El PSPV cola una norma que permet a Baleària entrar en la gestió del port de Dénia mentre fitxa Orengo

Si la Llei d’acompanyament ix finalment avant tal com està amb els pressupostos autonòmics per al 2019, els municipis que tinguen un port de la Generalitat i ho sol·liciten podran iniciar el procés perquè la gestió passe de l’Administració autonòmica a una entitat autònoma, que repartisca el control de l’àrea portuària entre les administracions i els operadors.

La Llei d’acompanyament, amb la modificació en la Llei de ports autonòmics, la va presentar el 15 de setembre passat la Conselleria d’Hisenda –encara que la mesura ve proposada per la Conselleria d’Habitatge– i ja ha fet que l’Ajuntament de Dénia presente la sol·licitud perquè el port de la capital de la Marina Alta passe d’estar en mans de la Generalitat a una entitat autònoma.

La sol·licitud d’aquesta figura legal i l’arquitectura normativa, que s’utilitza en la gestió dels ports dependents de l’Estat, no estaria en el punt de mira de sindicats, PP i Ciutadans –que s’han oposat a l’Ajuntament de Dénia a la creació de l’ens autònom– si durant les últimes setmanes no hagueren passat uns quants fets que es relaten a continuació.

El primer i més cridaner és el fitxatge de José Manuel Orengo, exassessor de Presidència i llanterner del PSPV, com a director d’Expansió de Baleària. Orengo va començar a treballar en l’empresa que presideix Adolfo Utor a mitjan mes d’octubre, just un mes després que s’incloguera en la Llei d’acompanyament la possibilitat de crear ens autònoms per a gestionar els ports de la Generalitat, una figura que beneficia principalment la naviliera amb seu a Dénia.

I és que Baleària seria un puntal fonamental del consell d’administració del futur ens autònom –per tal com és, amb diferència, el principal operador del recinte portuari– i podria decidir sobre tot el que es projecta en el recinte portuari juntament amb l’administració municipal i l’autonòmica.

En principi, aquesta normativa coincideix amb l’aposta del Consell del Botànic de descentralitzar la gestió i, fins i tot, amb el mantra que predica Ximo Puig de la col·laboració publicoprivada. Però també és veritat que en plena regulació d’aquesta normativa impulsada per Habitatge i amb la supervisió de Presidència –tots dos departaments en mans del PSPV– s’ha formalitzat el fitxatge de José Manuel Orengo com a directiu de Baleària. Del cor del Palau a l’empresa que millor eixirà beneficiada d’aquest canvi legislatiu.

Orengo és reconegut en l’àmbit polític pel seu coneixement de l’Administració pública, encara que la seua formació professional és de perit agrícola, un àmbit terrestre bastant allunyat del marí, la qual cosa afig un plus a les alarmes alçades en els dos partits de l’oposició en les Corts Valencianes i en l’Ajuntament de Dénia.

L’altre fet cridaner que ha generat ombres sobre aquest canvi normatiu urgent és la falta de comunicació al principal soci de Govern del PSPV. Fonts ben informades de la coalició en el Govern mostren sorpresa per la inclusió d’aquesta modificació legislativa en la Llei d’acompanyament. En concret, la disposició addicional referida a la Llei de ports de la Generalitat. “Ens en vam assabentar quan la vam veure publicada en l’avantprojecte”, asseguren.

Cridaner és també que la Generalitat renuncia a uns ingressos recurrents i anuals del port públic més rendible, uns 3,9 milions l’any. Més encara tenint en compte que els diners es destinen a la “caixa única de l’Administració”, expliquen fonts de la Conselleria d’Habitatge.