La Comunitat Valenciana: plaça clau per a l’esquerra, trofeu desitjat per a la dreta

La Comunitat Valenciana s’ha convertit en un trofeu desitjat per a les forces estatals. Després de 20 anys d’hegemonia del PP els comicis autonòmics i municipals de 2015, en què l’esquerra composta per tres formacions va obtindre la majoria, van iniciar un tomb en la resta de l’Estat. Van començar les anomenades alcaldies ‘del canvi’ i els assajos dels governs de coalició, en què el PSOE va haver de pactar amb forces a la seua esquerra per liderar executius autonòmics bicolor. En el cas valencià, aquest model va arrancar amb un pacte del PSPV i Compromís en la Generalitat, amb Ximo Puig al capdavant i el suport parlamentari de Podem, que va entrar en el Govern autonòmic després de les eleccions del 2019. En aquests huit anys, la Comunitat Valenciana ha sigut l’única a aprovar els pressupostos dins del termini i en la forma escaient i s’ha projectat com a exemple d’estabilitat institucional, amb una aprovació notable de les polítiques públiques, segons el CIS: més de la meitat dels valencians creuen que la comunitat ha millorat.

Per la seua grandària, la seua població i el seu posicionament econòmic, és un territori clau i els seus resultats es llegiran en el marc estatal. Són cinc milions d’habitants (un 12% de l’Estat) i 3,7 milions de votants en aquests comicis. Els partits amb implantació estatal, especialment PP i PSOE, veuen en el territori una mena de bestreta del que succeirà en les eleccions generals previstes per a finals d’any. El que passe en la Generalitat Valenciana, el principal feu de l’esquerra, mesurarà el pols nacional, de la mateixa manera que el que ocórrega a l’Ajuntament de València condicionarà les forces autonòmiques.

En aquestes eleccions, la dreta ha tractat d’establir un marc de canvi de cicle, una retòrica que va arrancar amb la victòria del PP a Andalusia. Els partits del Pacte del Botànic (PSPV, Compromís i Unides Podem) han tractat de resistir l’artilleria del PP, que ha bolcat els esforços en el principal territori liderat pels socialistes, amb presència especial del seu president, Alberto Núñez Feijóo, omplint la campanya de referències estatals. Des de Ferraz s’ha dut una estratègia similar, reforçant la presència de Pedro Sánchez i els ministres de l’ala socialista del Govern en actes, a més de fer en la capital valenciana les seues últimes convencions. Els socialistes valencians els ha molestat la idea d’estatalitzar una campanya, com ha apuntat el seu dirigent, Ximo Puig. “La Comunitat Valenciana no és un trofeu per a ningú”, va afirmar fa poc en un fòrum, i va afegir: “El que es decideix ara és fonamental i després vindran unes altres eleccions en què es decidiran altres coses importants”.

També Unides Podem, sabedors que es troben en un moment delicat, amb els sondejos apuntant a la baixa i amb una posició complicada en les nacionalitats històriques que compten amb partits arrelats (Andalusia, Catalunya, Euskadi o la Comunitat Valenciana), ha incrementat la seua presència. La Plaça de Bous, la Ciutat de les Arts i les Ciències o el Jardí del Túria han sigut els seus escenaris. Les direccions dels partits estatals han posat tal obstinació en la plaça valenciana que el resultat tindrà una lectura psicològica: èxit o fracàs, sense terme mitjà; qui guanya i qui perd.

A la Comunitat Valenciana 3,7 milions de persones estan cridades a votar en aquests comicis, en un territori en què la participació supera històricament el 70%. En les últimes eleccions autonòmiques, que van coincidir amb les generals, va votar el 73,73% del cens: quasi 2,7 milions de persones. El CIS estima que el 25,5% dels ciutadans decidiran per qui votar en les eleccions municipals d’aquest diumenge i que un 14% ho faran en els últims dos dies. En aquest marc, els resultats de les municipals i autonòmiques s’interpreten en clau estatal: l’inici d’un canvi de cicle polític o la consolidació del model actual.

Les enquestes apunten a una majoria ajustada del Botànic

El gros de les enquestes publicades l’últim mes apunta a un resultat ajustat entre els blocs d’esquerra i dreta, encara que aquesta última no arriba a la majoria suficient per a governar. La projecció és molt similar a la del 2015 i la del 2019, en què la majoria va ser molt ajustada. Segons l’enquesta feta per Simple Lógica per a elDiario.es, la suma de les esquerres dona entre 50 i 52 diputats d’un parlament amb 99 seients en total en què la majoria absoluta està en 50 escons, mentre que la dreta formada per PP i Vox oscil·la entre 47 i 49. En tots els escenaris projectats, el bloc d’esquerres supera el de dretes, i encara que aquest últim puja dos escons respecte de la seua situació actual, no obtindria el suport parlamentari suficient per a governar. Cap sondeig fins hui ha projectat la possibilitat que Ciutadans, que va aconseguir 18 escons, romanga en les Corts Valencianes. La dissolució del partit autosituat en el centre portarà aquests vots a PP i Vox: dos terços dels escons als populars, un a la ultradreta.

València és la circumscripció en què l’esquerra té més marge per a créixer, segons els sondejos. Dels 40 escons que reparteix la província, els partits del Botànic en tenen 22 (10 el PSPV, 9 Compromís, 3 Unides Podem), davant dels 18 de la suma de PP, Cs i Vox i els sondejos apunten que l’esquerra podria sumar-ne un de més, que seria per al PSPV. No debades el president de la Generalitat i candidat socialista, Ximo Puig, va decidir encapçalar la llista per aquesta circumscripció, tot i ser natural de Morella (els Ports), on sempre ha sigut el número u.

