L’empresa valenciana de construcció de col·legis en l’època del PP va usar el despatx de Broseta per a contractar empleats zombis

La comissió d’investigació parlamentària sobre el forat milionari de Ciegsa i la seua gestió política torna a posar el despatx d’advocats Broseta en el focus. Tots els grups, excepte el PP, han presentat una proposta de dictamen sobre l’empresa de construcció de col·legis que va arrossegar sobrecostos milionaris –encara que sense acord per a quantificar-los–, i que està sent investigada per pertànyer a la trama de les ‘mossegades’ per a finançar el PP valencià. En aquest dictamen, assenyalen la firma d’advocats com a mediadora i executora dels contractes dels treballadors fantasma.

En l’apartat “conclusions sobre els treballadors absents” –un capítol sencer de la investigació– la comissió destaca que hi ha onze treballadors que, contractats per l’empresa, no hi feien cap faena. També que “d’aquests 11 contractes, 9 són contractes d’alta direcció realitzats per un despatx extern d’assessorament laboral, mercantil i jurídic, el despatx de Broseta, i els 2 restants són els únics que tenen contractes laborals, i corresponen a Evaristo Aznar Teruel i Manuel Gómez Pérez”. Els contractes d’alta direcció portaven un salari de fins a 60.000 euros.

Per a fer aquestes afirmacions, els diputats es basen en els testimoniatges del sotssecretari autonòmic d’Educació, José Villar; de la responsable del departament de Recursos Humans i Financers, Ana Lajo i Ángeles Asensi, del mateix departament, amb funcions administratives, que van assenyalar el despatx Broseta com a responsable d’aquests contractes.

Les investigacions parlamentàries conclouen que l’excepció era la norma en l’empresa pública de construcció de col·legis, l’encàrrec dels quals era garantir el compliment de la LOGSE i que es va convertir en una màquina d’endeutament, evitant els controls de l’Administració pública. L’època de Máximo Caturla, secretari autonòmic d’Educació i conseller de l’empresa a proposta d’Esteban González Pons, va ser la més negra per a l’empresa, segons els diputats. Aquests declaren “l’existència d’una responsabilitat directa singular, en la situació econòmica generada, irregularitats contractuals i administratives i l’opacitat en el funcionament de l’empresa pública” que esguiten Caturla.

Amb el secretari autonòmic, va assenyalar una treballadora, va arribar el despatx Broseta a l’empresa pública. L’advocat valencià Manuel Broseta Dupré va ser secretari del consell d’administració de Ciegsa entre els anys 2003 i 2013, a més de director general del bufet que assessorava aquesta empresa. La seua firma va començar a treballar de manera puntual amb l’empresa pública i, segons va explicar en la comissió, posteriorment els van ampliar el contracte d’assessorament jurídic. Broseta Abogados, dirigit per Manuel Broseta, germà del llavors número dos de la conselleria d’Economia, Bruno Broseta, va aconseguir entre els anys 2005 i 2011 un total de 91 contractes per import de 2.427.5212 euros del Govern valencià. Broseta va cobrar fins un milió d’euros en assessorament legal, malgrat que Ciegsa comptava amb quatre advocats.

La responsable de personal va assenyalar en la comissió que “abans d’entrar-hi el senyor Caturla treballàvem amb altres assessors. A partir d’ací, es va començar a treballar amb Broseta, i Broseta era pràcticament el que ho feia tot”.“Jo preparava el contracte, que per cert [per a] els contractes els assessors eren Broseta. Broseta era el que més estava en tema de recursos humans”, afirmava la treballadora. “Jo ho preparava tot, ho enviava a Broseta, preparaven el document i després l’enviaven i el signaven. O siga, és que es portava tot per valisa. Jo no els vaig veure”, va insistir Lajo. La responsable de Recursos Humans es referia als contractes d’alta direcció dels anomenats treballadors zombis o treballadors absents.

