Juan Ángel Poyatos: “Amb els fons europeus ens juguem ser una regió de primera o de tercera”

Fa uns mesos, en un juliol atípic –quasi paranormal– la Comissió Europea arribava a un acord sense precedents en l’aliança continental: la cimera, de matinada, aprovava crear un fons de 750.000 milions d’euros per a rescatar les economies europees i posar en marxa les bases de la reconstrucció. Aquest mes va tornar a sonar el telèfon de Juan Ángel Poyatos (Conca, 1976), un economista discret que havia tingut unes quantes responsabilitats en les conselleries socialistes valencianes la legislatura passada. Poyatos “va tancar un cicle” el 2019 i va eixir del Consell després de les eleccions, però un any i una pandèmia després, el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, el va tornar a requerir. Des de setembre, oficialment, és director general de Coordinació de l’Acció del Govern i des del Palau de la Generalitat s’encarrega que l’executiu presente els projectes que han d’optar al finançament europeu per accelerar la transformació digital i tecnològica del teixit econòmic i social valencià. Poyatos ja fa mesos que avalua els projectes de les diferents conselleries, parlant amb les empreses i preparant l’estratègia valenciana de reconstrucció que han presentat al Govern central. L’economista atén a elDiario.es al Palau de la Generalitat, on explica que, amb aquests fons, ens ho juguem tot.

Vosté va eixir de l’executiu després de les últimes eleccions, i havia dirigit departaments en unes quantes conselleries Per què va tornar al Consell?

Aquest és el meu cinqué càrrec. Durant la primavera vaig estar parlant amb Presidència, col·laborant en algunes qüestions informals relatives a la pandèmia. Al juliol, quan es va aprovar el fons, em va cridar el president, i sent conscient del moment, vaig decidir tornar-hi. El meu fill em va demanar que no tornara, però, quan li vaig explicar la situació, crec que ho va entendre.

Què ens juguem a Europa amb aquests fons?

Europa es juga el seu propi futur. L’auge del populisme ve més enllà del fet que no entenguem què és Europa i què ens aporta; en la crisi del 2008 Europa no va respondre, la ciutadania no ho percebia. Europa ara ha reaccionat de manera decidida, molt solidària. Les solucions del 2008 eren préstecs i control absolut, quasi una humiliació. Ara som solidaris, ens endeutem en un fons inèdit per la quantia i per la forma de finançament. Ha sigut una resposta a l’altura del moment. A escala valenciana, ens juguem la manera més ràpida i eficient d’eixir de la crisi, una injecció de diners que crearà ocupació i salvarà empreses. També ens canviarà la manera de gestionar, perquè és tot més dirigit i on ens obliguen a invertir-ho transformarà la societat espanyola i valenciana des del punt de vista de la competitivitat empresarial. Les nostres empreses han d’invertir en digitalització, economia circular, transició energètica... No és només una qüestió d’ecologisme, tindran una especialització verda per competir en un mercat sensible a aquests temes. Els fons permetran que les empreses siguen competitives a escala global, transformaran l’educació i l’Administració.

Amb aquest projecte Europa està dirigint una nova revolució industrial?

Té aquests dos components: injectar diners en vena en l’economia, com un electroxoc, però no és un pla de construcció, és invertir de manera dirigida, digitalitzant l’Administració, les empreses, que aprenguen a competir. Ens obliga a transformar-nos, que els sectors pugen a aquesta onada. La Comissió cada sis mesos verificarà que ens gastem els diners on hem dit, farà seguiment dels objectius, obliga a posar indicadors objectius. El pla Espanya que negocia el Govern exposa les seues línies, ara en dibuixa els objectius, els indicadors i les reformes. Quan s’aprove, es presentarà formalment i és el que ens marcarà a les comunitats. La governança la decideix Espanya com considera, no la Comissió Europea, i es transferiran els fons a les actuacions que de manera directa apunten als indicadors que té. I si no es compleixen els indicadors, la comissió penalitzarà. No es tracta que el Govern ens aprove projectes, sinó que ens donarà diners perquè el que fem estiga en aquestes opcions i es mesure d’aquesta manera.

Feia la sensació d’un procés invers: que presenten 400 projectes i ja els aprova el Govern o no.

