De polítics, jutges i empresaris als serveis secrets: l'agenda telefònica en mans de la família de Rita Barberá

La família més pròxima de Rita Barberá, investigada al complet com a eix principal de la presumpta corrupció massiva del 'cas Assut', tenia línia directa amb la cúpula de la dreta judicial valenciana, els serveis secrets espanyols i el món polític i empresarial de primer nivell. El clan polític-empresarial, en què l'advocat José María Corbín jugava un paper clau, va ostentar un poder descomunal a la ciutat durant la llarga hegemonia de la desapareguda alcaldessa al capdavant de l'Ajuntament de València, entre 1991 i 2015. I, per tant, línia directa telefònica amb personalitats de primer nivell de la política i de l'economia valenciana i espanyola. 

Els bons contactes són poder. La germana de Barberá i el seu cunyat amb tota probabilitat van heretar el complet llistí de l'ex alcaldesa, morta el 23 de novembre del 2016, dos dies després de declarar davant el Tribunal Suprem per la seua presumpta implicació en el finançament il·legal del PP investigada en el 'cas Taula'. La seua germana Totón en va ser cap de gabinet a l'Ajuntament de València i va manejar durant els 24 anys que va governar la ciutat els contactes institucionals i polítics del consistori. 

La llarga llista de contactes figura en el sumari del 'cas Assut' al qual ha tingut accés elDiario.es. Si l'agenda de contactes de l'iPhone de l'advocat José María Corbín ja era notable, aquesta probablement procedent de Barberá constitueix un dels millors dietaris de contactes d'Espanya. L'agenda va ser confiscada per la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil durant el registre del domicili. Els agents van ressenyar en l'acta d'entrada i registre una “guia telefònica amb anotacions manuscrites” trobatda en el menjador de l'habitatge. El llistí va quedar precintat en mans del Jutjat d'Instrucció número 13 de València, encarregat de la investigació secreta del 'cas Assut'. 

Els serveis secrets

En la relació de telèfons figura un apartat del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) en el qual apareixen dos números fixos amb prefix de València i dos mòbils. El primer dels mòbils, segons ha pogut contrastar aquest diari, correspon al que fou delegat territorial dels serveis secrets espanyols a València durant els últims anys de Rita Barberá al capdavant de l'Ajuntament de València, ja retirat del servei actiu. El segon correspon al seu secretari. 

Es tracta de representants institucionals del CNI dedicats a una discreta interlocució amb les institucions i cossos de seguretat, les identitats dels qual omet aquest periòdic. La delegació territorial se situa per damunt de les prefectures provincials i de les unitats secretes desplegades sobre el terreny, segons fonts coneixedores de l'estructura dels serveis d'informació. 

En l'agenda de l'iPhone de José María Corbin, intervinguda per la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil durant el registre del seu habitatge, també figurava el número de telèfon mòbil del que fou durant set anys general en cap de l'institut armat en la VI zona, Cristóbal Santandreu Ferrer. 

La dreta judicial

En les agendes apareixen els contactes directes de la cúpula judicial valenciana i, singularment, alguns jutges que han jugat un paper molt rellevant en les nombroses causes de corrupció que han afectat el PP valencià. Tots han ostentat càrrecs en els òrgans valencians de justícia durant l'època del PP a través dels quals mantenien una relació institucional amb l'alcaldessa desapareguda. 

Així, l'agenda de contactes de la família Barberá inclou el telèfon mòbil de l'actual president de la secció quarta de l'Audiència Provincial de València, Pedro Castellano Rausell. El magistrat, expresident de l'Audiència de València entre 2010 i 2013 i també de la secció valenciana de la conservadora Associació Professional de la Magistratura (APM), va ser el ponent de la polèmica resolució que va lliurar als regidors de l'equip de govern de Rita Barberá d'asseure's en el banc dels acusats per un presumpte delicte de blanqueig de capitals investigat en el marc de la peça separada A del 'cas Taula' relativa al 'barrufeig' de la campanya electoral del 2015. 

La resolució, una de les més controvertides dels últims temps, distingia entre “diners negres” i “diners bruts” i avalava que els edils i assessors del PP de València reberen dos bitllets de 500 euros sense conéixer el seu origen delictiu. La mateixa secció quarta de l'Audiència Provincial de València, presidida per Pedro Castellano, també va dictar la interlocutòria que va tombar el processament del PP en la peça A del 'cas Taula' argumentant que es desconeix l'origen dels fons en B que va moure l'equip de Rita Barberá per a la campanya electoral.

