El PP retorça dades d’abusos a menors tutelats per demanar una investigació a Brussel·les al Govern valencià

El PP retorça un informe sobre abusos a menors per sol·licitar una investigació al Govern valencià en la Comissió de Peticions del Parlament Europeu. La portaveu del Grup Popular, Maria José Catalá, ha indicat en una roda de premsa dilluns que la situació dels menors tutelats per la Generalitat “s’ha convertit en un escàndol” i ha assegurat que hi ha 175 casos d’abusos en un any, dels quals “el 72% estaven en acolliment residencial”. El mateix informe en què es basa la denúncia del PP indica que els abusos s’han produït fora dels centres públics i per persones alienes als recursos de protecció, amb quatre sospites vinculades a educació i esports.

Les dades en què es basa la denúncia de la portaveu del PP procedeixen d’un informe de la Sindicatura de Greuges, que va requerir informació i documentació als serveis d’atenció de la Conselleria d’Igualtat arran d’una queixa d’una parlamentària popular. La mateixa parlamentària, Elena Bastidas, va sol·licitar el novembre passat a la Comissió de Peticions del Parlament Europeu, que dirigeix l’exministra del PP Dolors Montserrat, obrir una investigació al departament de Mónica Oltra per la desprotecció dels menors. La portaveu del PP, emparant-se en aquestes dades, ha anunciat que demanarà una ampliació de la investigació de Brussel·les.

Els serveis del departament d’Igualtat i Polítiques Inclusives, d’on procedeix la informació de la Sindicatura, han recopilat 175 casos entre els 4.000 menors tutelats per la Generalitat Valenciana en què hi ha sospita d’abusos entre juny del 2020 i el mateix mes del 2021, activant els protocols corresponents de protecció del menor i traslladant els casos a les autoritats per investigar-los. Els casos d’aquests menors, que viuen realitats especialment complexes i en què s’encreuen una sèrie de vulnerabilitats abans d’arribar al sistema de protecció, han sigut traslladats a la Fiscalia de Menors. D’aquests casos en investigació, 127 menors estaven en situació d’acolliment residencial i 48 en acolliment familiar en el moment en què es van activar els protocols.

El sistema de recollida de dades estableix indicadors com el lloc en què s’han produït els abusos denunciats i la relació entre la víctima i el principal sospitós de l’agressió. El desglossament d’aquestes dades mostra que són 15 els abusos produïts en la residència d’acolliment, sense determinar l’autor de l’agressió –un company, un superior o personal relacionat amb el centre–. L’informe de la Sindicatura indica expressament que el 9,7% dels abusos es van produir en el centre residencial i el 42% en el domicili familiar de la víctima, sense indicar el vincle amb l’agressor.

La majoria dels casos d’abusos recollits se circumscriuen a l’entorn familiar de la víctima, amb 75 d’aquests en el domicili familiar i 15 en el domicili de l’agressor. Pel que fa a la naturalesa de la persona agressora, en la meitat dels abusos investigats (88) es tracta d’una persona amb relació de parentiu amb la víctima, i en 26 dels casos es desconeix. Del total, 145 són persones alienes al sistema de protecció de menors i no consta cap educador en el període investigat –entre juny del 2020 i juny del 2021– sota sospita d’abús o agressió. Respecte a professionals del centre educatiu o d’activitats d’oci i esportives, s’han recollit quatre casos d’abusos. Sobre l’edat, les investigacions indiquen que 48 abusos els haurien comés menors i més d’un centenar, majors d’edat.

El mateix informe que el PP utilitza per a la denúncia indica que la Conselleria d’Igualtat “ha fet un esforç notable” a “generar i adequar protocols que permeten la detecció de casos”, així com a formar a personal. No obstant això, afig, resulta “imprescindible” activar tots els recursos en protecció de menors recollits en l’estratègia d’infància i adolescència“ i alerta sobre la diversificació dels tipus d’abusos, amb els vinculats a la tecnologia –la ciberseducció de menors o grooming– com a principal risc creixent.

El grup parlamentari de Compromís ha emés dilluns un comunicat en què considera especialment greus les acusacions de la portaveu del PP. “Dir que el 72% dels casos [d’abusos] van ser en acolliment residencial és acusar directament les persones professionals dels centres d’acolliment de xiquets i xiquetes, tot i que la informació que té la diputada al seu abast, però que ha obviat, assenyala que cap de les agressions es va produir per part d’un educador o educadora”.

El diputat Carles Esteve recorda que l’estratègia d’infància i adolescència, aprovada el novembre passat, ha posat en marxa protocols de detecció i d’actuació davant un cas d’abusos sexuals a xiquets, xiquetes i adolescents del sistema de protecció, anteriorment inexistents. “En aquest sentit, és el Govern del Pacte del Botànic el que ha establit l’obligatorietat de comptar amb una base de dades específica en què es recopilen, entre altres, el nombre de denúncies policials i procediments judicials iniciats per pretesos casos de violència sexual a xiquets, xiquetes i adolescents amb mesures de protecció”, subratlla el parlamentari.

La portaveu del PP afig l’informe a la decisió de l’Audiència de València d’investigar la gestió de la Conselleria d’Igualtat en un cas d’abusos a una menor per un educador i a la recomanació de la Sindicatura de Greuges a l’executiu autonòmic de reforçar els controls i unificar els protocols per a la població especialment vulnerable. En aquesta línia, reclama al president de la Generalitat, Ximo Puig, assumir responsabilitats polítiques i anticipa una sèrie d’interpel·lacions en les Corts Valencianes sobre el sistema de protecció de menors.