Ciutadans negociarà la baixada del llistó electoral davant la por de quedar fora del parlament valencià com Esquerra Unida el 2015

Els partits que componen l’Acord del Botànic i Ciutadans volen recuperar el debat de la reforma de la llei electoral valenciana i abaixar el llistó d’entrada al parlament autonòmic del 5% al 3%. La reforma de la norma, que inclou la barrera electoral més alta de l’Estat espanyol, va ser objecte de discussió durant la legislatura passada i va acabar en fracàs absolut, sense aconseguir els suports necessaris, malgrat les negociacions.

El grup parlamentari de Ciutadans, que havia negociat amb el PSPV, Compromís i Podem uns mínims per a la nova norma, va reforçar la seua posició i va posar llavors com a línia roja el canvi a la circumscripció única i més proporcionalitat. Aquestes qüestions requereixen la modificació de l’Estatut d’Autonomia i els terminis, al setembre del 2018, eren inassumibles per a aprovar la norma abans de la dissolució de les Corts Valencianes per a les eleccions. L’Estatut fixa que “la Llei electoral valenciana garantirà un mínim de 20 diputats per cada circumscripció provincial, i es distribuirà la resta del nombre total dels diputats entre aquestes circumscripcions, segons criteris de proporcionalitat respecte de la població, de manera que la desproporció que establisca el sistema resultant siga inferior a la relació d’un a tres”, en l’ article 23.

Les formacions del Botànic i Ciutadans volen recuperar aquell projecte de llei fallit en el nou període de sessions, que arranca el 7 de setembre després de l’aturada estival i després de centrar els esforços polítics dels últims mesos en les conseqüències de la pandèmia de la COVID-19. Abans del confinament, el portaveu de la formació taronja, Toni Cantó, va explicar en un desdejuni informatiu la seua intenció de reformar el projecte i rebaixar les línies roges, que ja no requeririen una modificació de l’Estatut, amb intenció d’acostar-se a més proporcionalitat entre circumscripcions. En la pràctica, això implica restar alguns diputats a la província de Castelló –fins un mínim de 20– i repartir-los entre València i Alacant. Amb la norma actual, a la circumscripció de Castelló li corresponen 24 escons en les Corts Valencianes per a 580.000 habitants.

La reforma de la llei electoral és un dels punts del segon Acord del Botànic, subscrit el juliol passat pel PSPV, Compromís, Podem i Esquerra Unida. Compromís va liderar en la legislatura passada la reforma de la llei, que incloïa fórmules paritàries i reducció de la propaganda electoral, entre altres mesures. El llistó electoral del 5% en el conjunt de la Comunitat Valenciana ha passat factura a un bon nombre de formacions en les eleccions autonòmiques valencianes: Unió Valenciana va quedar fora de les Corts Valencianes en les eleccions del 1999 amb un 4,7% dels vots; el Bloc, ara part de Compromís, va quedar dues vegades prop del 5% i no va entrar en el parlament fins a incorporar la fórmula de la coalició; Esquerra Unida, amb 10 diputats en els seus millors temps, va quedar sense representació parlamentària el 2015 amb un 4,26% dels vots, encara que va aconseguir l’entrada en les últimes autonòmiques de la mà de l’aliança Unides Podem. Ara són tant els morats com Ciutadans els que veuen perillar la seua posició.

La formació que lidera Pilar Lima va passar en els últims comicis de 13 a 8 diputats, i va perdre 69.000 vots i un 4% dels suports, un descens que també es va comprovar en les eleccions generals i es va agreujar en les autonòmiques basques i gallegues. Ciutadans va augmentar la seua representació en les autonòmiques del 28 d’abril, amb cinc diputats més i fins a 18 representants, però el ritme de la formació a escala estatal ha anat costera avall i sense frens. En sis mesos, va passar de tindre 57 escons a 10 en el Congrés; el seu fins llavors líder, Albert Rivera, va dimitir i va tornar al sector de la banca privada i al País Basc i Galícia, els dos últims termòmetres electorals, és un partit més irrellevant que Podem; en el primer cas van concórrer en coalició amb el PP i entre tots dos van sumar 5 escons; en el segon, no van arribar ni a l’1% dels vots. El seu últim bastió electoral i oportunitat de trencar aquesta tendència seran els pròxims comicis catalans, encara sense convocar, on la formació va nàixer fent oposició a l’independentisme i arrabassant la posició al PP.