Cap a una ciutat saludable i sostenible: València impulsa el seu primer fòrum participatiu per decidir el model urbà

Com hauria d’enfocar una ciutat el seu desenvolupament? És possible un entorn urbà organitzat amb perspectiva social i de gènere, amb un model sostenible, que reduïsca les bretxes entre habitants? Com es concep una ciutat més enllà del nucli residencial, una ciutat per a ser habitada? València aborda els seus reptes com a ciutat amb el seu primer procés participatiu a gran escala, un espai de debat que durant el mes de maig recollirà propostes d’experts i veïns per construir la ciutat que volen viure.

L’Ajuntament de València, seguint el mandat aprovat per tots els grups, llevat de l’extrema dreta en el ple per a constituir el marc estratègic de la ciutat, organitza una sèrie de jornades distribuïdes pels barris per a un exercici de pensament col·lectiu. El Fòrum Urbà València 2030 planteja conferències, espais de debat i tallers de treball i participació per a implicar els agents de la ciutat: veïns, empreses, agrupacions i organitzacions socials que facen les seues aportacions per a dissenyar el pla estratègic.

La necessitat d’actualitzar el pla, en un context d’emergència climàtica i amb l’imperatiu de la transició ecològica justa s’han vist com una oportunitat per a crear un debat més ambiciós sobre el futur de la ciutat i accelerar-ne la transformació, segons apunta Jordi Peris, coordinador d’Estratègies Urbanes en l’Ajuntament i impulsor de la iniciativa. El fòrum, que s’inaugura dilluns, es constitueix com un espai de reflexió i debat de l’estratègia de ciutat amb perspectiva integral: la ciutat sostenible des del punt de vista climàtic, però també la ciutat saludable per als seus habitants, la ciutat que es relaciona i tix aliances amb l’àrea metropolitana o la ciutat que intenta reduir les seues bretxes socials.

La cita coincideix amb la selecció de València com a ciutat que opta a ser climàticament neutra, anunciada dijous passat. L’objectiu de sostenibilitat haurà d’impregnar tota l’estratègia i s’utilitzarà com a pont per a impulsar altres sectors productius. Així doncs, apunta l’assessor municipal i expert en polítiques públiques, es tracta de buscar una implicació ciutadana en totes les àrees i una transformació integral de la ciutat, amb els criteris de sostenibilitat com a base. La transició, indica Peris, “tindrà guanyadors i perdedors” i l’Administració pública no pot ignorar-ho, sinó fer partícip la ciutadania del canvi per “no deixar ningú arrere”.

La trobada es clausurarà el dia 31 de maig en l’edifici Veles e Vents de la Marina, i comptarà amb un panell d’experts compost pel geògraf Josep Vicent Boira, impulsor de les iniciatives sobre el Corredor Mediterrani; la secretaria de la Xarxa Ciutats que Caminen, Ana Montalbán; la il·lustradora i artista fallera, Marina Puche; l’experta en intel·ligència artificial, Nuria Oliver, l’arquitecta i investigadora en gènere de la UPV, Eva Álvarez; la presidenta de la CEV València, Eva Blasco; l’arquitecte Carles Dolç; la presidenta de l’associació d’empreses d’energia renovable, Bianca Dragomir; i l’exvicepresidenta de l’Oficina de Desenvolupament Econòmic de Nova York i actual directora general de Prospectiva i Anàlisi de la Generalitat Valenciana, Ana Berenguer.

Els experts oferiran conferències i col·loquis en què s’explicaran les idees i els conceptes clau de cada sessió temàtica (mobilitat sostenible, perspectiva de gènere, dret a l’habitatge), les fortaleses i les febleses de la ciutat en cada qüestió i una ronda de propostes d’acció. Després d’escoltar els experts, els ciutadans tindran espais de participació en què traslladar les seues propostes, amb una figura relatora en cada jornada que s’encarregarà de canalitzar-les. En acabar les jornades, el consistori exposarà les principals idees recaptades i en farà una anàlisi de viabilitat.

València s’alinea amb altres capitals europees que, seguint el deixant del Gran Debat Nacional que es va impulsar a França després de les protestes socials o la Convenció Ciutadana pel Clima, han desenvolupat processos participatius de més complexitat per abordar reformes estructurals i afrontar debats que excedeixen la conjuntura. Un experiment previ, amb la fórmula del sorteig cívic, va ser la Convenció Ciutadana per a la Salut Mental, que durant quatre jornades va reunir 70 ciutadans per consensuar les línies bàsiques del pla de salut mental de la Comunitat Valenciana. Els processos participatius i deliberatius s’articulen com a resposta a la desafecció política, com una fórmula per a recuperar el caràcter essencial de la democràcia i reparar les bretxes entre el ciutadà i les institucions que el serveixen. Si la proposta valenciana assoleix els seus objectius, aspira a aconseguir “una estratègia de ciutat viva que s’actualitza”.