Podem-EUPV tindrà una conselleria, malgrat la desfeta de les municipals

Els tres partits cridats a confeccionar el pròxim Govern progressista de la Comunitat Valenciana es van emplaçar a continuar les reunions després de les eleccions municipals. Passada la ressaca del 26M, dimecres es preveu la segona trobada de PSPV, Compromís i Unides Podem-EUPV, aquesta vegada per a començar a parlar de programa de govern i arquitectura institucional.

Després de la primera reunió, en què els tres partits van acudir amb la seua avaluació de l’Acord del Botànic, en aquesta reunió ja es dona per superada aquesta etapa. Per a alguns, aquest moment ja està tancat i és hora de posar-se a treballar en el pròxim pacte de Govern. Per a arribar al “qui” encara queden un parell de trobades, però aquesta setmana es treballarà en la manera de gestionar el govern de coalició: quantes conselleries i quins objectius. En altres paraules, el gros de l’executiu autonòmic es decidirà els pròxims dies i començarà en la seu de Compromís.

Segons els temps previstos, la investidura de Ximo Puig hauria de ser entre el 10 i el 12 de juny, per la qual cosa els partits encara tenen uns 15 dies de marge per a arribar a un acord i dissenyar el nou Govern de coalició. Un trencaclosques en què la peça més difícil pot ser l’encaix d’Unides Podem, formació que va prestar el seu suport parlamentari durant el primer Botànic i que exigeix participar del segon executiu progressista.

De moment, tant per part dels socialistes com de Compromís es veu bé que els morats tinguen presència pròpia en l’executiu autonòmic, encara que no s’ha decidit la quota. “Ja veurem”, responen els dirigents consultats per eldiario.es, sobre quin pes hi tindria Podem. Tant el PSPV com els valencianistes creuen que hauria de tindre una conselleria, com ha anat reclamant l’aliança de Podem amb Esquerra Unida.

El mestissatge, la combinació de diferents partits en un mateix departament, és una de les peces més difícils d’encaixar. Per això, alguns proposen canviar el puzle i separar departaments, com ara Educació i Esport, Investigació... Per part dels socialistes, alguns veurien amb bons ulls que Podem tinguera una “parcel·la” de Govern autònom perquè demostraren la seua capacitat de gestió. Fins i tot, amb excepcions de mestissatge.

No obstant això, els morats exigeixen que l’encreuament de colors polítics es done en totes les conselleries, incloent-hi Presidència i Vicepresidència, fins ara exempts. Als morats els agradaria que el departament de Ximo Puig estiguera més lliure d’àrees de gestió, ja que consideren que acumular competències com ara Turisme, Emergències, repartiment de la publicitat institucional o Innovació són excessives. La idea ha anat calant en les altres dues potes de l’executiu, encara que els socialistes volen mantindre una majoria clara de consellers respecte dels seus socis, adaptant la proporció de diputats obtinguts. En aquesta qüestió troben l’oposició dels d’Oltra i els de Dalmau, que creuen que la prefectura de l’executiu no és equiparable a la resta, ja que el president pot dissoldre el parlament i nomenar o cessar els consellers i alts càrrecs.

Els socialistes valoren els quatre anys governant amb Compromís i la fórmula d’alternança de color polític en els alts càrrecs. “És un soci lleial”, assenyalen sobre la formació de Mónica Oltra, blindant la seua aliança i una mica més recelosos amb els morats, desitjosos d’entrar en l’executiu.

Ja dilluns, el líder de Podemos, Pablo Iglesias, considerava que malgrat els seus resultats tan baixos, en el pacte per a la Moncloa la seua formació ha de participar en “proporció modesta”, així com en altres governs autonòmics. Una consideració que prenen en el PSPV, on creuen que l’equip de Rubén Martínez Dalmau hauria de negociar amb un to concorde als resultats.

Els socialistes no semblen disposats a esprémer els morats, encara que sí a rebaixar les seues pretensions. En el PSPV creuen que els resultats electorals d’Unides Podem d’aquest 26M haurien de fer que acudiren a les negociacions amb més humilitat. En aquests comicis, a la Comunitat Valenciana, Vox ha superat considerablement Podem, que ha desaparegut en molts ajuntaments –el cas més sagnant, el de València– i ha perdut prop de la meitat dels regidors amb Esquerra Unida. En el terreny autonòmic, els morats han perdut 64 diputats en tot l’Estat. Juntament amb Andalusia, on les eleccions van ser el desembre passat, és les Corts Valencianes on mantenen un resultat més bo els morats, igualant el parlament català. És en les comunitats en què no hi ha hagut votació aquest 26M on Unides Podem ha resistit. Així i tot, els morats mantenen les seues mateixes exigències per a pactar el segon govern progressista, potser aferrant-se al fet que la Comunitat Valenciana és el seu nucli de resistència i que els seus vots són imprescindibles perquè Ximo Puig continue en el Palau de la Generalitat.

En Compromís preferien esperar al 27 de maig per a començar a parlar de debò del pacte de Govern. I els resultats li donen la raó. Els valencianistes demostren una solidesa relativa –a penes perden un 1% en total en els municipis– i es refermen en la seua principal ensenya: València dona suport a Joan Ribó. Encara que des de la coalició prefereixen no considerar que la capital valenciana tinga el mateix pes –el PSPV arrasa en els municipis– és inevitable pensar que aquesta vara de comandament no haja de ser objecte d’anàlisi. De fet, entre els grups de treball dels tres equips negociadors hi ha un encarregat de l’administració local.

Els d’Oltra esperen unes negociacions productives i creuen que es donaran avanços, encara que no veuen viable que en la primera trobada d’aquesta setmana es resolguen les línies programàtiques.