Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
Puigdemont estira la cuerda pero no rompe con Sánchez
El impacto del cambio de régimen en Siria respaldado por EEUU, Israel y Turquía
OPINIÓN | 'Pesimismo y capitalismo', por Enric González

Tres presidents, tretze consellers, tres alcaldes... el llegat de la corrupció en el PP valencià

Representants del PP que van ocupar els principals càrrecs en les institucions valencianes immersos en causes judicials

Miguel Giménez

València —

Aquest dimarts, agents de la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil detenien a València l’exministre de Treball Eduardo Zaplana, i sis persones més, en el context de l’operació Erial acusats de suborn, blanqueig de capitals, malversació i prevaricació. L’exdirigent popular valencià, per a qui la jutgessa decretava dijous passat l’ingrés a la presó, es convertia així en el tercer president de la Generalitat imputat en una causa judicial.

I no solament caps del Consell, els populars valencians compten amb nombrosos representants públics encausats, entre ells també tretze exconsellers (dos dels quals també van ser expresidents de les Corts), tres expresidents de Diputació o tres dels que han estat alcaldes de les principals ciutats de la Comunitat (València i Alacant). Aquesta és la llista:

Presidents de la Generalitat

Eduardo Zaplana. Ha estat l’últim –de moment– que ha caigut. Malgrat les informacions que el relacionaven amb Lezo o Púnica, finalment ha estat una altra causa per blanqueig –l’anomenada operació Erial– la que ha provocat la imputació i fins i tot l’empresonament del primer president de la Generalitat que van tenir els populars, el polític que va acabar amb els governs socialistes i va obrir el camí del triomf electoral a José María Aznar.

José Luis Olivas. Va ser president entre el juliol del 2002 i el maig del 2003, quan va rellevar a Zaplana, que va ser escollit per José María Aznar per ocupar la cartera de Treball en el seu Govern. Olivas va deixar la política per presidir Bancaixa i convertir-se després en vicepresident de Bankia com a número dos de Rodrigo Rato en el banc resultant de la fusió de l’entitat valenciana i Caja Madrid. Com el seu predecessor en el palau de la Generalitat, també va ser detingut i ja ha estat jutjat i condemnat a un any i mig de presó i una multa de 151.800 euros per falsedat i delicte contra la Hisenda Publica per haver falsificat una factura de 500.000 euros a Vicente Cotino.

Francisco Camps. Està imputat en el cas Valmor, en dues de les tres peces separades, per la celebració del Gran Premi de Fórmula 1 a València, i per la visita del Papa/Papa a València, un cas en què està acusat per malversació, prevaricació i falsedat. Camps, que ja ha declarat en la primera de les causes de Valmor, no està implicat en el judici pel presumpte finançament il·legal del PP valencià a pesar que el seu número dos en el partit, Ricardo Costa, el va responsabilitzar directament en la seua declaració de les irregularitats.

Presidents de les Corts Valencianes

Milagrosa Martínez. L’expresidenta de la cambra autonòmica ha ingressat aquest dijous al centre penitenciari de Villena (Alacant) per complir una condemna de nou anys de presó per les contractacions de l’estand de la Comunitat Valenciana a Fitur a la trama Gürtel. La sentència, ratificada pel Suprem, va considerar provats els delictes de malversació de cabals, suborn passiu i prevaricació administrativa.

Juan Cotino. El líder de l’ala democratacristiana del PP valencià ha estat imputat aquesta mateixa setmana pel jutge en l’operació Erial –dijous ja va declarar davant la Guàrdia Civil–, encara que no és aquesta la primera causa judicial en què es veu immers. El que va ser conseller i vicepresident de Francisco Camps està imputat per la visita del papa Benet XVI a València pel fet de ser sospitós de prevaricació, tràfic d’influències, malversació i suborn per haver facilitat l’entrada d’El Bigotes en la V Trobada de les Famílies.

