Covid persistent, salut mental i soledat no desitjada: Puig planteja al Govern una agenda per a les seqüeles de la pandèmia

Que la pandèmia seria un fenomen que deixaria empremta en els éssers humans va ser una qüestió de la qual van alertar els experts des del confinament, al març del 2020. L’experiència en quarantenes anteriors suggereix que l’aïllament deixa seqüeles anys després en els que l’han viscut. En la pandèmia de la Covid-19 conflueixen una malaltia desconeguda fins a la data que es propaga a escala mundial, restriccions de mobilitat i de contactes socials, un degoteig d’informació constant –sovint contradictòria– i de mesures que canvien cada quinzena –sovint, també contradictòries– i un monitoratge en directe a través dels mitjans i les xarxes socials dels processos de contagi i vacunació.

L’aïllament, el control i la por del contagi suposen una pressió sense precedents per a la població. El sentiment de soledat s’ha duplicat en la pandèmia als països europeus en general; s’ha quadruplicat per a la població jove –els menors de 36 anys–. en particular. En aquesta franja d’edat, el suïcidi és la principal causa de mort, ateses les últimes dades provisionals. S’hi sumen les seqüències físiques de l’anomenada Covid persistent –la cronificació de la fatiga o els problemes respiratoris–, que s’estima que patiran un 10% de la població afectada pel virus.

Amb aquest tauler, el Govern valencià urgeix al Govern central a posar en marxa una estratègia per a fer front a les tres grans seqüeles de la Covid: la salut mental, la soledat no desitjada i la Covid persistent. “Ens preocupa l’índex de suïcidis, volem una estratègia compartida entre comunitats autònomes i el govern d’Espanya”, expressava el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, davant la Conferència de Presidents, reunida divendres a Salamanca. El dirigent socialista ha demanat un pla estatal sobre la salut mental de xiquets, xiquetes, adolescents i joves davant l’evidència que la pandèmia està incrementant el risc d’autolesions i conductes suïcides, així com de seqüeles a llarg termini en aquest sector de població. El president autonòmic va posar en marxa a l’abril un comissionat de Presidència per a la Salut Mental, a càrrec del catedràtic de psiquiatria Rafael Tabarés, amb l’objectiu de visibilitzar les conseqüències de la pandèmia.

En aquesta línia, el president valencià ha reclamat atendre la soledat no desitjada mitjançant una estratègia d’acompanyament, que pose el focus en l’envelliment de la població. A Espanya hi ha prop de 5 milions de llars unipersonals i més de 2,1 milions de persones majors de 65 anys viuen soles, una “epidèmia silenciosa” que incideix particularment en les dones.

En la seua intervenció en el fòrum territorial, Puig ha reclamat una estratègia compartida entre el Govern d’Espanya i les comunitats per a fer front als efectes a llarg termini de la COVID-19 persistent, de manera que es quantifique l’impacte d’aquest problema de salut pública i s’adopten mesures de seguiment i d’intervenció assistencial.