La portada de mañana
Acceder
El Gobierno indulta a los líderes independentistas tras 1.328 en prisión
Editorial - Por el diálogo para Catalunya, por Ignacio Escolar
130.000 ciudadanos de la UE en Reino Unido pueden perder su trabajo

Un manicomi a la presó?: el Govern valencià s’oposa a la construcció d’un macrohospital psiquiàtric penitenciari a Setaigües

Vista área de las obras de la prisión de Siete Aguas que Interior quiere reconvertir en un hospital penitenciario.

Espanya va començar l’abolició dels anomenats manicomis, un sistema més pròxim al de la presó que al del tractament de la malaltia mental, amb la Llei de sanitat del 1986. El concepte d’hospital psiquiàtric va anar evolucionant cap a una perspectiva més respectuosa amb els drets humans i la integració dels pacients amb acompanyament mèdic, combinant l’atenció en salut mental amb les polítiques actives d’inclusió. Tres dècades després de la llei, a Espanya hi ha 91 centres de salut mental i tractament de toxicomanies, amb gairebé 13.500 llits, el quart país a la cua d’Europa per cada 100.000 habitants. Els centres treballen amb previsió d’atendre els pacients aguts, no les estades prolongades.

Si en el sistema sanitari hi ha mancances, en el camp penitenciari la salut mental encara té fortes llacunes. El Codi penal espanyol estableix com a inimputable “el [individu] que en el moment de cometre la infracció penal, a causa de qualsevol anomalia o alteració psíquica, no puga comprendre la il·licitud del fet o actuar d’acord amb aquesta comprensió”. No obstant això, la llei preveu l’internament com a mesura de protecció per l’individu mateix, però no és un reu a l’ús, com passa amb els menors. A Espanya hi ha dos hospitals penitenciaris: Fontcalent (Alacant), amb gairebé 300 persones, i Sevilla, amb 150 places per a persones amb patologies diverses i condemnes diverses. El 2019, segons les denúncies dels sindicats, només comptaven amb un psiquiatre cadascun i durant la pandèmia han passat mesos sense la visita d’un professional, segons denuncia l’associació Àmbit.

Amb aquest panorama, un projecte del Ministeri d’Interior ha fet saltar totes les alarmes. Un macrocentre hospitalari penitenciari per a 500 persones en l’emplaçament de la presó Llevant II a Setaigües (la Foia de Bunyol), un model que dues-centes entitats consideren anacrònic i oposat a la tendència del tractament en salut mental. El departament que dirigeix Fernando Grande-Marlaska, de qui depén la Secretaria General d’Institucions Penitenciàries, destinarà 80 milions d’euros, dels quals 700.000 seran per a la redacció del projecte per a revitalitzar la fallida presó i reconvertir-la en un espai per a persones en privació de llibertat amb trastorns mentals, segons els plecs de Siepse (Societat d’Infraestructures i Equipaments Penitenciaris i de la Seguretat de l’Estat). La presó de Setaigües es va adjudicar el 2010 i es va paralitzar el 2012 amb una inversió executada de 14 milions d’euros.

El projecte s’ha trobat amb l’oposició de les associacions que treballen els trastorns mentals a la presó, dels professionals de la salut mental i del Govern valencià, a través de la vicepresidenta, Mónica Oltra, i del comissionat de Presidència per a la Salut Mental, el catedràtic en psiquiatria Rafael Tabarés. La vicepresidència, amb competències en salut mental, va traslladar una negativa al projecte en una reunió amb la delegada del Govern a la Comunitat Valenciana, Gloria Calero. El departament d’Oltra advoca per una atenció especialitzada, comunitària i de proximitat, amb centres menuts i deslocalitzats, en línia amb el nou mapa de serveis socials. Dilluns, després d’una reunió amb els col·lectius que s’oposen al centre, la vicepresidenta va expressar que es posicionava amb els criteris de l’OMS i amb experts internacionals en salut mental, que rebutgen aquesta mena de “macrocentres”, en què les persones amb trastorns de salut mental greu es troben “lluny de casa i desarrelats, la qual cosa dificulta poder fer aquest acompanyament tan necessari en la seua rehabilitació”. Oltra advoca per recursos pròxims que potencien l’autonomia personal i mantinguen les persones amb trastorn mental greu “en el seu entorn social i familiar per mitjà de serveis d’atenció social complementaris a l’atenció especialitzada”, com per exemple els habitatges tutelats o els recursos d’orientació laboral que “afavoreixen la seua inclusió i la seua integració”. L’executiu autonòmic reclama que es traslladen les competències en sanitat penitenciària, una petició que ha reiterat Unides Podem en les Corts Valencianes.

“El model sanitari de presons és un model fallit”, expressa Javier Vilalta, representant d’Àmbit, associació que treballa per la inclusió de reclusos amb problemes de salut mental. Vilalta indica que el model que planteja Interior va en contra de l’estratègia de salut mental, “desarrela” els interns i implica tornar al model dels noranta i considera que les presons no són espais per a les persones amb patologies duals, que són extremadament vulnerables. L’associació Àmbit lidera l’oposició al projecte a la Comunitat Valenciana amb un escrit que uneix dos-cents col·lectius i trasllada el seu descontentament al projecte d’Interior: “La construcció d’aquest centre reforça una sèrie de valors que són totalment contraris als que, des de fa temps, es defensen de manera clara i repetida des de les diferents institucions espanyoles i internacionals implicades aquest àmbit. Les estratègies d’intervenció que es duran a terme en aquest centre psiquiàtric penitenciari van en direcció totalment oposada a la que marquen tant organismes nacionals com internacionals”, recull l’escrit enviat al Govern central, que reclama que el cost de reprendre les obres de la presó es destine a facultatius per als centres penitenciaris. Alguns, com el de Castelló, fa anys que no reben la visita d’un psiquiatre.

El senador de Compromís, Carles Mulet, va recollir l’escrit i va preguntar a l’executiu pel rebuig al projecte. La resposta del Govern eludeix referències a les crítiques i es limita a informar del procediment: “S’informa que, per culminar la construcció d’aquest caldrà, prèviament, fer una modificació del pla d’amortització i creació de centres penitenciaris (Pacep), en què s’està treballant en aquests moments, i en què està tenint-se en compte que el disseny de la infraestructura puga afavorir la intervenció terapèutica”.

La Llei de sanitat que pretenia acabar amb el model de psiquiàtric estableix que “es desenvoluparan els serveis de rehabilitació i reinserció social necessaris per a una adequada atenció integral dels problemes del malalt mental, buscant la coordinació necessària amb els serveis socials”. “Un reclús no perd els seus drets sanitaris”, recorda Vilalta, que critica que “a les persones amb patologia dual se’ls aplica un criteri punitiu i no sanitari”. Si continua avant el projecte, el col·lectiu prepara diversos recursos judicials. 

Etiquetas

Descubre nuestras apps

stats