La “metamorfosi urbana de València”: compte arrere per a l’adeu al mur ferroviari que divideix els barris del sud

La ciutat de València viurà aquesta dècada una de les transformacions més grans des del desviament del llit del Túria amb l’anomenat Pla Sud en els anys setanta. El soterrament de les vies que divideixen els districtes de Quatre Carreres i Jesús, el canal ferroviari que parteix en dos la ciutat, començarà a materialitzar-se en els pròxims mesos, amb la vista posada a ser un record el 2027.

La “metamorfosi urbana de València”, com ho ha definit la ministra de Transports, Raquel Sánchez, farà en pocs mesos els primers passos. Dijous la ministra signava el conveni per al canal d’accés amb el president de la Generalitat, Ximo Puig, i l’alcalde de València, Joan Ribó, un tràmit administratiu que donarà peu que Adif traga a licitació les obres per a enterrar les vies. La inversió superarà els 550 milions d’euros, espera comptar amb el suport de 150 milions d’euros dels fons europeus Next Generation i serà finançada per les tres administracions públiques. Des que es va signar l’acord entre administracions l’any passat, quasi vint després del primer conveni per al Parc Central, la previsió pressupostària de les obres s’ha encarit un 25% a conseqüència de l’augment de la inflació.

El conveni permet huit actuacions a la ciutat, entre les quals destaquen el soterrament de totes les vies d’accés a l’Estació del Nord de València i a Joaquín Sorolla, prolongant els túnels del nuc sud, i la remodelació de l’estació que rep els trens de llarga distància. També permetrà avançar en el Corredor Mediterrani amb l’adaptació de la via a l’amplària europea, eliminar el pont de Giorgieta conegut com “l’scalextric” i facilitar la projecció del Parc Central. A mesura que avance l’actuació, anirà caient el mur de raïls que divideix els barris del sud de la ciutat i anirà completant-se el bulevard García Lorca, un corredor verd de 49.000 metres quadrats que connectarà tots dos districtes.

L’obra suposa tancar una ferida històrica a la ciutat, que es va originar amb les primeres instal·lacions ferroviàries fa 170 anys. “L’abisme urbà comença a desaparéixer”, ha ressaltat el president de la Generalitat, Ximo Puig, que considera que la projecció acosta València a “l’Europa dels corredors”. L’alcalde de València, Joan Ribó, ha reclamat a la ministra “celeritat en la tramitació de projectes com el túnel passant, l’Estació Central i la doble plataforma a Castelló” en un “to reivindicatiu que tenim l’obligació de mostrar”. “La ciutat de València no es pot permetre perdre cap altre tren, ja n’ha perdut massa en la seua història recent”, ha assenyalat l’alcalde, visiblement content amb el projecte. De la seua banda, la ministra de Transports, Raquel Sánchez, ha destacat l’“aposta inequívoca” per l’impuls al corredor i ha recalcat que els pressupostos generals de l’Estat vigents consignen més de 1.720 milions d’euros, dels quals un de cada quatre està invertint-se a la Comunitat Valenciana, i que es dedicaran més de 1.556 milions d’euros dels fons europeus de Recuperació a accelerar aquesta inversió.