L’altra treballadora esmentada, Ángeles Asensi, explicava que no havia vist mai les persones per les quals se li va preguntar ni coneixia l’existència d’una oficina al carrer d’Hernán Cortés, on pretesament els treballadors fantasma tenien el despatx. La treballadora va dir que només coneixia l’adreça de llegir-ho en la premsa i que els treballadors “no venien per les oficines de Ciegsa tots els dies a prestar els seus serveis”. L’empresa pagava el lloguer tots els mesos, però aquest grup de treballadors “no depenien de cap organigrama dels que hi haguera dins de l’empresa i que els veiérem”. Així, segons les treballadores, la contractació d’aquests llocs d’alta direcció passava per damunt de Recursos Humans i es gestionava directament pels consellers i el despatx d’advocats. “Si hi havia contractes d’alta direcció, per les meues mans no passaven”, va afegir Lajo, que va assenyalar que les ordres les donaven Broseta o Máximo Caturla, “no hi havia per damunt d’ells ningú més”.

El sotssecretari autonòmic va ampliar a onze –les sospites eren sis– els treballadors absents que cobraven de l’empresa pública. “Trobem fins a un total d’onze contractats directament per l’empresa que no fan cap mena de faena directament en els despatxos de Ciegsa. Ni tenen assignat un despatx, ni tenen assignat un correu electrònic, ni tenen assignat telèfon i ni se’ls obliga, ni tenen obligació de fitxar”, va assenyalar Villar en comissió. A més d’altres treballadors de Ciegsa, el secretari autonòmic va apuntar a l’existència d’almenys una desena més d’empleats fantasma contractats a través d’empreses de treball temporal (ETT).

Els contractes zombis i els sobrecostos estan sent investigats en diverses peces de l’operació Taula. Que el cas estiga tutelat per un jutge complica els treballs de la comissió parlamentària, que només pot dirimir responsabilitats polítiques. En una de les peces, el jutge investiga la contractació de 16 persones que no van acudir mai a l’empresa pública, però que cobraven religiosament les seues nòmines a càrrec de l’empresa pública. En alguns casos, aquestes persones passaven la jornada en el despatx del llavors conseller d’Educació, Alejandro Font de Mora.

En els dos informes presentats al jutge per l’Advocacia de la Generalitat figura que dos membres de l’equip de premsa del conseller i fins a set empleats del seu gabinet van estar contractats per Ciegsa, entre ells l’actual diputada del PP i ex-directora general de Política Lingüística Beatriz Gascó. En la comissió, Gascó va assenyalar que era “la coordinadora del gabinet de premsa del conseller” i entre les seues faenes estava treballar amb Ciegsa perquè en aquella època interessava a la premsa.

Broseta: “Això nostre no és una paradeta”

Quan va arribar el seu torn de compareixença, el responsable del despatx va assenyalar que no va veure “gens estrany”, que ningú li va demanar que fera res d’estrany, ni va veure “cap irregularitat”. L’ambient era “de compliment de la legalitat”. Broseta va defensar l’elecció del seu despatx per part de l’Administració: “Sempre se’ns ha contractat conforme a la legalitat; això nostre no és una paradeta”.

En la comissió parlamentària va explicar que la vigilància feta en Ciegsa li va semblar llavors “suficient” i que no va haver-hi “cap instrucció concreta de ningú per a torçar la llei ni per a alliberar cap responsable de cap responsabilitat”. Inquirit sobre l’existència de treballadors zombi en l’empresa, va assegurar que ningú li va parlar mai d’aquesta qüestió i que tampoc es va plantejar aqueix assumpte en el consell: “S’hauria posat el crit en el cel”.

Máximo Caturla, l’ex-secretari autonòmic d’Educació, considerat pels investigadors el principal recaptador de la xarxa de Taula, va respondre davant el jutge que Ciegsa disposava d’un informe jurídic elaborat per Broseta Abogados en què se’ls eximia d’aplicar els principis de mèrit i capacitat que ha d’aplicar l’Administració, i que els informes de la Sindicatura de Comptes només contenien “recomanacions”.