Fran Ferri deixa el càrrec de portaveu de Compromís, però es mantindrà en la direcció: “Un activista mai deixa la política”

“Espere que la meua visibilitat com a persona LGTBI haja pogut ajudar que elles senten que les institucions són també seues”. Així anunciava la seua marxa el portaveu de Compromís en les Corts Valencianes, Fran Ferri, als seus companys del partit divendres. Abrigallat pels seus i amb la calor d’un llarg aplaudiment, s’acomiadava el que ha sigut portaveu de Compromís els últims sis anys i diputat en el parlament autonòmic els últims onze.

L’encara representant, que deixarà el partit d’ací a unes setmanes, es mantindrà en la direcció de la coalició, que compatibilitzarà amb la seua faena com a enginyer en la seua antiga empresa. Ferri va compaginar els seus primers anys com a diputat amb la seua faena fins que el càrrec de portaveu del grup el va forçar a demanar una excedència, coincidint amb l’entrada de la seua formació en el Govern autonòmic. “Els que venim de l’activisme sabem que la política no es pot deixar; allò personal és polític”, ha subratllat el dirigent.

L’eixida de Ferri aboca al grup a una crisi interna en l’inici del curs polític, una vegada superat el debat de pressupostos que arranca dilluns. Els parlamentaris presents en la compareixença llevaven ferro a l’assumpte, apel·lant a la capacitat del grup per a arribar a acords i organitzar una successió tranquil·la. Cap dels presents va voler apuntar noms, encara que fora de la seu ja es dibuixaven possibles escenaris.

Els equilibris complicats en la formació per a complir les quotes territorials i de formacions polítiques dificulten l’elecció del seu successor. Ferri milita en Més Compromís, antic Bloc, com els parlamentaris Josep Nadal, Nathalie Torres, Papi Robles i Mònica Àlvaro, a més del conseller d’Educació, Vicent Marzà. Tots dos són els rostres de l’anomenada renovació generacional de l’antic Bloc, rebatejat en l’últim congrés. Cal esperar que la coalició situe un integrant de la mateixa branca com a portaveu, atesa la seua majoria en el grup.

El futur del conseller d’Educació també ha sigut font d’elucubracions. Alguns en el seu partit volen situar-lo com a successor de Mónica Oltra en Compromís per a les pròximes eleccions, per a qui el càrrec de portaveu seria un bon trampolí. L’avalen la seua desimboltura en les intervencions i les respostes mediàtiques a la dreta i a l’extrema dreta. L’eixida de Ferri podria ser una porta per a Marzà , que tindria una altra font de visibilitat l’últim any abans de les eleccions. No obstant això, aquesta opció el deixaria en la tessitura de renunciar a la conselleria, una de les banderes de la gestió de Compromís, que obriria una crisi de Govern que Ximo Puig espera, o bé compatibilitzar totes dues responsabilitats.

Un altre dels noms que ompli les travesses és el de la diputada Papi Robles. Elegida fa poc secretaria general a València, és una persona de màxima confiança de Marzà. El seu to combatiu és una bona arma electoral tant contra la dreta parlamentària –les seues expressions recorden el Compromís de l’oposició que carregava contra la corrupció del PP–, com per a frenar les temptacions del PSPV, amb la batalla per l’ampliació del port com a màxim exponent.

Ferri va entrar el 2011 en el parlament valencià com a número 4 per València, quan la coalició va començar a enlairar-se electoralment. El 2015, amb el canvi de Govern, va ser nomenat portaveu en les Corts Valencianes. Activista LGTBI, sempre ha aprofitat les seues intervencions parlamentàries per a reclamar un avanç en els drets del col·lectiu i criticar el discurs d’odi de la dreta i l’extrema dreta. Des de l’oposició, va centrar la seua activitat a denunciar la corrupció i “construir l’alternativa del pacte del Botànic”, que, va remarcar “hem de cuidar”. L’eixida del parlamentari deixa Compromís sense una figura de representació institucional i un dels seus parlamentaris més actius i amb més projecció. Amb tot, confia que el partit té prou valors per a escollir a un nou portaveu.