Els grans projectes de Zaplana que es van convertir en malsons

Eduardo Zaplana (Cartagena, 1956), detingut dimarts per la Guàrdia Civil en una operació contra la corrupció, va arribar a la Presidència de la Generalitat Valenciana carregat d’ambició el 1995. I ho va fer decidit a actuar en gran. La idea dels grans projectes i els grans esdeveniments, que el seu successor Francisco Camps va portar al paroxisme, va començar amb ell. La majoria d’aquells grans somnis es van convertir, amb el pas del temps, en autèntics malsons per a les arques públiques. Aquests són els exemples més cridaners.

Terra Mítica

El parc temàtic, situat sobre 450 hectàrees de terreny que havia estat escenari d’incendis forestals al costat de Benidorm, ciutat de la qual havia estat alcalde, es va inaugurar l’any 2000 pel llavors príncep Felip. No va resultar el focus d’atracció turística que Zaplana havia promés i va suposar un fracàs econòmic gegantesc. Després d’un període en què va buscar, mitjançant un acord amb la Paramount, la seua rendibilitat, i un altre en què va intentar nous atractius, inclosa la incorporació de personatges aliens al relat mític, com l’abella Maya o Heidi, va acabar venut el 2012 a l’empresa Aqualandia per 67 milions d’euros. La Generalitat Valenciana i les caixes d’estalvis autòctones van perdre 377 milions en l’aventura.

La construcció de Terra Mítica, a més, va centrar un dels primers casos de corrupció instruïts en els jutjats valencians durant l’etapa de govern del PP. Un procés que culminaria 15 anys després, a l’abril de 2016, amb la condemna de l’excunyat de Zaplana, Justo Valverde, que va ser responsable de contractació, a quatre anys i 10 mesos, l’exdirector tècnic Antonio Rincón i una vintena d’empresaris contractistes, entre els quals Vicente Conesa, que va ser sentenciat a 23 anys, per estafa i frau a la Hisenda pública.

Ciutat de la Llum

Sota la inspiració del cineasta Luis García Berlanga, Zaplana va posar en marxa el projecte de construir uns estudis de cinema a Alacant. Sobre uns terrenys de 320.000 metres quadrats a Aiguamarga, el complex, en què no es van escatimar despeses, va registrar sobrecostos importants. Inaugurada ja per Camps el 2005, va ser el recinte on es van rodar nombroses pel·lícules, amb la particularitat que la Generalitat subvencionava moltes de les produccions.

Després d’una denúncia dels estudis Pinwood britànics, davant el Tribunal de la Competència de Brussel·les, la Unió Europea va obligar a desinvertir els 265 milions d’euros de diners públics invertits en la Ciutat de la Llum, que va tancar el 2012. El nou Govern valencià, en mans de l’esquerra, la va traure a subhasta, però va quedar deserta i ha negociat amb Brussel·les la possible reutilització del recinte per a usos no comercials.

Ciutat de les Arts Escèniques

L’any 2000, al mateix temps que llançava la Ciutat de la Llum a Alacant, Zaplana va fer públic el projecte d’una Ciutat de les Arts Escèniques o Ciutat del Teatre a Sagunt. Es va posar en marxa el 2001 en una nau de l’antiga siderúrgia rehabilitada amb una representació de ‘Las Troyanas’ dirigida per l’actriu grega Irene Papas, amb presència de la reina Sofia, i va costar 2,4 milions d’euros.

Amb Consuelo Ciscar, avui imputada per corrupció en la gestió al capdavant de l’IVAM, com a responsable de Promoció Cultural, el funcionament es va caracteritzar per un gran balafiament. A la fi del 2014, en l’etapa d’Alberto Fabra com a president de la Generalitat, es va tancar.

Ciutat de les Arts i les Ciències

Els socialistes havien iniciat a València, en l’època de Joan Lerma com a president, la construcció d’una Ciutat de les Ciències dissenyada per l’arquitecte Santiago Calatrava que, amb l’arribada de Zaplana al poder, es va reformular com a Ciutat de les Arts i les Ciències. Del disseny inicial amb tres edificis i un pressupost de 150 milions d’euros, es passaria a un disseny de set edificis i un pressupost de 308 milions. La construcció del complex, inclòs un palau de l’òpera de 479 milions, va acabar costant 1.228 milions d’euros.

Julio Iglesias com a ambaixador

L’amistat de Zaplana amb el cantant Julio Iglesias, que l'anomenava “campió”, es va traduir en el seu nomenament el 1997 com a “ambaixador” de la Comunitat Valenciana. El contracte milionari amb Julio Iglesias va donar lloc al denominat cas Ivex, per l’ocultació de la quantitat real que la Generalitat hauria pagat al cantant per la celebració de diversos concerts en uns quants països. La instrucció del cas encara no ha acabat.

Model Alzira

Zaplana va ser l’impulsor de la privatització d’hospitals de la xarxa pública amb el denominat “model Alzira”. El 1999 la Generalitat Valenciana va crear a Alzira el primer hospital de gestió privada d’Espanya de la mà de les fallides entitats Bancaixa i CAM. La fórmula no va funcionar i el 2003 es va replantejar el contracte per afegir a la de l’hospital la gestió privada de tot el departament de salut de la comarca de la Ribera. La rescissió del primer contracte va ser tan favorable a l’empresa concessionària, Ribera Salud, que se li va comprar l’edifici de l’hospital i es van pagar 26,3 milions d’euros per lucre cessant, malgrat que només havia tingut pèrdues.

El model es va estendre a quatre hospitals més amb els departaments corresponents durant el mandat de Francisco Camps. La Generalitat havia gastat en pagaments anuals a l’empresa concessionària, ara propietat de la multinacional americana Centene i de Banc Sabadell (que ha anunciat la intenció d’eixir de l’empresa) 2.000 milions d’euros quan l’actual Govern valencià va rescatar l’hospital d’Alzira per a la gestió pública l’1 d’abril passat.