Consellers

Luis Fernando Cartagena.  Va ingressar a la presó el 2008 per complir una pena de quatre anys a què va ser condemnat el 2002 per malversació de fons públics i falsedat en document mercantil per haver-se apropiat d’una donació de 49.000 euros que una congregació religiosa va donar a l’Ajuntament d’Oriola, ciutat de la qual va ser alcalde. L’exconseller d’Obres Públiques amb Eduardo Zaplana està també imputat en el cas Metrored, en què la Fiscalia demana cinc anys de presó per haver defraudat presumptament set milions d’euros. Està esperant un altre judici per un presumpte frau a Hisenda en què se li demanen tres anys de presó per les primes úniques del Banco Santander.

Rafael Blasco. L’exconseller  popular –abans ho va ser amb el PSPV– compleix una condemna de sis anys i mig (inicialment va ser condemnat a huit anys de presó) a la presó de Picassent, on també ha ingressat Eduardo Zaplana, per una de les peces del cas Cooperació pel desviament de fons destinats a ajuda al Tercer Món. Tan sols un 3 per cent dels 1,6 milions d’euros en ajudes van arribar a la destinació, la resta es van destinar a l’adquisició d’immobles a València. Encara queden pendents de jutjar tres peces més d’aquest cas.

Vicente Rambla. El que va ser vicepresident de Francisco Camps (va ocupar fins quatre carteres diferents) ha estat jutjat a l’inici de l’any en l’Audiència Nacional, juntament amb altres exdirigents populars, com Ricardo Costa, per una peça de Gürtel relativa al presumpte finançament il·legal del PP valencià. La Fiscalia sol·licita una pena de sis anys i tres mesos de presó per a Rambla.

Víctor Campos. El també exvicepresident de la Generalitat amb Camps entre el 2004 i el 2007 va ser condemnat per suborn impropi en el cas dels vestits, el mateix en què van ser declarats no culpables el mateix Camps i Ricardo Costa. El tribunal va condemnar Campos a pagar una multa de 9.600 euros per haver rebut regals de la trama Gürtel en forma de vestits, uns vestits que van ser decomissats.

Lola Johnson. La que va ser mà dreta de l’excap del Consell Alberto Fabra, va abandonar el Consell sent secretària autonòmica de Comunicació quan va ser citada com investigada per apropiació indeguda, administració deslleial i malversació de cabals públics en la seua etapa en RTVV. A més, la que va ser portaveu de la Generalitat està imputada en el cas Valmor en la seua etapa com a consellera de Cultura i Esports per l’estafa de la Fórmula 1.

Serafín Castellano. Conseller de Governació el 2007 i el 2008, quan es van esdevenir els fets relacionats amb el conegut càrtel del foc. Va ser detingut el 2015 i des de llavors està imputat per haver acceptar suborns a canvi d’adjudicacions per a les faenes d’extinció d’incendis a la Comunitat Valenciana. La investigació recau finalment en l’Audiència Nacional.

Mario Flores. Conseller d’Infraestructures amb Francisco Camps, està imputat en el cas Valmor pels sobrecostos en la construcció del circuit urbà per a la celebració del Gran Premi de Fórmula 1 celebrat a València entre els anys 2008 i 2012 i que ha costat als valencians 308 milions d’euros. S’investiguen pretesos delictes de malversació, prevaricació i falsedat documental.

Luis Rosado. També en el context del cas Gürtel, el 2013 resultava imputat l’exconseller de Sanitat –juntament amb tres exalts càrrecs més de la Conselleria– per la contractació pretesament delictiva d’unes quantes empreses de la trama Gürtel per a produir un vídeo promocional sobre l’Hospital Clínic de València.

Manuel Cervera Exconseller de Sanitat. Imputat, en una de les investigacions obertes per Gürtel, per la contractació del vídeo sobre l’ampliació de l’Hospital Clínic de València el 2008.

Maria Àngels Ramon-Llin. Consellera d’Agricultura amb Eduardo Zaplana com a president de la Generalitat, actualment és regidora en l’Ajuntament de València. Està imputada en el cas Taula amb huit dels seus nou companys de partit pel presumpte cas de blanqueig dins del grup municipal popular. Estan acusats d’haver contribuït a ‘llavar’ la caixa b amb què presumptament operava el PP de Rita Barberá.

