Mónica Oltra rescata una desena de centres de dia i de majors que l’exconseller del PP Rafael Blasco, condemnat per corrupció, va deixar abandonats

El edificio 'Casa Nebot' en Bétera, parte del 'Pla convint' para rescatar infraestructuras.

Un hauria d’haver sigut un centre de dia per a persones majors o dependents, però s’utilitza com a biblioteca municipal. Un altre havia de ser una residència per a la tercera edat, però només és un esquelet de formigó que suma més de 10 anys. Les ombres en la gestió dels serveis socials de l’exconseller del PP Rafael Blasco, condemnat per corrupció, continuen sent allargades. Els edificis esmentats són alguns exemples de centres que va projectar la llavors Conselleria de Benestar Social amb el ‘pla PIP’ del president valencià Francisco Camps o el ‘pla E’ del president del Govern José Luis Rodríguez Zapatero; unes infraestructures que no van arribar al seu ús social.

La Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives que dirigeix la vicepresidenta valenciana Mónica Oltra rescata en el pla d’infraestructures Convivint una desena de centres de dia i residències de majors que van quedar abandonats amb el model assistencial Blasco-Cotino. L’exconseller Blasco va deixar una sèrie d’edificis destinats a l’ús en serveis socials a mig construir o abandonats en municipis com Bétera, Alberic, Benicàssim, Aldaia, Ribesalbes, Torrevella i diferents punts de la geografia valenciana. El ‘pla PIP’ (pla d’inversió productiva) es va posar en marxa el 2009, amb l’esclat de la crisi econòmica, i plantejava una inversió de 1.020 milions d’euros en dos anys, que van acabar prorrogant-se cinc més, i que l’executiu autonòmic va començar a liquidar el 2016 mitjançant un decret.

Els clarobscurs de la gestió no acaben amb els edificis abandonats o els treballadors fantasma en empreses públiques. El govern del PP valencià també va deixar places zombis de residències; quasi un miler projectades per a ús públic que s’han esfumat. Segons els comptes d’aquest departament, l’anomenat model Blasco-Cotino planejava la creació de 9.000 places, de les quals se’n posarien a la disposició de la Generalitat Valenciana 3.000. Quan el Govern del Botànic va arribar a la Generalitat Valenciana, només hi havia 2.202 places del pla esmentat; les 800 restants no existeixen, bé perquè el centre no es va construir mai, o bé, segons sospiten en la conselleria, perquè es van quedar més places per al privat de les inicialment previstes. En aquestes ombres s’identifica el projecte de la residència “Savia Marítim”, a la ciutat de València, projectada però no construïda.

En col·laboració amb els municipis, el pla recupera edificis fantasma amb intenció de donar ús a partir del pròxim any als que ja estiguen construïts o millorar-los amb els fons europeus, una fórmula per a revertir la privatització dels serveis socials bàsics. La valenciana és una de les autonomies amb més mancança històrica d’infraestructures en l’àmbit de serveis socials, segons indiquen els seus estudis. El pla destinarà 561 milions d’euros a 247 projectes que permetran crear 6.600 noves places públiques en residències i centres de dia per a les persones més vulnerables en els pròxims cinc anys, a més de la rehabilitació d’edificis que estaven 30 anys sense reformes.

El pla és el primer d’aquestes característiques des que es van transferir les competències en serveis socials a les comunitats autònomes i es basa en el ‘model 20 minuts’: que qualsevol ciutadà no tarde més de 20 minuts a arribar al lloc en què hi ha una plaça pública per al servei que requereix, que siga “el sistema el que s’adapta a la persona” i no la persona al sistema.

Etiquetas

Descubre nuestras apps

stats