Cap a una aliança de les esquerres: Més País, Compromís i forces aliades assagen la coalició

Les forces polítiques de l’esquerra no hegemònica estan passant del període de reflexió al de prova. Més País i Compromís, aliats en el Congrés dels Diputats des dels comicis passats, abanderen una aliança de formacions d’esquerres amb arrelament territorial per a aprofundir en polítiques comunes.

Compromís, Més País, Chunta Aragonesista, Més per Mallorca i els Verds Equo entenen que els uneixen les polítiques mediambientals, l’agenda feminista, la lluita contra el dúmping fiscal i el finançament autonòmic, la primera pedra per a garantir la cobertura dels serveis públics bàsics. D’aquestes posicions comunes naix l’Acord del Túria, signat i presentat dilluns a València, un “crit d’atenció” al Govern de Pedro Sánchez per a reactivar l’agenda política, però també una manera de marcar territori, de moure’s sense esperar ningú.

“Vivim una època d’ofensiva reaccionària, entre els dubtes i els vaivens del Govern central i un clima social marcat per la desconfiança i l’ansietat cap a un futur cada vegada més incert”, apunten les formacions, que es comprometen a “estrényer llaços” i obrin la seua aliança a qui vulga sumar-s’hi “d’igual a igual”. Les mateixes formacions, que incorporen ara Més per Mallorca, aprofundeixen en un acord que van subscriure l’octubre passat a Saragossa, però coincideixen que dilluns alguna cosa naix. “Fem família, camí propi”, apuntava Íñigo Errejón en un acte a la vesprada en què ha subratllat que aquestes forces “gaudeixen” estant juntes, sense competir amb unes altres. Els representants insisteixen que ni és una plataforma electoral, ni és un impediment per a crear-la en el futur, però la signatura i l’exposició de l’acord es produeix abans que la vicepresidenta segona i dirigent d’Unides Podem, Yolanda Díaz, inicie la seua anunciada campanya, el procés d’escolta.

Les cinc formacions progressistes defensen que les seues polítiques no són una forma de resistència a la ultradreta, sinó una part activa en la transformació del país. “En política estem per a canviar els models”, sentenciava Joan Baldoví, representant de Compromís en el Congrés, que apuntava que en “això que naix hui ací”, és un projecte que comprén i respecta la diversitat, una aliança que es basa a “escoltar-se i fer família”, amb un projecte polític en defensa de les persones. “Que aquest govern repetisca depén del fet que no s’oblide dels que el van votar i per a què”, recordava Errejón a la coalició PSOE-Unides Podem, sense presència en l’acte ni entre en el públic.

Els integrants de l’acord posen el focus en les polítiques compartides i el respecte a la sobirania territorial de cada formació, buscant teixir una aliança que no responga als criteris centralistes. “Gestionar la diversitat és el que ens fa forts”, insistia el dirigent de Més per Mallorca, en línia amb el “respecte a la diferència” i la “identitat basada en la cooperació”, que ha destacat la dirigent dels Verds Equo, Silvia Mellado.

Díaz comunicava dilluns que el seu projecte, que ja fa un any que es gesta, començarà la seua part més activa quan concloguen les eleccions andaluses. Com va passar amb Castella i Lleó, els comicis de l’autonomia més extensa seran un termòmetre dels processos electorals autonòmics que s’inicien el 2023. Per a l’esquerra, la marxa comença amb algun ensopec, més en forma que en fons, que ja ha portat la dirigent d’Unides Podem a desvincular la seua plataforma d’aquesta aliança. Amb tot, els reunits dilluns per a subscriure el batejat com a Acord del Túria obrin la porta a Podem a sumar-s’hi, sempre que respecte la sobirania de la resta de les forces territorials. Així doncs, emfatitzava Baldoví, es convida la resta de forces a “fer-se partícips d’un projecte comú, construir família política”, tenint clar que “compartim causes, no cases”.