La plataforma valenciana per un finançament just demana una condonació del deute almenys del 70%

La plataforma valenciana pel finançament just reclama una condonació del deute autonòmic almenys d’un 70% per a la comunitat autònoma. La xifra, recolzada en informes com el de l’Institut Valencià de Finances (IVIE), implica prop de 48.000 milions d’euros i correspon a l’anomenat “deute històric”, aquella derivada de l’infrafinançament de la Comunitat Valenciana.

La reivindicació és compartida per la patronal, els sindicats majoritaris CCOO i UGT i tots els partits amb representació parlamentària, llevat de Vox, que no participa en la plataforma Per un Finançament Just. Representants de l’organisme s’han reunit dilluns amb portaveus del PSPV, Compromís i el PP per elevar les peticions pactades en una setmana que consideren clau.

Els integrants valoren que aquesta setmana se celebre la investidura i consideren que els acords subscrits entre el PSOE i Sumar o ERC poden ser favorables per a les reivindicacions valencianes. El pacte amb Sumar, plataforma que integra Compromís, preveu la reforma del sistema de finançament i un fons que compense de manera transitòria la falta de recursos. L’acord amb Esquerra obri la porta a la condonació del deute, al mateix temps que altres formacions han apostat per més autonomia per als territoris.

Després de la trobada, la secretària general de Comissions Obreres del País Valencià, Ana García Alcolea, ha apuntat que es tracta d’“una setmana crucial perquè no sols hi haja una investidura, sinó que es prenga de debò aquest canvi de model”, subratllant que els acords “poden afavorir” la condonació del deute valencià, que supera els 57.000 milions d’euros. El secretari general d’UGTPV, Ismael Sáez, ha remarcat que en els acords aparega reconegut el deute i el finançament autonòmic, i ha suggerit que durant el debat se subratlle que la Comunitat Valenciana ha reclamat “de manera unida” aquests canvis. Per part de la Confederació Empresarial Valenciana, Salvador Navarro ha reclamat que en el cas valencià la condonació siga almenys d’un 70% del deute, com assenyalen els informes de l’IVIE. “La resta correspon a una gestió dels diferents governs d’aquesta comunitat i, per tant, el que volem és una negociació exclusivament perquè aquest 70% del deute que tenen els valencians siga condonat per part de l’Estat”, ha incidit.

Els representants dels tres grups parlamentaris que formen part de la plataforma també han centrat la seua preocupació en el deute. El portaveu del PP, Miguel Barrachina, qüestiona que els acords amb partits catalans siguen beneficiosos, però insisteix que en “qualsevol mesura de perdó o de condonació de deute a qualsevol comunitat autònoma d’Espanya, en primer lloc, ha d’arribar a la Comunitat Valenciana”. La socialista María José Salvador ha apuntat que “s’obri una legislatura també en l’àmbit estatal de reptes, i això significa també moltes oportunitats”, entre les quals està “negre sobre blanc” la reforma del sistema de finançament, mentre que el líder de Compromís, Joan Baldoví, ha apuntat que en la seua formació estan “compromesos que en aquesta legislatura s’òbriga un ventall de possibilitats perquè d’una vegada per sempre es resolga” el problema de finançament.

Mazón demana que es castigue les comunitats deslleials

El president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, ha proposat dilluns que la reforma del nou sistema de finançament autonòmic tinga una clàusula de “lleialtat” amb Espanya que penalitze les regions que “ataquen l’Estat”, en un paral·lelisme entre el sistema de finançament i el procés. Mazón ha plantejat que la nova llei preveja “la lleialtat com un dels elements a considerar, i la deslleialtat, una penalització”. A parer seu, “es castiga les comunitats autònomes que s’han situat en el terreny de l’equilibri i la concòrdia i, no obstant això, es premia el conflicte i la dissensió”.

“En cas contrari, el missatge que es trasllada als territoris que no han comprat aquest relat és que durant dècades hem perdut el temps, que la cosa més eficaç és atacar l’Estat, negar la Constitució. El que no podem és establir un sistema que a continuació el que faça siga arbitrar totes les excepcions”, ha explicat Mazón.