La ‘taxa a la capitalitat’ que planteja Ximo Puig atia el debat sobre el repartiment de recursos de l’Estat

La proposta del president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, d’una compensació de les rendes altes de la Comunitat de Madrid pels beneficis de l’efecte capitalitat ha fet saltar espurnes en el Partit Popular. El president valencià va plantejar en la seua conferència sobre la vertebració territorial un impost a les grans fortunes de la capital que redistribuïsca la riquesa en el conjunt del país, atés que es beneficien d’una sèrie de prerrogatives fiscals i derivades del centralisme de l’Administració pública espanyola.

Ja en el seu discurs en el debat de política general de l’any passat el president autonòmic va aportar algunes xifres sobre l’efecte capitalitat, que converteixen Madrid en una “aspiradora de recursos”. “El 29% dels treballadors públics estatals es concentren a Madrid. Per a la capital, això representa un plus de fins a 95.000 empleats públics més dels que li pertoquen. Nou de cada 10 contractes estatals es gestionen des de Madrid. I quasi el 60% d’adjudicacions es fan a empreses residenciades a Madrid”, va indicar Puig llavors, unes xifres que va reiterar en l’última conferència, basades en un informe de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE). Per al conseller d’Hisenda, Vicent Soler, les asimetries posen en qüestió certs principis constitucionals bàsics: la solidaritat territorial i la igualtat entre ciutadans; la suficiència financera i l’equitat.

L’afirmació del president valencià pretén posar damunt la taula el debat sobre les asimetries de recursos entre comunitats autònomes a l’Estat espanyol, una denúncia constant de l’executiu del Botànic. Així ho subratllava la vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, en l’última roda de premsa posterior a la reunió del Govern autonòmic: “El debat és quin tipus d’Estat volem: si volem un projecte comú d’Estat equitatiu, fiscalment just i financerament just o si seguirem en un Estat on hi ha un forat negre de recursos al mig que empobreix la resta”.

La proposta del dirigent autonòmic va resultar incendiària després de la conferència i continua fent saltar espurnes, avivades per l’oxigen que la Moncloa va aportar al debat. Entre la Generalitat Valenciana i el Govern també hi ha sintonia pel que fa al dúmping fiscal i la competència deslleial entre autonomies, una activitat que té un encaix difícil en un model d’estat del benestar. El ministre de Seguretat Social i Inclusió, José Luis Escrivà, criticava dijous en una reunió amb Puig la competència financera entre les autonomies i avalava la proposta del dirigent socialista de la compensació. “No té sentit” que en l’àmbit espanyol es recórrega el camí “contrari” al que es marca a Europa, que advoca per evitar la competència fiscal entre els països membres, va expressar el ministre, que valora la proposta del president autonòmic: “Això és una cosa que s’ha estudiat i crec que té molt de sentit, em sembla que és una idea que cal continuar explorant i que té molt de recorregut”, va insistir en la roda de premsa posterior a la trobada. El “repte que suposa sostindre l’estat del benestar” necessita una “base tributària sòlida, no sotmesa a processos de deslocalització”, va insistir Escrivà.

Les declaracions d’Escrivá, de lliure interpretació per als populars, signifiquen que el Govern “vol penalitzar en les butxaques dels madrilenys la bona gestió que estan fent” els governs d’Isabel Díaz Ayuso i José Luis Martínez-Almeida a Madrid amb “la seua política d’impostos baixos, la mateixa que practiquen la resta de les comunitats i els ajuntaments populars”. En declaracions recollides per Europa Press, els populars critiquen que “aquest castic només es deu al fet que a Madrid governa el PP. És l’única raó. La ‘madrilenyofòbia’ de Sánchez ja li va costar a tota l’esquerra, i especialment al PSOE, un disgust seriós en les urnes el 4 de maig passat a la Comunitat, que es repetirà quan es convoquen eleccions generals”, adverteixen.

Finançament autonòmic

Dijous mateix, la ministra d’Hisenda, Maria Jesús Montero, va anunciar que al novembre debatria amb les comunitats autònomes el concepte de població ajustada per evitar complicacions en la reforma del sistema de finançament autonòmic. El Govern insisteix des de fa setmanes que hi haurà base per a la reforma abans d’acabar l’any, una falta de concreció que irrita els partits que van donar suport a la investidura de Pedro Sánchez. Els representants de Compromís en el Congrés i en les Corts Valencianes van criticar el retard en els compromisos de legislatura. El síndic de Compromís, Fran Ferri, va insistir que els responsables d’Hisenda “complisquen la resolució impulsada per Joan Baldoví en el Congrés, aprovada per una àmplia majoria, i presenten una proposta completa de reforma del sistema de finançament abans d’acabar l’any i no sols d’algunes de les seues variables”.