitatges, apunta que ha iniciat les perquisicions per a determinar si hi ha irregularitats, davant la consulta d’aquest diari.

Professionals sanitaris van alertar en l’Hospital Clínic que un nombre que van considerar rellevant de persones de nacionalitat algeriana acudien des d’octubre per a rebre cobertura sanitària, empadronades totes en un mateix edifici. En tres mesos van acudir 16 persones amb la mateixa adreça, un bloc de cases que està destinat al lloguer per habitacions per a estudiants i nòmades digitals amb poder adquisitiu. Aquestes persones, segons la denúncia interna a què ha tingut accés elDiario.es, presentaven “ferides i condicions higièniques” que han fet dubtar els facultatius de les seues condicions reals d’habitatge.

Els professionals sanitaris, que prefereixen mantindre l’anonimat, van preguntar als pacients i alguns van apuntar que viuen en l’antic circuit urbà de Fórmula 1, on hi ha un dels assentaments de barraques més gran de València, que fins i tot es divideix per ‘barris’ en funció de la nacionalitat. Altres atesos, segons aquesta denúncia, refereixen que “els permeten empadronar-se allí [en la residència] pagant pels 3 primers mesos mil euros” i que apuntaven que aquest empadronament té una validesa de dos anys que els serveix per a fer tràmits. L’empresa nega expressament haver donat autorització de manera irregular ni haver cobrat per aquest tràmit, com tampoc n’ha tingut coneixement, preguntada per elDiario.es. Consultada una de les ONG que atén les persones de l’assentament del circuit urbà, apunten que no els consta cap denúncia sobre aquesta qüestió.

Segons la informació recaptada per elDiario.es, hi ha prop de 80 persones migrants empadronades en l’edifici, amb edats molt dispars: de 22 anys a 60. Figuren en diferents pisos des de fa mesos, alguns des de l’any 2024, segons les fonts consultades. L’immoble té altes i baixes en el padró constants, cosa que encaixa amb la residència temporal que ofereix, però, en el cas d’aquests migrants, es mantenen durant mesos vigents, informen les mateixes fonts. Fonts de la mercantil apunten que no és el perfil amb què solen treballar.

Per a empadronar-te a València en un immoble que no és propi es necessita el passaport, contracte de lloguer en vigor amb duració superior a sis mesos, referència cadastral i rebut del pagament del lloguer en què figure el nom del propietari, o la seua autorització expressa. El consistori indica en el seu servei d’informació que “no serveix per a acreditar la duració de més de sis mesos, els contractes amb renovacions de mes en mes”. Si l’habitatge és propietat d’una empresa, s’ha d’aportar un document que justifique la relació, si no consta en el contracte.

L’empresa obri una investigació

L’edifici, l’adreça exacta del qual omet aquest diari, és un immoble al carrer de Rodríguez de Cepeda, a la zona de l’Amistat, un dels barris universitaris. Consta de 28 habitatges de 130 metres quadrats que es lloguen per habitacions, on es comparteix pis amb entre cinc i set persones. El preu està al voltant de 480 euros per habitació, segons els portals immobiliaris, i inclou neteja quinzenal i subministraments. L’immoble es promociona com una residència estudiantil especialitzada en estudiants estrangers i nòmades digitals, un coliving que també inclou consells legals per a viure a la ciutat a estudiants i treballadors.

L’empresa propietària, part de la socimi Vandor, assenyala a preguntes d’elDiario.es que ha obert una investigació sobre aquest tema i desconeix aquesta situació. Ni els consta l’empadronament ni s’ha fet amb permís seu, comuniquen a elDiario.es. “La companyia no té constància d’irregularitats vinculades a processos d’empadronament en els nostres actius. No obstant això, davant la seua pregunta, Vandor ha obert immediatament una consulta a l’Ajuntament per a revisar qualsevol possible anomalia en el padró de les nostres finques a València. Com és d’esperar, Vandor no autoritza cap empadronament que no estiga vinculat a un contracte d’arrendament legal i vigent. Si detectàrem que tercers aliens han fet un ús fraudulent de les nostres adreces o els nostres documents, donarem trasllat immediat a les autoritats perquè es depuren responsabilitats”, comunica l’empresa.

Els empadronaments socials no funcionen

L’empadronament és una manera d’acreditar l’estada amb vista a futurs tràmits amb estrangeria, la qual cosa es coneix com a arrelament. Permet, així mateix, obtindre cobertura sanitària, accedir a l’escolarització, ajudes públiques i altres tràmits. És, a més, una obligació legal a Espanya.

Als ajuntaments existeix la figura d’un padró especial per a persones en situació de sensellarisme o en exclusió social, si tenen coneixement els Serveis Socials d’aquesta condició de vulnerabilitat. L’Ajuntament de València va rebre l’any passat 5.826 peticions d’empadronaments especials, dels quals només ha concedit 125 sol·licituds. N’hi ha més de 3.800 sense resoldre, segons les últimes dades disponibles. En el cas de València, el reforç de treballadors del padró ha vingut de la mà amb un augment de les seues funcions, amb la qual cosa la càrrega de treball continua sent elevada. Per a mostra, les llargues cues diàries al costat de l’edifici municipal. “Els empadronaments socials no funcionen”, qüestiona un empleat.

En els Serveis Socials denuncien que la pràctica irregular de demanar diners per un empadronament és habitual en moltes ciutats, i aconsellen no cedir-hi. També assenyalen que les persones migrants són les més vulnerables i perjudicades en aquests casos. Per a això està l’empadronament especial, exposen.

Fonts coneixedores del funcionament del padró indiquen que, en cas de migrants extracomunitaris, han d’actualitzar les dades cada dos anys. Si no, es tramita la baixa automàticament. Això encaixa amb la denúncia recollida pels professionals de l’hospital, que refereix aquest període de temps en la duració del padró. Així mateix, hi ha procediments per a verificar si una persona continua residint en el domicili, a través de la correspondència física de l’Ajuntament: en cas de dubtes, s’envia una carta que ha d’obtindre resposta. ElDiario.es ha traslladat la consulta a Sanitat per saber si hi ha una nitat per saber si hi ha una denúncia en curs.