Ací no hi ha temps per a conéixer les regles primer de tot. El tipus de projecte que demana Brussel·les no ens deixa esperar a gener a veure els paràmetres. La Comissió també et demana una avaluació del punt de partida, és una altra de les peculiaritats del fons, és molt rigorosa amb la mena de projectes. Vam decidir començar com més prompte millor i pensem que és millor fer-ho ja, encara que una part del procés calga desfer-la.

Anava a preguntar-li com és treballar amb aquesta incertesa, sense saber les regles.

Bé, nosaltres encara ens assabentem, hi ha empreses amb molts dubtes. Aprofitem la bona sintonia entre el Govern d’Espanya i la Generalitat, hem estat amb l’equip de la Moncloa, amb uns quants ministeris... Estem tenint una interlocució contínua per tindre l’última hora de les línies que estan treballant-se. Encara no hi ha un reglament, ni lletra menuda, però no podem esperar i pensem que és la millor manera.

Quin tipus de projectes estan presentant?

Treballem en dues línies. Ja sabem quines àrees gestionarem les autonomies i quines no, algunes que compartirem... Això ha sigut la primera cosa. Hem de desenvolupar els projectes que hem de gestionar. Estem treballant en el disseny de projectes tractors que combinen diferents actuacions –investigació, formació i línies de les conselleries–, en diferents nivells de l’Administració i amb col·laboració publicoprivada, que no és senzill i de manera natural no sorgeix. Anem treballant a identificar aquests projectes en grans blocs. Però allí on no gestionarem estem tenint un paper molt actiu, com en la mesa que hem creat sobre l’hidrogen verd, que a priori gestionarà el Govern. Ací hem ajuntat empreses que tenen projectes d’hidrogen, tractarem de buscar sinergies, de donar-li forma, de fer una estratègia i portar-ho a Madrid. L’objectiu és que els recursos arriben, que nosaltres hi participem, que ajuntem usuaris com la ceràmica... el clúster està, però estan separats entre si. No és el mateix que vagen separats que la Generalitat ajunte els agents i cree una estratègia; això fa que les probabilitats que es finance siguen més grans.

El president i vosté parlen molt de la col·laboració publicoprivada. Per què és important aquesta perspectiva? Les empreses són les que estan a l’avantguarda en digitalització i l’Administració, més obsoleta?

La Comissió insisteix en la participació, en el fet que no es pot transformar les empreses sense les empreses. Hem de transformar les empreses, veure què necessiten i ajudar-les a mobilitzar recursos. La col·laboració és fonamental i creiem en ella. De la mà de la CEV –la patronal valenciana– hem creat grups de treball amb diferents blocs per identificar la manera de transformar els sectors, també amb l’Observatori de les infraestructures. Plantegem una col·laboració molt estreta. Aquest és un pla molt econòmic, es tracta de reactivar la nostra economia de manera transformadora, no se subvenciona qualsevol inversió. Que l’economia tinga una salut de ferro.

Imagine que deu haver-hi sectors reticents a algunes línies. La ceràmica, per exemple, té una descarbonització complicada.

Sí, n’és un bon exemple, necessita una solució ja, perquè el seu cost principal és l’energia. Sense la nostra intervenció pública, probablement tardarà 5 anys a incorporar l’hidrogen, encara que al final haja de fer-ho. La nostra ajuda és per a combinar la velocitat, la necessitat imperiosa d’actuar ja, que puga transformar-se i ser competitiva.

Les empreses rebran una bona injecció econòmica, però, a canvi de què?

D’invertir en aquestes línies. Tots els grans experts apunten que les empreses han d’anar ací. A digitalització, economia circular, reducció de CO₂, gestió de residus...

Deia que moltes inversions van orientades al canvi de model productiu, però en el debat de política general van ser més notòries les relatives a plans d’infraestructures. Es pot interpretar com una tornada a la rajola. Com encaixen totes dues qüestions?

Hi haurà més diners per a modernitzar hospitals que per a construir-ne, més per a digitalitzar els col·legis que per a construir-ne o més per a millorar l’eficiència energètica d’edificis públics que per a construir-ne. I per a les empreses, per a accelerar la seua transformació, que ja saben que havien d’abordar; no estem descobrint-los Amèrica, però aquests fons ajudaran que no muiren en l’intent.

