El final del graner de vots del PP?
El PP va retrocedir en les eleccions generals de fa sis mesos a nivells de vot del 1989 en perdre més de mig milió de suports en relació amb els comicis del 2011. Encara va ser la llista més votada, però el que havia estat un feu durant més de dues dècades per a les victòries dels populars a Espanya, de sobte, va amenaçar ruïna. I corre el risc de col·lapsar definitivament en la nova convocatòria a les urnes del 26 de juny. Certificaran aquestes noves eleccions el final del graner de vots que ha estat per al PP la Comunitat Valenciana des dels comicis del 1993?
Perduda la Generalitat i la majoria de les institucions que governava en les eleccions autonòmiques i locals del maig del 2015 a les mans dels acords entre un PSPV-PSOE en hores baixes i forces emergents com ara Compromís i Podem, el PP s’ha mantingut com la llista més votada. Una posició que les enquestes comencen a posar en dubte quan atorguen a la coalició Compromís-Podem-Esquerra Unida-A la Valenciana intervals de 9 a 11 diputats.
La clau rau, una vegada més, en la circumscripció de València. Si el 20 de desembre passat el PP va obtenir 837.000 vots a la Comunitat Valenciana i 11 diputats, la suma dels aconseguits per Compromís-Podem (671.600) i per Esquerra Unida (111.600) superaria ara els 783.000 vots i aconseguiria els 10 escons. I això dóna una diferència de vots a favor del PP d’una mica més de 53.000 vots, a penes dos punts de distància, i un sol escó d’avantatge.
L’hegemonia dels populars, doncs, ha trobat en la nova coalició d’esquerres el rival que va deixar de ser el PSPV-PSOE, una vegada superat per Compromís-Podem fa sis mesos. Amb els resultats de fa sis mesos, l’avantatge del PP s’esfuma a la circumscripció de València. Els 442.000 vots aconseguits llavors quedarien més de 22.000 sufragis per davall de la suma dels 464.400 de Compromís-Podem (395.700) i Esquerra Unida (68.700). A la Valenciana seria, doncs, la llista més votada en aqueixa província, en què el 20D va empatar el PP a cinc escons amb Compromís-Podem, mentre el PSPV-PSOE aconseguia tres diputats i Ciutadans dos. Com que aquesta vegada, la circumscripció elegeix un diputat més, una vegada aplicada la llei d’Hont, l’escó seria per a la coalició d’esquerres i el repartiment quedaria en 6,5,3 i 2.
Ni a Alacant ni a Castelló, la incorporació d’Esquerra Unida a la coalició provocaria canvis en el repartiment, cas que es repetiren els resultats. A Alacant, el PP estaria 62.500 vots per damunt d’A la Valenciana (quasi 7 punts de diferència) i a Castelló, uns 14.000 (4,5 punts).
Tanmateix, l’enquesta preelectoral del CIS publicada aquest dijous situa el PP i A la Valenciana disputant-se la victòria a la província de Castelló. En canvi, concedeix el nou diputat per València al PP. És a dir, que el situa com a primera força.
Tot això indica com d’ajustat que serà el resultat pel que fa a la força més votada, un fet que no passava en unes eleccions en territori valencià des de fa molt de temps. Per això, A la Valenciana ha triat el gest de la ‘v’ com a símbol i el lema “la victòria de la gent”. D’altra banda, tampoc és casual que Rajoy tinga previst un acte a València hores abans de tancar a Madrid la campanya electoral, el pròxim dia 24, ni que haja esmerçat el seu primer dia de campanya a Santa Pola i a Torrevella, al sud d’una circumscripció en què el PP vol esforçar-se per a traure un altre diputat de distància als rivals.
