El Consell fomenta la creació d’ocupació amb uns altres pressupostos de toc social
La Generalitat manejarà un pressupost de 17.724 milions d’euros el 2017, un 17% del PIB o la riquesa de la Comunitat Valenciana i un 2,8 % més que l’any anterior. Com el 2016, la major part de la despesa s’invertirà en Sanitat (5.900 milions), Educació (4.300) i Benestar Social (quasi mil). El pagament del deute absorbirà un monstruós 22% dels comptes (4.000 milions).
En la presentació dels comptes, la vicepresidenta de la Generalitat, Mónica Oltra, i el conseller d’Hisenda, Vicent Soler, han posat l’èmfasi en dos aspectes: el primer, el toc social dels pressupostos, en línia amb un dels eslògans més difosos pel Consell del Botànic: “Rescatem persones”.
L’altre, que una vegada pal·liada parcialment l’“emergència social” que va abordar aquest Govern en el primer exercici (2016), 2017 serà l’any d’apostar per la creació d’ocupació, el canvi de model productiu i la reindustrialització de la Comunitat Valenciana.
Segons Soler, la Generalitat dedica 32,8 milions diaris a despesa social. Per exemple, 16 milions en sanitat o 12 en educació. Fins al 85% de les despeses no financeres de l’Administració valenciana es dediquen a aquest apartat, a què es dediquen la major part dels funcionaris (5.400 milions de cost anual) autonòmics: el 90% treballen en educació o en sanitat. Ells, i la resta dels empleats públics, tindran un augment salarial de l’1% el 2017.
Millora econòmica, ocupació i inversió productiva
L’augment del pressupost de la Generalitat –ofegada pel deute autonòmic d’Espanya més gran en termes relatius– es basa en el creixement de la Comunitat Valenciana, al capdavant en dinamisme econòmic del país. Aqueixa conjuntura permetrà –creu Soler– ingressar més diners via impostos. A més, el Consell quadrarà els comptes per segon any consecutiu exigint a l’Estat els diners que no rep per l’“infrafinançament injust”, 1.300 milions d’euros.
Amb aqueixes partides sobre el paper, la Generalitat també tindrà diners per a iniciar el promés canvi de model productiu. En primer lloc, es destinaran 30 milions a l’Agència Valenciana de la Innovació, l’entitat l’objectiu de la qual és modernitzar el model productiu, augmentar la competitivitat de les empreses i dels sectors i la creació de més ocupació i de més qualitat.
L’agència dependrà del president de la Generalitat, Ximo Puig, i no de la Conselleria d’Economia Sostenible. El departament dirigit per Rafael Climent tindrà un 9% més de diners, 340 milions. Per a enfortir la creació d’ocupació, l’agència valenciana d’ocupació –el SERVEF, que tradicionalment a penes connecta demandants de faena amb empreses– tindrà un 6,5% més de fons.
La inversió en política industrial puja un 42% fins a 113 milions. Un augment significatiu a pesar que suposa només el 0,6% del pressupost. Malgrat les dificultats pressupostàries per l’infrafinançament, Soler aposta per intentar reindustrialitzar la Comunitat Valenciana. Oltra ha anat més lluny: creu que aquests pressupostos són un primer pas per a “crear ocupació estable, ben remunerada i no deslocalitzable” a altres indrets del món.
Sense factures als calaixos i un pla de xoc contra els barracons
El pressupost en Sanitat puja un 3%, encara que l’augment de la despesa no serà significatiu. Com es va fer el 2016, el Consell que formen PSPV-PSOE i Compromís vol que, a diferència de l’etapa del PP, que s’amagaven factures als calaixos, els comptes de la conselleria amb més despesa reflectisquen amb la màxima fidelitat possible els ingressos i les despeses reals.
En Educació, el pressupost puja un 5% amb un objectiu primordial: un pla de xoc per a construir infraestructures o, com ha dit Soler, “acabar amb l’alifac dels barracons”. La Conselleria d’Habitatge també tindrà més diners. Singularment, sis milions d’euros extra per a facilitar habitatges als més desfavorits en aplicació de la Llei per la funció social de l’habitatge, actualment en tràmit.
