Habitatge i perspectiva de gènere: com es pot trencar la divisió sexual del treball des de la llar

“Qui decideix que unes habitacions tinguen més importància que altres? (...) Per què assumim des de menuts uns certs espais domèstics com a continuacions naturals i normals dels cossos de les nostres mares, ties i àvies?” Amb una imatge d’una cuina, l’escriptora María Sánchez, es preguntava per què hi ha espais en les llars que associem naturalment a les dones, com si es tractara d’una extensió del seu ésser. La mateixa pregunta fa ja anys que se la fan anys algunes persones que dissenyen les polítiques d’habitatge públiques i les arquitectes i urbanistes que treballen la perspectiva feminista. Com les llars, els espais privats, produeixen i reprodueixen la divisió sexual del treball.

Per donar resposta i solució a aquesta i altres tantes preguntes, la vicepresidència segona del Consell que dirigeix Rubén Martínez Dalmau ha organitzat unes jornades sobre habitatge i perspectiva de gènere; una disciplina per a acabar amb les desigualtats des de les polítiques públiques. La jornada, que es desenvoluparà el 25 de febrer, s’aborda des d’una perspectiva múltiple: des de les barreres a l’accés a l’habitatge, començant pel preu, fins a la segregació urbana, passant pel disseny de llars, espais i barris habitables.

En paraules d’Adoración Guamán, directora general de Coordinació Institucional d’Habitatge de la Generalitat Valenciana i experta en drets humans, l’objectiu de les meses és “posicionar el nostre punt de vista sobre com hem de transversalitzar les polítiques d’igualtat de gènere en la política d’habitatge”. Per fer-ho s’han organitzat una sèrie de ponències en què participaran els directors generals d’Habitatge i càrrecs d’Unides Podem en el Govern, com Ione Belarra –responsable d’Agenda Digital en el departament de Pablo Iglesias– o Victoria Rosell, delegada del Govern per a la violència de gènere, així com experts que relataran les experiències al País Basc i Catalunya.

Per a Guamán, “l’habitatge és la condició per a l’exercici d’altres drets: a l’educació, al descans, al treball”, una qüestió que la pandèmia ha tornat a subratllar. Considerada un eix fonamental en les polítiques públiques, la mirada patriarcal en el seu disseny té impacte en la vida de les dones: “Les més afectades per la crisi d’habitatge són les dones pobres”, assenyala, al mateix temps que recorda que les llars amb més pobresa energètica són les famílies nombroses monomarentals. L’edat i l’ètnia són unes barreres extra que se sumen al gènere i la solució, explica la directora general “passa per concebre l’habitatge no sols com un contenidor”, per tindre en compte que “la majoria dels habitatges del centre els ocupen dones majors soles”. Per fer-ho, plantegen iniciatives com el cohabitatge, un projecte d’habitatges compartits per a persones majors funcionals que es cuiden entre si, com a alternativa a la institucionalització i a la vida en soledat, en línia amb les polítiques d’envelliment actiu.

Les barreres a l’accés a l’habitatge com a dret bàsic centraran les primeres intervencions, mentre que les segones treballaran com s’integra la perspectiva feminista en l’estructura de l’habitatge. “Té impacte en les cures i en la divisió sexual del treball. Amb canvis en la vida privada, trenques aquesta divisió sexual i en l’espai domèstic transcendeix”, expressa Guamán.

Respecte a l’urbanisme amb perspectiva de gènere o urbanisme feminista, el Consell es refereix al que integra “cures, zones verdes, serveis públics. És l’urbanisme que té en compte la necessitat de compaginar oci, treball, cures i família”. Aquesta segona perspectiva, la que concerneix el disseny de les ciutats i dels edificis, s’abordarà en les meses de la vesprada.

Podem marca el seu perfil en les polítiques d’habitatge des de la Comunitat Valenciana, on la seua conselleria ha incrementat notablement el pressupost per a l’adquisició, rehabilitació i ampliació del parc públic. En ple estira-i-amolla amb el ministre socialista José Luis Ábalos per la llei estatal, els morats busquen ser avantguarda en les polítiques públiques que garanteixen un dret fonamental i un dels principals problemes de la joventut a Espanya. Les jornades es retransmetran de manera telemàtica en el canal de Youtube que habilitarà la vicepresidència segona de la Generalitat.