El PSPV busca eixir del congrés amb un partit que reforce Ximo Puig en el tauler polític

Una maquinària és operativa en tant que encaixen tots els seus engranatges. Una cadena és tan forta com ho és la més feble de les seues baules. En els partits polítics, la divisió en sectors provoca tensions que poden fer saltar les peces. El secretari general dels socialistes valencians, Ximo Puig, sap que una eina espatlada no serveix més que per a molestar i que en un context de ruptures multilaterals i crisis solapades es requereixen eines sòlides que acomplisquen la seua funció.

El PSPV-PSOE afronta aquest cap de setmana un congrés decisiu, no tant per revalidar el seu lideratge –serà una catifa roja per a Ximo Puig, que no té rival en el càrrec– sinó per determinar amb quina força ix el dirigent per mesurar-se en altres espais. Amb unes eleccions autonòmiques d’ací a un any i mig i debats crucials a Espanya –el finançament autonòmic, els fons europeus, els plans de recuperació–, el president autonòmic necessita una foto de família unida, un partit que siga una base sòlida i no un terratrémol constant, per a reforçar el seu poder en els diferents taulers. Fa mesos que el també president de la Generalitat Valenciana parla de vertebrar Espanya, de reprendre el diàleg, bastir ponts o cosir el país; de reconstrucció i reconciliació, de tancar bretxes, d’eixir de la crisi més fortes. La paraula “crisi” en xinés conjuga els caràcters “perill” i “oportunitat”. En grec, la seua etimologia remet a decidir. El congrés busca un partit que sume tots dos. És la seua oportunitat de participar on es prenen les decisions.

En la Generalitat, el president autonòmic ha reforçat l’últim semestre el seu perfil com a governant, amb comités d’experts que van començar assessorant-lo en l’etapa més crua de la pandèmia i les idees dels quals ha anat integrant en els seus discursos i en la seua manera de treballar. Puig s’ha anat treballant un paper més protagonista en l’Estat, amb les reunions entre dirigents autonòmics per a pressionar pel sistema de finançament, reclamant la descentralització dels organismes governamentals, aliances empresarials per a captar fons europeus i plans d’acció pioners com el de salut mental. S’ha perfilat com un home moderat, que crida a emprendre un diàleg seré mentre el soroll ho soterra tot. I amb aquest perfil acudeix a les seues bases.

A la seua arribada a la primera jornada del congrés, el dirigent valencià afirmava que la posició del PSPV és “participar en tots els debats que es produïsquen a Espanya”. Entre aquests, esmentava: el finançament autonòmic, la desconcentració d’institucions, acabar amb la prostitució i millorar el mercat de treball. “La Comunitat Valenciana ja està liderant-ne alguns i ací estarem. El nostre paper és participar en una Espanya més plural, més diversa, més compromesa en l’espai federal, on confluïsquen les diferents maneres de veure Espanya, l’Espanya de les Espanyes”, assenyalava divendres des de Benidorm, símbol d’un sector empresarial especialment bel·ligerant.

El dirigent sap que està en un moment decisiu per a ell i la seua formació. Segons les enquestes, la diferència entre blocs d’esquerra-dreta en els parlaments és mínima i la imprevisibilitat dels votants s’ha accelerat amb la crisi sanitària. Puig necessita un partit blindat per arribar amb fortalesa a les pròximes eleccions, que el seu tercer mandat com a secretari general siga la catapulta per a la seua tercera legislatura al capdavant de la Generalitat Valenciana. Com va passar en el Congrés Federal del PSOE, tot el conclave és una crida a la unitat: el lema, Creixem. La via valenciana; els discursos, conciliadors: “Tots els militants són valuosos”, indicava Puig. Fins i tot les taules han reflectit totes les sensibilitats: en la primera jornada congressual, una trobada amb els ex-secretaris generals del PSPV –Jorge Alarte, Joan Ignasi Pla, Joan Lerma– que abans van tindre gran contestació interna i fortes rivalitats, es convertia en una lloa a l’acció del dirigent socialista. Els exmandataris van passar la paraula a dos referents del partit, l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero i l’exministra de Sanitat Leire Pajín.

El secretari general afirma que vol construir “un projecte per a la majoria de la societat valenciana” que siga capaç d’“unir” i “vincular persones de diferents generacions, a més de buscar persones valuoses que hi ha en la societat”. Puig va prometre en el segon congrés que no tornaria a presentar-se, però la reelecció com a president de la Generalitat el va fer canviar d’opinió: “Pense que és més útil per a la ciutadania, tenint en compte que el lideratge institucional és fonamental perquè la màxima responsabilitat d’un partit és governar per canviar les coses”, va explicar en una entrevista amb elDiario.es, en què va subratllar la rellevància que el partit es mostre com a eina útil.

Per a aconseguir la foto de família unida, el secretari general necessita integrar en les seues llistes el seu tradicional sector crític: el que encapçalen els afins a l’exsecretari d’Organització del PSOE José Luis Ábalos. Encara que el també exministre de Transports no està en el seu millor moment polític, el seu sector pressionarà per obtindre representació en l’executiva, que se sabrà aquest. I la branca majoritària haurà de cedir una part per evitar futurs incendis.

Davant aquesta pressió, Puig responia, com és habitual, amb una cita: “Rafael Altamira va dir una cosa que va incorporar Kennedy: no penses el que ha de fer el teu país per tu, sinó què pots fer tu pel teu país”, instant la seua formació a fer el mateix. “El nominalisme s’ha acabat”, indicava el president, assegurant que “totes les persones són valuoses”. El dirigent treballa en un organisme de direcció que tinga una composició paritària, equilibri territorial i “diversitat”, també de pensament. “Del que es tracta és que tothom aporte allò que pot sumar millor a una causa comuna”, sentenciava, tancant files. “El PSPV és un partit per a la convivència, per a la immensa majoria, per acabar amb la bipolarització” social.