El conseller valencià d’Hisenda: “La baixada d’impostos és una estafa conceptual”

Pregonar baixades d’impostos és “una estafa conceptual”. Així ho veu el conseller d’Hisenda de la Generalitat Valenciana, Vicent Soler, artífex de les dues grans reformes fiscals del Govern autonòmic en les dues últimes legislatures. El gestor dels comptes públics considera que les proclames del nou president del PP valencià, Carlos Mazón, que segueixen la línia de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, prometent rebaixes d’impostos, suposen un frau discursiu.

Els dirigents populars ultimen una proposta de reforma fiscal en què proposen la baixada de tots els impostos en el que consideren una reforma “històrica” sota el mantra de la “supressió o rebaixa de tots els impostos sense excepció”.

“És sempre una estafa parlar de pujada o de baixada d’impostos, perquè sempre és inequitativa, asimètrica”, expressava el conseller dimarts a preguntes dels mitjans. Soler remarcava, mitjançant d’un exemple, que parlar a grans trets de pujades o baixades d’impostos a totes les rendes per igual implica un parany en l’esforç fiscal. “Rebaixar mig punt en tots els trams de renda significaria 3,5 euros d’estalvi per als comptes de menys de 12.000 euros i 1.600 euros a les rendes de més de 140.000 euros”, unes diferències ínfimes per als estrats de població més vulnerable.

“Cal parlar de redistribució de les càrregues impositives”, considera el conseller socialista, que posa en valor la reforma fiscal del Govern del Pacte del Botànic aprovada el 2016 i en vigor amb els pressupostos del 2017, que va afectar 1,6 milions de ciutadans en el tram autonòmic de l’IRPF.

La reforma va reduir el tipus impositiu a les rendes més baixes –abaixant els tipus en els trams menors de 53.000 euros, que van passar de l’11,9% al 10% en els menors de 12.450 euros anuals– i es va incrementar dos punts en les rendes més elevades: els que perceben més de 70.000 euros anuals van començar a tributar del 21,48% al 23,50%; les rendes superiors a 120.000 euros, del 22,48% al 25,50%; i per a les rendes superiors a 175.000 euros, del 23,48% al 25,50%. L’any passat es va incorporar un últim ajust per gravar les rendes més elevades, que afecta el 0,2% dels declarants valencians.

Una redistribució que es va acordar entre els tres partits signants del pacte, PSPV-PSOE, Compromís i Unides Podem, “per ideologia i per mandat constitucional”, recordava Soler, davant “l’herència del PP, que era que les rendes majors de 60.000 euros pagaren menys que en qualsevol lloc d’Espanya i les rendes de menys de 53.000 pagaven més que en qualsevol lloc d’Espanya, cosa que era de caràcter regressiu”, ha criticat. Per tant, remarcava, “allò constitucional és que pague més qui més té”.