La vicepresidenta Oltra impulsa una Llei d’igualtat contra la discriminació laboral, la violència econòmica i els rols de gènere

El Govern valencià prepara una Llei d’Igualtat que aborde de manera integral els eixos de violència contra les dones. Des de la bretxa salarial i la feminització de la pobresa fins a la paritat en la representativitat passant pels rols de gènere, especialment els masculins amb el treball de les anomenades masculinitats igualitàries. La vicepresidència que dirigeix Mónica Oltra encetarà el procés de consulta pública de la norma el pròxim 8 de març, coincidint amb el Dia Internacional de la Dona.

En el departament de la vicepresidenta advoquen per treballar les lleis amb els sectors implicats abans de presentar-ne cap esborrany. Per a això, des del 8M començaran les reunions amb les associacions feministes i els agents econòmics i socials per a començar la redacció de la norma. Així es va fer amb la Llei trans, que compleix quatre anys en vigor, la Llei LGTBI, la Llei de renda valenciana d’inclusió i amb la Llei d’infància i adolescència, en què la participació pública va obrir qüestions que no s’havien previst en un primer moment. La Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives busca que la llei compte amb aportacions del màxim nombre de persones i sectors implicats, ja que, assenyalen, “el Consell del Pacte del Botànic concep la igualtat com un element transversal de totes les seues polítiques”, per la qual cosa treballarà per “donar resposta a les diferents situacions de desigualtat”.

El projecte que es comença a treballar s’articula en quatre eixos. El primer, la lluita contra la violència econòmica, que engloba la feminització de la pobresa, l’anomenada bretxa salarial, les desigualtats econòmiques i les diferències en usos del temps. La bretxa salarial està al voltant del 30% i, segons les estadístiques, les dones inverteixen de mitjana 26,5 hores setmanals en faena de cures i de la llar, mentre que els homes n’hi dediquen una mitjana de 14. El segon eix versa sobre les polítiques de reconeixement i la perspectiva de gènere en tots els àmbits, una manera de fer efectius els drets que ja es recullen en la legislació. El tercer pilar se centrarà en la paritat i la representativitat de les dones en l’espai públic, mentre que el quart planteja tractar les anomenades masculinitats igualitàries, una manera d’implicar els homes en la desconstrucció dels rols i els estereotips de gènere.

La conselleria d’Oltra fa atenció especial a les desigualtats socioeconòmiques que produeix el model social actual, una de les bases de violència contra les dones, segons algunes teòriques feministes. Així, es pretén abordar les diferències salarials, les diferències en els usos del temps –en les Corts Valencianes hi ha una comissió d’estudi– i altres formes de discriminació en el treball. En el camp dels rols de gènere, el departament de la vicepresidenta considera que un dels espais de transformació fonamental serà l’educació formal i no formal, i la ‘desconstrucció’ dels rols de gènere –aquestes normes socials que indiquen quina és la manera correcta de ser dona i de ser home–, que permetrà que les persones siguen “més lliures, més iguals en drets i més úniques en la seua identitat”. De la mateixa manera, Igualtat preveu incorporar un règim sancionador en la norma, una eina que va més enllà de les recomanacions en la llei actual i una metodologia de seguiment i control.

L’executiu autonòmic incorpora els homes a les campanyes d’igualtat i contra la violència masclista des del 2015, apel·lant els homes a no reproduir comportaments patriarcals ni perpetuar la violència contra les dones. El Govern del Pacte del Botànic ha treballat en el desenvolupament de polítiques de reconeixement de drets, de foment de la paritat i vinculades a les masculinitats igualitàries, que ara es traslladaran a la norma, com a instrument per a eliminar els obstacles a la igualtat plena.