Les tres sobiranies que defensarà el nou Bloc: autogovern, democràcia i justícia social

El Bloc Nacionalista Valencià vol refundar-se per “empoderar el poble valencià”. La ponència política per al congrés del 26 i 27 de juny de la branca majoritària de Compromís, que incorpora el nom més votat per la militància, Més Compromís, dibuixa l’horitzó cap al qual vol encaminar-se i les bases de la seua acció política, en allò que qualifica com una renovació del valencianisme. El partit presenta una visió més àmplia del valencianisme polític, articulada per la defensa de la sobirania en tres àmbits, l’autogovern, la democràcia i la justícia social, i emmarcada en un context hiperglobalitzat i amb el fantasma del neoliberalisme sotjant les vides humanes, així com amb l’emergència climàtica que posa en perill la subsistència.

El seu nou model de valencianisme polític pretén atendre set fronts: emergència climàtica, emergència sociosanitària, emergència social, territorial, democràtica, lingüística i feminista. “L’emergència climàtica, que amenaça la base de l’existència com a humanitat i la manera de viure; l’emergència sociosanitària, provocada pel desmantellament dels serveis públics per part de la dreta; l’emergència feminista, marcada per les desigualtats i la subordinació de la dona respecte a l’home en el sistema patriarcal en què vivim; l’emergència social, amb l’augment preocupant de les desigualtats; l’emergència territorial, provocada per un model centralista i la discriminació del món rural; l’emergència democràtica, entre el buidatge de la democràcia i l’amenaça dels moviments de l’extrema dreta; i l’emergència lingüística, a què ens han abocat amb la subordinació de la nostra llengua”, indica la ponència.

El partit planteja articular una resposta democràtica al neoliberalisme i a l’extrema dreta. “L’èxit de l’extrema dreta no sol vindre donat per les seues victòries electorals, sinó per la influència que exerceixen en la resta dels partits polítics”, indica el Bloc. Al mateix temps que proposa lluitar contra la precarietat i posar en valor allò públic com a element democratitzador, una de les lliçons apreses de la pandèmia. El Bloc –d’ara en avant, Més Compromís si la militància dona suport a la ponència– estableix tres sobiranies bàsiques: autogovern, democràcia i justícia social.

La redistribució de la riquesa resulta clau per a la formació que encapçala Àgueda Micó i en aquest eix caben noves polítiques fiscals que graven les rendes més altes i l’exigència d’una reforma del sistema de finançament que resulte més equitativa per a tancar la bretxa territorial. El moviment polític es vincula al feminisme i a l’ecologisme, dos corrents transformadors que, a parer seu, han d’amerar l’esquerra valencianista, superant el model de relació capital-treball per posar en el centre les cures: “És evident que el feminisme proporciona eines al conjunt de la població per a reinterpretar les relacions de poder, per no deixar ningú arrere i per a analitzar la sostenibilitat de la vida”. La ponència reclama un pacte verd i una nova llei lingüística, ja que dona per superada la normativa anterior, lamentant que les noves normes acaben tombades per la justícia.

El Govern del Pacte del Botànic i el seu model polític són una aposta de continuïtat per al Bloc: “El valencianisme polític d’esquerres que representen el Bloc i la coalició Compromís ha sigut la gran novetat que ha permés el canvi al País Valencià des del 2015. Autogovern i defensa de la llengua han sigut eixos de la gestió de govern des de llavors, com correspon als llegats del valencianisme històric”, indica la ponència. La proposta inclou aliances amb altres moviments polítics i socials i una clara vocació europeista, reivindicant les institucions des del Parlament Europeu fins a les agrupacions locals per buscar una reconnexió amb la ciutadania. “Més Compromís estarà sempre obert a cooperar políticament amb partits d’àmbit local, comarcal o nacional amb què puguem compartir objectius polítics o interessos estratègics i ens unisquen valors compartits. Serà especialment interessant buscar aquesta mena d’aliances en àmbits territorials en què ens va resultar més difícil la implantació i es puga donar una col·laboració duradora i profitosa”, es llig en el text congressual.

Per avançar en la reconnexió i en la construcció de sobiranies, la ponència planteja convertir l’organització en una eina d’activisme, així com crear una figura intermèdia entre el militant i el simpatitzant; crear un portal digital com a punt de trobada i fórmula per a passar a l’acció i organitzar convencions periòdiques per a la incorporació d’idees, que “hauran de comptar amb la participació de persones expertes en la matèria i facilitaran la intervenció del conjunt de la militància en les deliberacions”. “L’objectiu de les convencions serà produir unes conclusions i uns materials de debat per enriquir la nostra acció institucional amb polítiques públiques innovadores i transformadores”, assenyala el document.