Les crítiques a la reforma del plurilingüisme del PP: “Sotmetran a votació que els xiquets estudien matemàtiques o història?”

El conseller d’Educació, Universitats i Ocupació, José Antonio Rovira, ha defensat la consulta a les famílies sobre la llengua base en els centres educatius que el PP planteja incloure en la reforma de la Llei del plurilingüisme i ha incidit que l’idioma en què estudien els fills “afecta el dia a dia” de la unitat familiar: “Els pares som els que hem de triar”, així com un “percentatge preceptiu d’anglés”.

Així mateix, ha explicat que la consulta “està acabant-se de dissenyar” i ha apuntat que “en principi” sí que es preguntarà a les famílies dels alumnes que entren nous al sistema. Seria, segons el conseller, “adaptar els centres a la decisió de la llibertat”. Aquesta ‘nova’ fórmula serà “més o menys” semblant a les antigues línies.

Crítiques de l’oposició

El PSPV i Compromís han acusat la Conselleria d’Educació de voler “reobrir la guerra del valencià” amb la reforma que projecta aquest departament del Consell de l’actual llei de plurilingüisme.

El portaveu d’Educació del PSPV-PSOE en les Corts, José Luis Lorenz, ha acusat la Generalitat de pretendre “reobrir la guerra del valencià per motius partidistes i electorals”. I ha advertit: “Ens tindran davant d’aquest nou atac de la Conselleria del caos contra l’ensenyament públic i contra la llengua”.

Per al diputat socialista, aquesta és una decisió més de “la Conselleria del caos” que té en contra “gran part de la comunitat educativa”. “No ho han parlat amb els sindicats ni amb les associacions de pares”, retrau Lorenz, que afig que el president, Carlos Mazón, “i la ultradreta volen generar enfrontament dins del món educatiu i desprestigiar així l’ensenyament públic”.

“Tota la faena feta per a elaborar el projecte lingüístic d’un centre educatiu es podrà modificar sense tindre en compte la visió global pedagògica del centre del professorat. Sotmetrà el senyor Rovira i el senyor Mazón a votació que els xiquets estudien matemàtiques o llengua? És ridícul”, planteja el diputat del PSPV-PSOE.

Lorenz subratlla que “l’objectiu final és la desaparició del valencià” i manté que els socialistes valencians “no ho permetran” i “encapçalaran la defensa de l’educació pública i de la nostra llengua”. “Volen generar un problema on no n’hi havia”, ha resolt.

Per part seua, el diputat i portaveu d’Educació, Gerard Fullana, considera que la decisió de la Conselleria d’Educació de fer “referèndums” per a triar la llengua base de cada centre educatiu “amaga la vertadera intenció de crear una guerra entre famílies per reobrir la batalla lingüística”.

Segons Fullana, “no es tracta de cap mecanisme de llibertat d’elecció, perquè un 51% poden decidir pel 49%, per tant, aquest referèndum entre les famílies no garanteix cap llibertat”. “El que ha d’explicar ara el conseller José Antonio Rovira és si també faran referèndums per a decidir sobre totes les assignatures i deixaran de ser els especialistes els que marquen els continguts de matemàtiques o d’història”, ha postil·lat.

En la mateixa línia, ha abundat en el fet que “el que pretén fer la Conselleria d’Educació és excloure els docents, que són els especialistes, d’aquesta decisió, que fins ara es decidia en els consells escolars, on estan ja representades les famílies juntament amb la resta de la comunitat educativa”.

“Condicionada per l’extrema dreta”

Per a Compromís, es tracta d’una proposta “clarament condicionada per l’extrema dreta que l’única cosa que pretén és arraconar el valencià atemptant contra el principi científic que aprendre en la llengua base minoritzada garanteix el plurilingüisme”.

“El que espera la comunitat educativa no és això, sinó que eliminen les retallades que han aplicat en els pressupostos d’Educació. Per a millorar la competència lingüística de l’alumnat el que cal és potenciar econòmicament l’educació pública. Els referèndums que ara anuncien són una cortina de fum per als desastres que ha generat un conseller que ha demostrat que no està preparat per a estar al capdavant de l’educació valenciana”, ha conclòs Fullana.

La norma “persegueix aniquilar el valencià”

El Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament (Stepv) també ha criticat el projecte de llei de plurilingüisme anunciat per la Conselleria d’Educació: “És irresponsable que les famílies trien la llengua vehicular del centre, com no poden triar si s’ha d’impartir matemàtiques, geografia o història”, i afigen que no és comparable, com va exposar el secretari autonòmic, amb l’elecció de la jornada contínua, perquè “té un element de conciliació de la vida laboral i familiar on té sentit que les famílies tinguen dret a opinar”.

En un context de llengua minoritzada, com és el cas del valencià respecte del castellà, aquesta mesura “només persegueix aniquilar el valencià del sistema educatiu i limitar els drets dels alumnes a aprendre la llengua pròpia en igualtat de condicions que el castellà”. “El que ha de fer l’Administració és afavorir l’ús vehicular del valencià per a aconseguir el que diu la llei, que tot l’alumnat acabe dominant les dues llengües oficials en igualtat de condicions”, sostenen des del sindicat.

Pel que fa a les comarques castellanoparlants, opinen que és evident que han de tindre un tracte diferencial respecte de l’ensenyament en valencià, “però fomentar que no s’estudie en aquesta llengua ni que s’impartisquen assignatures en valencià està tractant-se l’alumnat com a ciutadans de segona, ja que es limiten les seues oportunitats si no tenen coneixements de la nostra llengua”.

Les AMPA, representades en els consells escolars

El president del col·lectiu de progenitors, Rubén Pacheco, en declaracions a Europa Press, ha asseverat que delegar en les famílies aquesta decisió “fora de l’àmbit de debat i diàleg del Consell Escolar és desentendre’s d’una problemàtica en què l’Administració ha d’”agafar les regnes“ i no ”carregar-los la responsabilitat a uns altres“. ”Les famílies considerem que estem presents en el Consell Escolar del centre i, a través d’aquest òrgan en què estem representats, participem i se’ns consulta“, ha recordat.

Pacheco ha assegurat que seria “magnífic” que es consultara un grup d’especialistes i que aquests avaluaren el pla de plurilingüisme amb la intenció de veure com funciona, quins són els seus aspectes a millorar i, en funció d’això, “que es plantegen els canvis necessaris”.

“La demagògia com a estratègia”

La presidenta d'Escola Valenciana, Alexandra Usó, ha assegurat sobre aquest tema que la notícia sobre la nova llei de plurilingüisme “no ha deixat de sorprendre'ns, però sabem que la dreta utilitza la paraula lliberteu versus demagògia com una estratègia que, apel·lant a la retòrica i a les emocions d'un tema tan delicat com és l'educació dels nostres fills i filles, són promeses d'un populisme que no és propi dels valors de l'escola del segle XXI que nosaltres defensem”.

Usó ha incidit en què “el sorprenent és que li lleven el sentit al consell escolar de cada centre educatiu” i ha recordat que este òrgan és el “de decisió i participació democràtica en el funcionament i organització dels centres”, al mateix temps que afegia que “és una falsa llibertat que crea desigualtats educatives i que instrumentalitza l'educació, just el que ells anunciaven que pretenien no fer”.