Alicia de Miguel. Una altra vegada el cas Gürtel, ara la peça 5 (d’un total de 6). Al juliol del 2013, De Miguel renunciava al seu escó en les Corts arran de ser imputada per un presumpte fraccionament dels contractes ‘Acte violència de gènere, tolerància zero any 2006’, ‘Acte balanç general 2007’, i ‘Acte punt final 2007’ en la seua etapa com a consellera de Benestar Social. Les adjudicacions es van produir en favor de societats vinculades a la trama Gürtel.

Presidents de Diputació

José Joaquín Ripoll. Fins a 16 anys de presó ha sol·licitat la Fiscalia Anticorrupció per a l’expresident de la Diputació d’Alacant, a qui s’imputen els delictes de suborn, prevaricació, negociació prohibida, frau, coaccions i tràfic d’influències en el cas Brugal. Ripoll, que també va ser vicepresident del Consell amb Eduardo Zaplana, està involucrat en la causa pel presumpte falsejament dels contractes per a la concessió i explotació del Pla Zonal de Residus de la comarca alacantina del Baix Segura amb els empresaris Ángel Fenoll i Enrique Ortiz.

Carlos Fabra. El totpoderós –en un altre temps– baró popular castellonenc està en llibertat després d’haver complit condemna pel cas Naranjax –va ingressar a la presó d’Aranjuez l’1 de desembre de 2014–. L’Audiència Nacional de Castelló va condemnar al novembre del 2013 Carlos Fabra a quatre anys de presó per diversos delictes contra la Hisenda Pública, encara que va ser absolt de suborn i tràfic d’influències.

Alfonso Rus. L’home més poderós en el PP valencià va ser detingut al gener del 2016 en la macrobatuda contra la corrupció de l’operació Taula, el conegut com a cas Imelsa, oberta arran d’una denúncia d’Esquerra Unida i en la qual l’exgerent de l’empresa pública de la Diputació de València Marcos Benavent, el ionqui dels diners, ha resultat ser una peça clau. Rus està imputat en diferents peces de Taula per blanqueig i cobrament de comissions, malversació, tràfic d’influències i frau en la contractació.

Alcaldes

Luis Díaz Alperi. Aquest mes ha començat a Alacant el judici contra l’exalcalde de la ciutat Luis Díaz Alperi per un presumpte frau fiscal de 700.000 euros corresponents als anys 2007, 2008 i 2010 pel qual li demanen nou anys i nou mesos de presó. Díaz Alperi també s’asseurà al banc dels acusats per les presumptes irregularitats en les adjudicacions vinculades al pla general d’ordenació urbana de la ciutat. El jutge del cas Brugal li imputa els delictes de suborn, tràfic d’influències i revelació d’informació privilegiada.

Sonia Castedo. Va rellevar Díaz Alperi al capdavant de l’Ajuntament d’Alacant i, com el seu predecessor, també està imputada per corrupció en el cas Brugal pel pretés falsejament de l’urbanisme de la ciutat en favor de l’empresari Enrique Ortiz. La Fiscalia Anticorrupció sol·licita penes que sumen 10 anys de presó per a Díaz Alperi i Sonia Castedo i inhabilitació per a càrrec públic durant 24 anys per a l’exprimera edil alacantina. Castedo també va ser imputada en el cas Rabassa, però en va ser exculpada. La Fiscalia va recórrer contra la decisió del jutge.

Rita Barberá. L’exalcaldesa de València, “alcaldessa d’Espanya” en paraules de Mariano Rajoy, va arribar a declarar com a imputada davant el Tribunal Suprem –per la seua condició d’aforada, per tal com era senadora– amb relació al cas Taula pel presumpte finançament en negre del PP a València. Només l’endemà passat, Barberá moria d’un infart a 68 anys en un hotel de Madrid, la qual cosa va provocar que la causa quedara arxivada de manera automàtica pel fet de donar-se per extingida la seua responsabilitat penal.

Etiquetas
stats