Què va passar en les tres hores des que l’incendi de Begís va adoptar “un comportament explosiu” fins que va atrapar el tren

Un canvi sobtat en les condicions meteorològiques que van fer de l’incendi de Begís un autèntic infern i, en conseqüència, la necessitat d’adoptar multitud de decisions en molt poc espai de temps. Aquest va ser el principal argument de la consellera de Justícia i Interior, Gabriela Bravo, per a tractar d’explicar per què el 16 d’agost passat no es va impedir l’eixida del tren des de l’Estació del Nord de València a les 16.23 amb destinació a Saragossa, que va quedar atrapat a les 17.54 entre les flames poc després de Caudiel i va generar una situació de tensió que va acabar amb més d’una desena de ferits, i que podia haver acabat en tragèdia si no haguera sigut per l’actuació de la maquinista que va aconseguir invertir la marxa del comboi i traure’l del foc.

Bravo va comparéixer dijous a petició pròpia en la Diputació Permanent de les Corts Valencianes per donar compte de la gestió dels grans incendis d’aquest estiu, principalment a la Vall d’Ebo i Begís, i de la situació i les decisions adoptades en el moment de l’incident ferroviari.

Segons el seu relat, aquell dia al voltant de les 15.00 es va donar un gir brusc de l’evolució de l’incendi que va generar els moments més crítics de tots els viscuts durant l’extinció dels diferents incendis. Uns minuts abans s’havia produït una reunió del Centre de Coordinació Operatiu Integrat (Cecopi) presidida per Ximo Puig en què es va considerar que, llevat d’un canvi radical, no calia desallotjar la localitat de Begís.

“Pocs minuts després d’acabar la reunió, la potencialitat i la intensitat de l’incendi arribava nivells insospitats, segons els responsables. La formació de pirocúmuls i el comportament explosiu va determinar que la direcció del post de comandament avançat adoptara la decisió d’evacuar el municipi de Begís i es va activar de manera immediata un alberg a la localitat de Viver. En tres hores l’incendi va passar a tindre una grandària sis vegades superior, de 600 a 3.700 hectàrees afectades. A primera hora de la vesprada l’incendi estava fora de capacitat d’extinció”, va afirmar Bravo en la seua intervenció.

“En pocs minuts es van haver de prendre moltes decisions, com traslladar el post de Comandament Avançat de Begís a Viver per evitar que hi arribaren les flames i, posteriorment, evacuar les localitats de Toràs i Teresa. Ens obstaculitzem llavors davant el moment més crític de l’incendi: tots hem vist les imatges impactants dels bombers del Consorci de Castelló escapant d’un cercle de flames que el vent havia creat de manera sorprenent. En aquells moments l’incendi estava completament descontrolat”, va dir la titular de Justícia.

A les 18.08, quasi dues hores després d’haver eixit el tren, el Centre de Coordinació d’Emergències va rebre la primera comunicació d’una incidència ferroviària en què una unitat de prevenció assegurava que un tren havia passat per Monleón i no havia eixit; entre Cambras i Monleón cap a estació Toràs.

Segons Bravo, “aquest missatge va arribar a través del sistema COORCOM del 112 on totes les comunicacions orals i escrites són registrades i compartides per totes agències que pertanyen a l’operatiu”.

Quasi simultàniament, l’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries (Adif) va informar el 112 amb el missatge següent: “Foc a la vora de les vies a l’altura km 204 de vies i prop de l’antic baixador Toràs-Begís. Trens no poden continuar la marxa i ha retrocedit a la Masada, altura de terme municipal de Toràs entre els baixadors de Toràs-Begís i Majadas Blancas”.

A partir d’aquest moment es va incorporar Adif a l’operatiu, es van activar els recursos sanitaris extraordinaris com ara helicòpters medicalitzats o plans d’emergència d’hospitals i es va habilitar un hospital de campanya en el Post de Comandament Avançat per convertir-lo en primer punt de triatge i derivació de ferits.

Bravo va insistir que “ha de quedar clar que el Centre de Coordinació d’Emergències no va rebre del Post de Comandament Avançat cap instrucció perquè tallara la línia fèrria València-Saragossa”. I per aquest motiu, “la Sala no va tindre cap comunicació amb Adif”.

La consellera va iniciar la seua intervenció recordant que segons el Pla Especial d’Incendis Forestals del 1998 i actualitzat al febrer del 2021 “el responsable màxim de la direcció i la coordinació d’un incendi en el Post de Comandament Avançat sempre serà un tècnic amb rang de capatàs, coordinador forestal o sergent bomber”, apuntant en quina línia poden anar les responsabilitats de l’incident ferroviari.