La Fiscalia Anticorrupció va recórrer la resolució, que comptava amb un contundent vot particular de la magistrada progressista Clara Bayarri. La jutgessa discrepant argumentava que els edils i assessors populars coneixien el “probable origen delictiu” dels dos bitllets de 500 euros que van rebre dels fons en B del PP municipal després de fer un ingrés per la mateixa quantitat al partit just abans de la campanya que acabaria amb els 24 anys d'hegemonia popular a l'Ajuntament de València (la històrica “hòstia” electoral, segons la definició de la desapareguda alcaldessa).

La secció quarta va rebutjar el recurs del fiscal i va abocar el Ministeri Públic a plantejar un queixa davant el Tribunal Suprem. L'alt tribunal va desestimar recentment el recurs d'Anticorrupció, donant la carpetada definitiva a una causa en què s'asseia quasi mig centenar de persones, entre regidors i assessors, de l'equip de Rita Barberá. 

La peça més important del 'cas Taula' va quedar molt deslluïda, després d'una llarga instrucció de sis anys, però alguns investigats no es van deslliurar d'anar al banco dels acusats per les campanyes electorals del 2007 i del 2011, en les quals el PP va moure milions d'euros en lliuraments opacs de contractistes municipals. Així, l'ex vicealcalde Alfonso Grau, que segons la investigació del 'cas Assut' va rebre dos milions d'euros en negre de la trama, s'asseurà en el banc dels acusats juntament amb María del Carmen García Fuster, secretària del grup popular defensada per l'advocat José María Corbin. 

El número de telèfon mòbil del magistrat Pedro Castellano apareix vinculat en l'agenda al contacte de Carmen Llombart, presidenta de l'Audiència Provincial de València entre 2010 i 2015, precisament els últims anys d'hegemonia popular a l'Ajuntament de València i en l'Executiu autonòmic. Llombart, actualment magistrada a la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJ-CV), també forma part de la conservadora APM i és un dels pesos pesants de la dreta judicial valenciana. En l'agenda en poder de la família Corbín-Barberá figura el seu antic telèfon fix de l'Audiència Provincial de València. 

Llombart va aterrar en el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) a proposta del PP, gràcies a la recomanació de Fernando de Rosa, un altre pes pesant de la dreta judicial espanyola. Exconseller de Justícia del Govern autonòmic de Francisco Camps i ex vicepresident del CGPJ, és considerat com un dels més actius i laboriosos quadres de la dreta judicial valenciana. El mòbil del seu germà, el directiu de la multinacional propietària de Ribera Salut Alberto de Rosa, també figura entre els contactes en poder de la família de Rita Barberá. Fernando De Rosa va ser nomenat fa set anys president de l'Audiència Provincial de València pel CGPJ actual.

La privilegiada agenda inclou el contacte de l'expresident del TSJ-CV Juan Luis de la Rua, de l'amistat de la qual l'expresident Francisco Camps (absolt per un jurat popular en el 'cas dels vestits' de la trama Gürtel) va fer gala públicament. De la Rua, que va prendre decisions clau sobre el 'cas Gürtel' i que hui dia està jubilat, va matisar que la relació amb Camps era purament institucional. 

A més, entre els contactes en l'àmbit telefònic judicial de la família de Rita Barberá també apareixen els telèfons fixos de l'expresident del CGPJ Francisco José Hernando Santiago (mort en 2013), de l'exvocal José Merino, i de Vicente Garrido, expresident del Consell Jurídic Consultiu (així com el número de la secretària de Francisco Camps en l'organisme). 

L'àrea d'influència política de Barberá en el PP

L'agenda intervinguda a la família per la UCO inclou els números de telèfon mòbil de rellevants personalitats de la vida política espanyola, com l'expresident del Govern José María Aznar o l'exlíder del PP Pablo Casado. També de ministres populars dels governs d'Aznar i de Mariano Rajoy com María Dolores de Cospedal, Luis de Guindos, Francisco Álvarez Cascos, Ángel Acebes, José Manuel García Margallo, Ana Mato, Jaime Mayor Oreja, Ana Pastor i Rodrigo Rato. El contacte d'Ignacio Cosidó, exdirector general de la Policia i actual portaveu del grup popular al Senat, també figura en l'agenda intervinguda per la Guàrdia Civil. 

