La plaga del cotonet de Sud-àfrica: pèrdues de 120 milions i una solució “ecològica i neta” a l’espera de l’autorització del Ministeri d’Agricultura

La plaga del cotonet de Sud-àfrica (Delottococcus aberiae), que afecta especialment cítrics i vinya deixant-los amorfs i inservibles, s’escampa sense pausa des de fa més d’una dècada per les comarques valencianes i podria ocasionar unes pèrdues, segons els càlculs de la Unió de Llauradors, de 120 milions d’euros a l’any. La solució per la qual aposta la Conselleria d’Agricultura passa per escampar en els camps el paràsit Anagyrus aberiae, l’autorització del qual depén del Ministeri d’Agricultura. 

“En una dècada hem patit 11 plagues que no estaven ací”, afirma Carles Peris, secretari general de la Unió de Llauradors, que destaca els costos que suposen per al productor i per a l’Administració autonòmica, que té la competència per a combatre totes les plagues en els camps valencians. Peris reclama l’enduriment del protocol d’importació de cítrics per a evitar que arriben plagues noves (el cotonet hi va arribar el 2009 a través del port de Sagunt en importacions des de Sud-àfrica). “Una vegada que per desgràcia la tenim en el nostre territori, l’altra fase és destinar prou recursos a sanitat vegetal per a lluitar contra aquestes plagues i que no s’escampen pel territori”, afig. 

El cotonet de Sud-àfrica s’ha desplegat des de la província de Castelló fins a comarques com Camp de Morvedre, el Camp de Túria o els Serrans. La Conselleria d’Agricultura fa cinc anys que impulsa la lluita biològica contra aquesta plaga mitjançant feromones que atrauen el cotonet cap a un verí i parasitoides que han demostrat efectivitat. “Són eixides més efectives, que no creen resistència i respectuoses amb el medi ambient”, assenyalen fonts de la conselleria que dirigeix Mireia Mollà. 

Les dues solucions contra la plaga van sorgir gràcies a sengles convenis de la conselleria amb la Universitat Politècnica de València, dels equips que dirigeixen Vicente Navarro, investigador del Grup d’Ecologia Química Agrícola (CEQA) de l’Institut Agroforestal del Mediterrani, i la professora del Departament d’Ecosistemes Agroforestals de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agronòmica i del Medi Natural Antonia Soto.

L’equip de Navarro va aconseguir, al cap de tres anys d’investigació, aïllar la feromona (la substància química amb què les femelles criden els mascles). Així doncs, la solució passa per atraure els mascles a uns paranys o dispositius amb verí. “És un sistema que consisteix a rebaixar poblacions; a poc a poc, generació rere generació, vas aniquilant mascles i la plaga baixa”, explica Navarro, que recorda que amb un sistema rudimentari es va aconseguir “rebaixar la població significativament, del 43% al 13% o 14%”.

L’equip d’Antonia Soto, també de la UPV, ha investigat un paràsit, importat de Sud-àfrica l’any passat, que s’ha demostrat efectiu contra el Delottococcus aberiae. Les primeres proves autoritzades pel Ministeri d’Agricultura en determinats camps afectats pel cotonet han demostrat que el paràsit resulta “molt efectiu”, segons fonts de la conselleria. Mentre arriba l’autorització definitiva del Ministeri d’Agricultura per a generalitzar-ne l’ ús en els camps valencians (aquest diari ha consultat el departament de Luis Planas sobre l’estadi actual de l’autorització i no ha obtingut resposta), la Conselleria d’Agricultura continua criant el parasitoide Anagyrus en insectaris. 

Fins ara, l’autorització a l’ús del paràsit es limita a la Vall d’Uixó i la consellera Mireia Mollà ha sol·licitat al ministeri que n’autoritze l’ús a Sagunt, Quart de les Valls, Borriana i Betxí. Mollà argumenta que el parasitoide Anagyrus ha demostrat eficàcia com a depredador i suposa una “alternativa ecològica i neta davant la prohibició per la Unió Europea del clorpirifòs i el metil-clorpirifòs”, els insecticides que fins a l’1 de febrer passat usaven els agricultors per a combatre aquesta plaga i altres. L’eurodiputada valenciana Inmaculada Rodríguez-Piñero ha demanat a la Comissió Europea “alternatives” a aquest pesticida. “Estem d’acord que la perillositat demostrada per les autoritats sanitàries europees pel que fa al clorpirifòs en feia necessària la prohibició, però no es pot deixar el camp sense alternatives ni protecció davant de plagues importades que estan arrasant les nostres collites”, assenyala la socialista Rodríguez-Piñero. 

El secretari general de la Unió de Llauradors, Carles Peris, assisteix a aquesta situació com a un “partit de tenis entre l’Administració valenciana i el ministeri”. “Això no és bo, demanem coordinació entre administracions i que facen un pla estratègic per a combatre plagues”, afig Peris, que valora “molt positivament” la lluita biològica per la qual aposta Mireia Mollà. La consellera ha sol·licitat “celeritat” al ministeri en l’autorització, amb l’objectiu de “tindre a l’abast prou cries per poder fer-ne una solta efectiva pròximament”. Mollà també ha al·ludit a la “necessitat d’extremar els controls en els ports d’entrada i de sancionar aquells en què es detecte laxitud de les inspeccions” i ha demanat al ministre Luis Planas una dotació de 12 milions d’euros per a fer front al cotonet.

La Unió de Llauradors calcula unes pèrdues globals de 120 milions d’euros en el camp valencià a conseqüència d’aquesta plaga (6 milions pel cost dels tractaments i 114 pels perjudicis directes sobre la fruita). “Cap comunitat autònoma compta amb prou recursos per a combatre totes les plagues, per això cal que s’implique el ministeri i que aporte recursos a sanitat vegetal”, conclou Carles Peris.