Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
El PSOE convierte su Comité Federal en un acto de aclamación a Pedro Sánchez
Las generaciones sin 'colchón' inmobiliario ni ahorros
Opinión - El extraño regreso de unas manos muy sucias. Por Pere Rusiñol

La pandèmia que va esborrar les denúncies de violència masclista en els jutjats: “Les dones van quedar callades”

La fiscal delegada de violencia sobre las mujeres de Valencia, Rosa Guiralt, en su intervención en el Parlamento autonómico.

Laura Martínez

0

Durant el primer mes del confinament decretat per l’estat d’alarma, la Fiscalia de València només va registrar 5 denúncies per violència masclista. La mitjana, en qualsevol altre període, és de 10 a 12 denúncies diàries. Del 14 de març al 17 d’abril els jutjats de violència sobre la dona van viure un desert sense precedents. “Les dones van quedar callades”, va denunciar dilluns la fiscal delegada de violència contra la dona a València, Rosa Guiralt, en la seua compareixença en la comissió de Justícia de les Corts Valencianes.

La fiscal considera que ha faltat informació sobre el fet que els serveis d’atenció a les víctimes eren serveis essencials, que les dones que pateixen violència masclista no han tingut coneixement que els jutjats estaven oberts. Les seues dades xoquen, i així ho ha manifestat, amb les atencions de la Generalitat Valenciana, que va atendre des dels serveis socials 3.500 dones a través dels centres Dona 24 hores durant el primer mes de l’estat d’alerta, un 25% més que en el mateix període el 2019. València i Alacant han sigut les dues províncies amb més nombre d’homes detinguts per qüestions relacionades amb la violència masclista durant els tres mesos d’estat d’alarma. Però, durant el primer mes del confinament, les víctimes no van arribar al jutjat. “Va faltar que des de les institucions es diguera ‘no esteu soles’, no sols amb el 016 i els centres de dona 24 hores, sinó ‘les institucions estan amb vostés’ i les institucions són el jutjat de guàrdia i l’accés a l’administració de justícia, que no s’ha garantit gens”, va criticar.

“Som servei públic i aquest servei públic està per a servir a la ciutadania, els devem un respecte i estar en presència per a tot allò que necessiten. Això s’ha obviat”, va afegir, en referència a la falta d’atenció presencial en els jutjats. No obstant això, va recordar que els tres jutjats especialitzats de València sí que han operat a ple rendiment.

El problema, indica, rau en la falta de mitjans. En el fet que els jutjats d’instrucció i primera instància exercien com a jutjats de guàrdia amb torns rotatoris, amb treballadors sense formació específica. Quan hi van arribar les denúncies, es resolien decretant ràpidament mesures cautelars, però no iniciant procediments civils –per a resoldre, per exemple, custòdies, règim de visites o abonament de pensions–. Com que no hi havia presencialitat en els jutjats i es funcionava amb mitjans telemàtics, la Policia tenia dificultats per a citar les víctimes i portar-les al jutjat a declarar. Les unitats de valoració integral han fet la seua faena per la via telemàtica. “No totes les dones que pateixen violència de genere tenen aparells electrònics per a poder connectar-se, no tots tenim les mateixes possibilitats i no pot haver-hi una justícia per a uns millor que per a altres. Què fem amb les migrants, amb les prostitutes, amb les dones que no poden accedir a Internet? Són de segona categoria”, va criticar la fiscal delegada, que va indicar que en els jutjats encara continuen treballant amb un mateix ordinador per a atendre tots els procediments per videoconferència.

Malgrat l’escassetat, va considerar que “la Policia ha estat controlant i vigilant les dones de manera molt intensa, sobretot les que tenien un risc molt alt. No les han deixades soles”, encara que les atencions en un confinament al costat d’un maltractador no són les òptimes, va admetre. La fiscal es va mostrar especialment crítica en aquesta comissió, assumint que “no ho hem fet bé, perquè no hi teníem mitjans”. “Ens hem preocupat, però hi ha alguna cosa en què fallem. Serveis socials, la mateixa administració de justícia... Cadascú hauria de mirar en quins espais podem millorar” va instar.

Abans d’abandonar la sala, va compartir una reflexió amb els parlamentaris: “Perquè hi haja de debò igualtat, cal acabar amb el sistema. No és un problema d’educació solament, és un problema d’estructura. D’estructura social. Jo ficaré a la presó a qui haja de ficar i trauré de la presó a qui haja de traure, però això se soluciona canviant les estructures i això els correspon a vostés”.

Etiquetas
stats