Per contra, és a Alacant on la dreta manté la seua força. Actualment, tenen 18 de 35 escons a la província, que mantindrien segons les enquestes. El candidat del PP, Carlos Mazón, es manté en el seu feu, on la dreta guanyaria per un diputat autonòmic i compta amb un arrelament municipal consolidat des de finals dels huitanta. A Castelló la dreta també té possibilitat de sumar un escó; actualment l’esquerra en té 13 dels 24 a repartir, mentre que els sondejos apunten que podria donar-se un empat a 12 entre blocs.

La barrera del 5%

Per a revalidar un tercer govern del Pacte del Botànic serà crucial que Unides Podem-Esquerra Unida aguante per damunt del 5% del vot, una línia que segons els sondejos superarà. La previsió de Simple Lógica els deixa en un 6,7% del vot; el CIS en el 6%, davant del 8% que van aconseguir en els comicis passats, amb huit diputats. La Comunitat Valenciana té la barrera electoral més elevada de l’Estat, que ha deixat històricament formacions que superen els 100.000 vots sense representació. Tots els intents de reformar-la aquesta legislatura per homologar-la a la resta de les comunitats han sigut frustrats, amb l’oposició de PP, Ciutadans i Vox. Amb una majoria que depén de tres escons, tots els focus estan posats en els representants d’Unides Podem-Esquerra Unida.

El llistó electoral també fa perillar l’Ajuntament de València per a l’esquerra. En els últims comicis, Unides Podem-Esquerra Unida va quedar fora del consistori amb un 4,17% dels vots, 16.000 paperetes en total. La coalició va perdre la meitat del percentatge de suports (va obtindre un 9%) i més de 30.000 vots en comparació amb la primera candidatura de confluència, València en Comú, que es va presentar el 2015 separada d’Esquerra Unida. La plataforma va recollir en la seua primera convocatòria 40.400 vots i tres regidors, mentre que Esquerra Unida, que va tindre pel seu compte quasi 20.000 vots i un 4,7% de suports, es va quedar sense representació. Per separat van sumar quasi 60.000 paperetes; junts es van quedar en 16.000. Amb tot, la diferència entre el bloc d’esquerres i el de dretes a l’Ajuntament de València va ser d’un sol escó en totes dues convocatòries: 16 la dreta, 17 l’esquerra; Compromís i el PSPV van recollir bona part del vot de la tercera formació. Els socialistes van aconseguir 74.597 vots i 7 regidors; els valencianistes, amb Joan Ribó al capdavant, més de 106.000, amb 10 regidors.

En la capital valenciana el PP va ser la segona força política, amb 84.300 vots i 8 regidors, un més que el PSPV. Ciutadans va obtindre 68.283 –sis seients a l’Ajuntament– i Vox 28.126, cosa que li va valdre dos regidors. Igual que a escala autonòmica, probablement el vot taronja es dissol entre el blau i el verd. Per blocs, tenint en compte les forces que van superar el llindar del 5%, la diferència de vots entre l’esquerra i la dreta va ser de tot just un miler de paperetes.

Per a Unides Podem, el risc que implica el 5% “demostra” que són “imprescindibles” per a revalidar les majories d’esquerres. Els dirigents de Podem i Esquerra Unida insisteixen en aquesta qüestió a escala estatal, autonòmica i municipal, apel·lant tant a l’aritmètica com a la correlació de forces: un govern amb més presència de la seua formació ‘força’ la resta a emprendre polítiques transformadores, sostenen. Conscients d’aquesta limitació, nombrosos representants del seu espai polític han intensificat la seua agenda a la Comunitat Valenciana: Irene Montero, Ione Belarra o Alberto Garzón han participat en mítings i Pablo Iglesias ha tancat la campanya d’Unides Podem a València divendres. També la líder de Sumar, Yolanda Díaz, que ha fet costat al candidat d’Unides Podem a les eleccions autonòmiques i a l’actual alcalde de València, de Compromís, per a les municipals. Díaz va demanar dijous el vot per a “l’alcaldia de Joan Ribó”, cridant a sumar les forces progressistes, un gest que ha enfadat els seus companys de govern.

Cens i nous votants

En les eleccions del pròxim 28 de maig estan cridades a les urnes per als comicis autonòmics 3.731.984 persones. Del total, segons les dades de la Delegació del Govern, 125.708 són espanyols residents a l’estranger i inscrits en el Cens dels Electors Residents-Absents (CERA). Per circumscripcions, València és la província que més electors té, 1.997.365 en concret; seguida d’Alacant, amb 1.304.361. Castelló en té 430.232, segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

El nombre d’electors a la Comunitat Valenciana per a les municipals ascendeix a 3.680.268 en tot el territori autonòmic. Del total, 73.992 són estrangers inscrits en el Cens d’Electors Estrangers amb dret a vot (CERE).

Els nous electors que s’incorporen en aquests comicis són 166.230 respecte dels últims comicis celebrats, les Eleccions Generals de novembre del 2019, mentre que respecte de les municipals i europees passades, del 26 de maig de 2019, les noves incorporacions en sumen 186.871. Els experts apunten a una “preocupant” desafecció política entre els que s’incorporen a l’exercici del dret al vot, que són el 4,5% del total dels cridats a les urnes diumenge. Segons l’últim CIS, el 60% aniran a votar i un terç no tenen decidit a qui.