Ací planeja una altra qüestió que és la tecnològica, veure qui és el primer a tindre segons quines coses: el primer que desenvolupe gigabateries, que implante l’hidrogen verd, pot tindre un avantatge geopolític. Com ens posiciona?

És important dir que no es donarà suport a una gigafactoria en cada comunitat, ni una infraestructura d’hidrogen; hi ha projectes en què competirem amb altres comunitats. Però hi ha molts diners que la Comissió dirigirà a les regions. Per això hem de tindre projectes molt ben armats, tindre aquests projectes energètics, així serà més fàcil que el Govern aposte pel projecte valencià i no per uns altres. Es motivarà que guanyen els millors.

Sembla la carrera espacial del segle XXI.

Aquests fons provocaran que passem a ser una regió de primera o de tercera. Hi haurà recursos per a tothom, però els que ho facen bé en tindran molts més. I en un termini de 4 o 5 anys provocarà que les diferències entre regions que ho han fet bé o malament siga molt gran. Un altre moment com aquest, amb tants recursos, no n’hi haurà. El moment és aquest, i per això és important estar preparats i junts amb les empreses i els ciutadans. O ho tirem avant, o ens quedem arrere.

En el debat hi hagué una mica de broma amb els ‘ximoanuncis’, quan el president va comunicar els 400 projectes. Ens ho estem prenent de debò?

El nivell de desinformació i desconeixement és gran i ho veiem quan parlem amb empreses. Però quan tens l’oportunitat d’explicar què es promourà, la quantitat de recursos, la gent entén l’oportunitat del moment. L’Administració tampoc gaudeix de gran simpatia, però crec que la sensació és bona.

El president va dir fa una setmana que amb un 10% dels fons podríem aconseguir 190.000 llocs de treball en sis anys.

Són estimacions. El 10% és pel pes poblacional. Però són recursos com mai s’han plantejat i ben gestionats poden tindre un impacte molt gran. Hi ha ràtios sobre amb quin volum d’inversió en quins sectors quina ocupació es crea. Són dades econòmiques contrastades. I amb ocupacions qualificades, perquè de què serveix invertir milions si després no hi ha treballadors que sàpien usar aquesta tecnologia. Hi ha un repte ambiciós, de 400 milions d’euros, de foment de la Formació Professional dirigida a l’economia verda.

Aquesta setmana s’ha celebrat l’acte pel Corredor Mediterrani i Ximo Puig, el ministre Ábalos i els empresaris reivindicaven els fons per a la infraestructura. Quin impacte poden tindre?

És l’única manera d’accelerar les inversions que requereix, d’agilitar el procés al màxim. Recursos públics d’aquest volum i per a aquestes inversions és difícil que es tornen a donar. En concret totes les actuacions de la ciutat de València, com el túnel passant, aquesta bandera roja que el frena.

Comentaven que una de les idees és buscar vincles amb altres regions.

Calculem que la Comissió repartirà al voltant de 80.000 milions a regions directament a través de la creació de consorcis. Ja n’hi ha uns quants de creats, com el sanitari o el d’agricultura. Les regions estem agrupant-nos per presentar-nos a aquests fons competitius amb els projectes, al marge del pla Espanya. La Comissió traurà convocatòries per sectors dirigides a acords entre regions. Per això demanem a les conselleries que identificaren regions que treballaren aquests mateixos projectes i estem establint-hi aliances. No hem de conformar-nos amb els recursos que vinguen del Govern d’Espanya.

Com podran participar-hi les empreses?

Hem creat l’oficina en aquesta Direcció General. Ací treballarem els projectes de la Generalitat i, quan estiguen aprovades les normes, disposarem d’una eina que permeta a empreses i ajuntaments saber les alternatives de finançament, si el seu projecte té possibilitats, punts forts i febles, i on ha d’anar a presentar-los. Ajudarem que tinguen informació.

Ara que el parlament discuteix sobre els termes i alguns països ho rebutgen, tenen por que no tire avant?

Ningú es planteja això. Hem avançat una mica més, crec que ningú concep que no s’arribe a aquest acord.