D'igual manera, figura el mòbil d'Alejandro Agag, gendre de José María Aznar, i un telèfon fix a nom d'Ana Botella. Així com el contacte de l'actual president de la Junta d'Andalusia, Juanma Moreno. En la guia telefònica apareixen el diplomàtic Alberto Azaleas, cap de la Casa del Rei entre 2002 i 2011, i Jaime de Marichalar, ex gendre del rei emèrit. A més de contactes de les ambaixades dels Estats Units, Suïssa, França, Bèlgica, Síria, Letònia i Romania i de consolats. Els arquebisbes Carles Osoro i Antonio Cañizares són uns altres dels contactes amb els quals la família Corbín-Barberá tenia línia directa.

En el terreny més local, les agendes inclouen polítics molt pròxims a Rita Barberá com Francisco Camps (també el contacte de la farmàcia de la seua dona, Isabel Bas); el desaparegut Juan Cotino, expresident de les Corts Valencianes; Ricardo Costa, ex secretari general dels populars valencians; Alfonso Rus, Carlos Fabra i Javier Moliner, expresidents de les diputacions de València i de Castelló; el matrimoni format per l'ex conseller Rafael Blasco i l'ex directora de l'Institut Valencià d'Art Modern Consuelo Císcar (tots dos condemnats per corrupció); o de Pedro Hernández Mateo, exalcalde de Torrevella condemnat per corrupció. Més allunyat de l'esfera d'influència de Barberá, apareix Alberto Fabra, l'últim president del PP en la Generalitat Valenciana després de la dimissió de Francisco Camps pel 'cas Gürtel'. 

La guia telefònica també inclou l'equip de govern de l'alcaldessa, entre el qual destaquen els mòbils d'Alfonso Grau, que fou la seua mà dreta, i Jorge Bellver, ex regidor d'Urbanisme i actual diputat autonòmic. Tots dos estan imputats en el 'cas Assut' (el primer per cobrar dos milions d'euros en mossegades i el segon pels regals que va rebre de la trama). La família Barberá també tenia el número d'Esperanza Orero, alta funcionària de l'Ajuntament de València imputada en la causa. 

L'agenda arribava fins a l'oposició socialista. Així, el llistí inclou els telèfons de Joan Ignasi Pla, ex secretari general del PSPV-PSOE; Rafael Rubio, ex regidor socialista imputat en el 'cas Assut' per rebre una presumpta comissió de 300.000 euros de la trama; Joan Calabuig, ex candidato a l'alcaldia, i Ricard Pérez Casado, ex alcalde de València. També hi figura el número de Toni Cantó, ex portaveu de Ciutadans en les Corts Valencianes fins la seua abrupta eixida del partit taronja. 

Empresaris imputats en el 'cas Assut'

En l'agenda, una de les més completes del poder polític i econòmic a Espanya, apareixen ressenyats els contactes d'empresaris imputats en el 'cas Assut, com el presumpte corruptor Jaime Febrer o Felipe Almenar i Fernando Huet, del grup Cyes. Del mateix grup empresarial, hi figura el contacte d'Arturo Miguel (president del Club Nàutic de Xàbia). També inclou una referència al Grup Eroski, empresa amb la qual la presumpta trama va intentar dur a terme una operació urbanística a Burjassot. Altres empresaris com Juan José Fernández González o Jesús Alcaraz Viela, d'Acciona Infraestructures, també estan inclosos en el llistí (Luis Castella, CEO del mateix grup empresarial, el contacte del qual no apareix, està imputat en la causa). 

La família *Corbín-Barberá disposava de contacte directe amb César Alierta, expresident de Telefónica, i de l'aristòcrata Esther Alcocer Koplowitz. Entre els telèfons dels més destacats empresaris valencians, figuren el navilier Vicente Boluda; l'expresident de l'Autoritat Portuària de València, Rafael Aznar; Jorge Martínez Aspar, de l'empresa Valmor que va pilotar el circuit de Fórmula 1 a la ciutat; el constructor Andrés Ballester; Carlos Bertomeu, de Air Nostrum, o el president d'Aigües de València, Eugenio Calabuig.

L'agenda reserva un apartat amb nombrosos contactes en mitjans de comunicació de dretes, com Abc o El Mundo, entre altres, i de periodistes com Pilar Cernuda, Marius Carol, Luis María Ansón, Carlos Herrera, Julio Ariza, Jesús Cacho o Isabel Durán.

Una autèntica mina de contactes amb el poder polític, empresarial i judicial que la família més pròxima de Rita Barberá, investigada al complet en el marc del 'cas Assut', guardava a manera d'herència en el menjador del seu habitatge a València fins que cinc agents de la UCO hi van desembarcar per a registrar la llar i detindre José María Corbín un dimarts 2 d'abril del 2019 a les 8.37 del matí.