Una vacuna contra la desafecció: setanta ciutadans dibuixen la política de salut mental per a cinc milions de valencians

“Com ha d’abordar-se la salut mental, les drogodependències i les conductes addictives a la Comunitat Valenciana?”. Durant l’últim mes, setanta ciutadans anònims s’han reunit en quatre sessions per escoltar experts, pacients i usuaris del sistema de salut mental valencià. Setanta ciutadans sense coneixement previ en la matèria més enllà de la seua pròpia experiència i sense més requisit que ser major de 16 anys, resident a la Comunitat Valenciana i comprometre’s a participar-hi. D’aquest procés d’escolta activa eixiran dissabte les recomanacions que guiaran el pla valencià de salut mental, una estratègia concreta a dos anys de vist que servirà per a establir les bases de les polítiques en aquesta branca de la salut pública.

La proposta arriscada procedeix de la idea originària de la democràcia grega, segons recull Ernesto Ganuza en La democracia es posible, on defensa el sorteig cívic i els processos deliberatius com a eina contra la desafecció. En èpoques de crisi, traslladar una visió esperançadora resulta fonamental per a la supervivència de sistemes qüestionats, una idea que ha germinat entre els experts que han organitzat la Convenció Ciutadana sobre la salut mental, centrada a defensar el model de benestar emocional com a model de bé comú.

En un context de descrèdit del sistema democràtic, esdevé fonamental comptar amb la ciutadania per reparar les clivelles, però en una conjuntura en què els traumes globals se superposen a les sacsejades geopolítiques, centrar-lo en el benestar ciutadà és quasi un imperatiu. La pandèmia ha sigut el punt d’inflexió per a posar la salut mental en el centre i intentar traure-la dels marges i de l’estigma, per entendre la política de salut mental com una tècnica de govern per a millorar el benestar ciutadà.

“La ciutadania és la receptora final de totes les polítiques públiques”, defensa Rafael Tabarés, comissionat de Presidència de la Generalitat per al pla de salut mental i impulsor de la convenció, que considera que aquestes propostes deliberatives donen als ciutadans confiança per a resoldre temes complexos. La desconfiança i el descrèdit es realimenten i generen polarització, apunta el psiquiatre en una entrevista en Les Notícies del Matí, en què valora l’esforç dels participants en un procés “exigent” i demana al Consell que estiga a l’altura.

La convenció, que va arrancar el 5 de març passat, “té un component de representativitat i de deliberació, però és fonamental que hi haja implicació política”, va afegir el comissionat, recordant que la consellera de Sanitat i el president de la Generalitat participen en les dues últimes sessions. La titular de Sanitat, Ana Barceló, es va comprometre dissabte passat en la tercera sessió a “passar de les paraules als fets” en matèria de salut mental. El seu departament ha inclòs en els pressupostos per al 2022 els elements previstos en el pla de xoc, presentat a l’agost, que projecta la construcció de tres hospitals infantojuvenils amb 69 professionals i la creació de 256 places estructurals per a les àrees relacionades amb la salut mental, compromeses per a abans que acabe abril.

En les tres sessions celebrades fins hui els participants han escoltat experts que han parlat de les nocions bàsiques de salut mental, han atés testimoniatges –anomenats “experts en primera persona”– de pacients i familiars, han sabut els recursos existents en el sistema públic, per emetre un judici raonat amb què arribar a un consens mínim. La quarta sessió, que es reuneix dissabte, es destina a la votació dels principis bàsics que han de guiar l’acció i a l’elaboració de les recomanacions, que es lliuraran a l’executiu autonòmic. Fins hui, els participants han posat el focus en la prevenció des de diferents àmbits –des de l’educació i la promoció d’hàbits saludables–, en l’augment i millora dels recursos del sistema públic, la integració dels familiars en els processos i el rigor científic de les propostes. 

El document serà el punt de partida per a la redacció del pla, que es completarà amb les aportacions de col·lectius professionals i agents socials, a més de comptar amb la supervisió dels grups parlamentaris, que es van comprometre a vetlar pel procés. El pla tindrà caràcter pluriennal i es presentarà abans d’acabar l’estiu, per poder incorporar-se als pressupostos del 2023, els últims del Pacte del Botànic abans de les eleccions. La pretensió del comissionat és que tinga un caràcter transversal i amere l’acció del Govern més enllà de l’àmbit estricte de la sanitat.

En acabar la sessió de dissabte, els 70 ciutadans hauran complit la seua comesa: escoltar, raonar i deliberar sobre la política de salut mental desitjable per a cinc milions d’habitants. Des d’aquest moment, estarà a les mans de la Generalitat Valenciana i el parlament autonòmic donar sentit i forma a la seua faena.