La Generalitat i l’Ajuntament de València reclamaran els béns públics que l’Església haja immatriculat de manera indeguda

La Generalitat Valenciana i l’Ajuntament de València han començat a examinar la llista de béns immatriculats per l’Església catòlica que el Govern ha remés al Congrés dels Diputats. Les institucions eclesiàstiques van registrar com a propis prop d’un miler d’immobles a la Comunitat Valenciana, des de temples de culte fins a terrenys, locals i habitatges parroquials. L’Administració pública ha reaccionat immediatament assegurant que investigarà quins béns es van apropiar de manera indeguda durant el període de vigència de la legislació que va promulgar l’expresident del Govern José María Aznar.

El Govern autonòmic i el municipal començaran a avaluar quines propietats eren d’ús públic i han de revertir-se a la ciutadania. La consellera de Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, ja va reclamar al gener del 2020 la llista per investigar els béns. El seu departament inicia ara un procediment per a “esbrinar quins béns, dels espoliats al nostre territori, són de titularitat pública per a poder dur endavant totes les accions possibles que permeten recuperar-los per al patrimoni públic, que és on sempre haurien d’haver estat”. La consellera reclamarà al Govern central una llista dels béns “arrabassats” al patrimoni públic: Treballarem perquè els béns públics espoliats per l’Església catòlica tornen a la ciutadania valenciana“, indicava.

De la seua banda, l’Ajuntament de València ha demanat un informe per estudiar el patrimoni immatriculat, amb un interés especial en els habitatges, magatzems i altres dependències que figuren en la llista, que arriba a quaranta béns a la ciutat. En el document públic estan la catedral, l’església de Santa Caterina, la de Carme o la del Temple i les seues dependències complementàries, però també uns quants immobles que no són de culte. Si tingueren caràcter públic, indicava Joan Ribó, es posaran en marxa els processos legals corresponents per a recuperar-los: “No es tracta dels béns de culte, però evidentment hi ha propietats de diferent tipus que, en principi, no és clara la seua pertinença a l’Església”. A més de revertir la propietat, l’Ajuntament podria exigir el pagament de l’impost sobre béns immobles (IBI) als edificis que entren en els supòsits.

En la llista que la vicepresidència del Govern de Carmen Calvo va remetre al Congrés a penes figuren títols que acrediten la propietat dels béns per part de l’Església a la Comunitat Valenciana. Com recordava Pérez Garijo, amb la modificació la Llei hipotecària el 1998 es va permetre la inscripció de béns públics “espoliats” per l’Església catòlica amb una certificació de l’òrgan diocesà corresponent, “fet que ha derivat en la privació a les valencianes i els valencians de la utilització d’aquests béns immobles en tot aquest temps, a més de perdre’s la rendibilitat patrimonial que hauria pogut derivar-se en benefici de les institucions públiques valencianes”. Va ser el 2015 que l’Església va perdre aquesta capacitat.