Ciutadans busca el suport d’un trànsfuga per aprovar in extremis la baixada del llistó electoral a les Corts Valencianes

La reforma de la llei electoral valenciana, una norma que data del 1987, és una de les més encallades en el parlament autonòmic. Sembla condemnada eternament a tornar a la casella d’eixida. Els partits del Pacte del Botànic (PSPV, Compromís i Unides Podem) i Ciutadans van assumir en els seus programes electorals el 2015 fer un canvi normatiu que fera la representació parlamentària més proporcional, adaptar-la a la pluralitat política i al context de digitalització. En definitiva, rebaixar el llistó electoral, el més alt d’Espanya, per homologar-lo a la resta dels territoris i que els partits que obtinguen un 3% del total dels vots en la comunitat autònoma puguen tindre representació, en copte del 5% actual.

La modificació d’aquesta norma requereix el suport almenys de dos terços de la cambra –66 de 99 diputats– un resultat que necessita sí o sí la suma dels partits del Botànic –52 vots– amb algun grup de l’oposició. Com que Ciutadans és el quart partit que va assumir aquest compromís en les eleccions, era lògic pensar en un acord entre les mateixes forces, que ja havien negociat una reforma mínima en una comissió parlamentària. Fins que la quarta pota va començar a trontollar i va exigir l’octubre del 2018 una proposta inassumible en els terminis de la legislatura. Ciutadans va exigir convertir la Comunitat Valenciana en una circumscripció única, una reforma que implica una modificació de l’Estatut d’Autonomia que requereix, entre altres qüestions, un referèndum. En demanar l’impossible, la idea d’un pacte es va esfumar.

La negativa de la formació autosituada en el centre es va produir abans de la seua desfeta electoral, les fugues del partit i els moviments interns, però es va mantindre encara amb els representants següents que després marxarien al PP, com Toni Cantó, o al grup de no adscrits. Malgrat els intents de reconduir la negociació el 2020, amb Cantó al capdavant, va fracassar perquè els taronges van tornar a canviar d’opinió: es van mostrar molestos perquè el Botànic va registrar la proposta sense esperar-los. No s’ha tornat a arribar a un consens. Aquest febrer, amb una nova portaveu, després que Ruth Merino dimitira per anar-se’n a l’equip econòmic del PP, i amb les eleccions molt prop, la idea de rebaixar els requisits per a accedir al parlament sembla més atractiva.

La qüestió es va plantejar en la reunió de Mamen Peris, la portaveu de Ciutadans, amb el president de la Generalitat i líder dels socialistes valencians, Ximo Puig, encara que asseguren que va ser una conversa superficial. El que va dir al president va ser que els vots de Ciutadans estan disposats per a la reforma, com marca el programa electoral. Segons va publicar Valencia Plaza i ha confirmat aquest diari, s’ha produït una reunió del grup parlamentari per marcar la posició sobre la reforma, que resulta favorable. El problema és una qüestió d’aritmètica i de confiança. Els partits del Pacte del Botànic van impulsar la llei dues vegades, modificant-la substancialment per arribar a un pacte de mínims, i en ambdues es van quedar penjats pels taronges, així que en aquesta ocasió esperen que Peris els demostre que té els vots. A això se suma la desconfiança cap a un partit en què només aquesta legislatura hi ha hagut cinc baixes que mantenen l’escó –cinc trànsfugues– i amb un historial de tripijocs una mica fosc, com pactar contraofensives a les mocions de censura o trencar acords, cosa que no el converteix en el soci més fiable. I que, encara comptant amb els seus 13 vots, si no es donara cap nova situació de rebel·lia, continua faltant un diputat per arribar a la majoria qualificada. Els taronges necessiten un trànsfuga, un suport que tampoc sembla fàcil: dels sis no adscrits en les Corts Valencianes, una procedeix de Vox, que ha manifestat la seua negativa; un altre és candidat del PP en les municipals, que a més parla en nom d’un tercer que es va donar de baixa del partit hores abans de tancar-se el termini d’esmenes a la reforma, i asseguren que no la secundaran. Els altres tres, també ex de Ciutadans, una de les quals va deixar el grup al cap de tres setmanes de prendre possessió de l’acta, no s’han pronunciat.

Dimarts, els quatre grups van comentar l’assumpte en els corredors de les Corts Valencianes, tots amb una posició favorable a la reforma. No obstant això, les fonts consultades de les quatre formacions no reconeixen cap negociació formal, només una disposició a l’acord, com apuntaven els seus programes electorals. “És complicat, però estem disposats a negociar”, resumia Ana Domínguez, número dos del PSPV, recordant que la seua formació va plantejar la norma de nou el 2020.

Tampoc vol ningú reconéixer que és l’impulsor d’aquest últim intent, ni aparéixer com el principal interessat, malgrat que tots es necessiten. Ni Ciutadans, que ha perdut cinc diputats durant la legislatura i està en caiguda lliure elecció rere elecció; ni Unides Podem, que va obtindre un 8% de vots en l’última convocatòria electoral amb tendència a la baixa en les enquestes; ni Compromís o els socialistes, que necessiten els morats per a formar govern.

El llistó electoral del 5% en el conjunt de la Comunitat Valenciana ha passat factura a un bon nombre de formacions en les eleccions autonòmiques: Unió Valenciana va quedar fora de les Corts en les eleccions del 1999 amb un 4,7% dels vots; el Bloc, ara part de Compromís, va quedar dues vegades prop del 5% i no va entrar en el parlament fins a incorporar la fórmula de la coalició, malgrat haver recollit 114.000 vots; Esquerra Unida va quedar sense representació parlamentària el 2015 amb un 4,26% dels vots, encara que va aconseguir l’entrada en les últimes autonòmiques de la mà de l’aliança Unides Podem. Més de cent mil vots que queden sense representació amb aquesta barrera que sembla irrompible.