El PP valencià va rebutjar el 2008 la iniciativa ultra que criminalitza l’oposició admesa a tràmit per Vox

La mateixa proposta d’iniciativa legislativa popular (ILP) per a una polèmica llei identitària, acceptada a tràmit fa poc per les Corts Valencianes, va ser rebutjada el 2008 pel PP, quan tenia majoria absoluta en la cambra. La Mesa del Parlament autonòmic, presidit per Llanos Massó (de Vox), ha acceptat a tràmit la iniciativa impulsada per l’anticatalanista Juan García Sentandreu que pretén criminalitzar l’oposició al bipartit que lidera el popular Carlos Mazón, prohibint l’ús del terme País Valencià (reconegut en el preàmbul de l’Estatut d’Autonomia) a partits, mitjans de comunicació i ciutadans, entre altres mesures d’encaix constitucional difícil, tal com ha informat elDiario.es.

La iniciativa demana que se sancione, entre altres, qualsevol institució, empresa i fins i tot particular que advoque per la unitat de la llengua catalana, reconeguda per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). Compromís i el PSPV (partit afectat directament perquè en la seua sigla s’inclou el terme País Valencià, injuriat per l’extrema dreta), consideren que “va contra els principis bàsics de la democràcia” i demanen al PP que no done cabuda a una proposta que “expandeix l’odi” i és “contrària a l’Estatut d’Autonomia”.

Llanos Massó, segons una resolució del 21 de novembre passat, va acordar remetre l’expedient de la proposta a la Junta Electoral valenciana, tal com estableix la normativa autonòmica en matèria de ILP.

Mazón ha mantingut en reiterades ocasions que el bipartit format pel PP i Vox impulsarà una nova Llei de senyals d’identitat, a imatge i semblança de la que va aprovar el Govern del popular Alberto Fabra eln 2015, derogada per l’executiu del Pacte del Botànic presidit pel socialista Ximo Puig. De fet, és un dels punts de l’acord programàtic subscrit pel bipartit valencià.

La proposta de García Sentandreu és molt més radical que la norma del PP. De fet, els populars van vetar el 2008 una proposta similar impulsada pel mateix ultradretà, històric líder del blaverisme (el moviment que advoca pel secessionisme lingüístic, en contra de la tesi consensuada en l’AVL).

La Mesa de la cambra de llavors, amb els vots del PP i del PSPV-PSOE, va vetar la iniciativa al·legant que pretenia modificar el Títol Primer de l’Estatut d’Autonomia, cosa que els impulsors de la proposta van titlar d’“absolutament falsa”. El mateix García Sentandreu va al·ludir a un “subterfugi legal” usat pel PP per a frenar la ILP.

A diferència de la proposta del 2008, la iniciativa registrada fa poc per García Sentandreu “compleix els requisits formals i materials” previstos en la llei que regula les ILP (aprovada el 2017, durant el període del Pacte del Botànic), per a ser admesa a tràmit, segons indica un informe del lletrat major de les Corts Valencianes.

“En la pràctica”, explica l’informe, “només queden excloses” les matèries en què la competència legislativa no ha sigut atribuïda a l’Estatut d’Autonomia o en què l’Estat té reservada la competència en virtut de la Constitució. Així doncs, 15 anys després de la iniciativa vetada pel PP, el blaverisme residual ha aconseguit colar la seua proposta de ILP que, ara sí, compleix els requisits (almenys formals) que planteja la llei.

El lletrat recorda que una llei amb “contingut similar” va ser aprovada pel PP el 2015 i, després d’una “anàlisi genèrica”, confirma que la proposta de Sentandreu compleix els requisits en “termes materials”. Encara que l’informe també especifica que no es tracta d’una “anàlisi detallada del contingut jurídic” de la iniciativa que, en tot cas, podria ser sol·licitat al Consell Jurídic Consultiu.

Un altre informe de l’Assessoria Jurídica de la cambra, signat el 6 de novembre passat pel lletrat director de Gestió Parlamentària, va concloure que des del punt de vista material, la proposta del dirigent ultra “no incorre en cap de les matèries que farien inviable la iniciativa”. Llanos Massó, segons la resolució del 21 de novembre passat, s’escuda en aquest informe jurídic per a admetre a tràmit la proposta de ILP.

Més enllà de disquisicions jurídiques, l’admissió a tràmit pot suposar una batalla entre l’ànima blavera de Vox i la visió més possibilista del PP, la Llei de senyals d’identitat del qual del 2015 no arribava tan lluny com la que ha proposat Sentandreu, que l’ha titlada de còpia en “versió light”.

El partit que lidera Carlos Mazón, segons fonts parlamentàries, pretén impulsar la seua pròpia norma, allunyada dels postulats més extremistes de Juan García Sentandreu, mentre que Vox no ha contestat les preguntes d’aquest diari, seguint la seua política de veto a determinats mitjans de comunicació.

Sentandreu, un veterà ultra dissident de Vox

El personatge promotor és un vell conegut de la ultradreta extraparlamentària valenciana que ha protagonitzat nombrosos incidents. Candidat el 1982 de Falange Espanyola de les JONS, García Sentandreu va ser condemnat el 1999 per una falta de maltractaments i una altra de vexacions al pagament de sengles multes per valor de 70.000 pessetes després d’agredir un militant valencianista, tal com va informar el diari El País fent-se ressò de la sentència.

L’exfalangista ha sigut una de les cares més visibles del moviment blaver en les seues mobilitzacions de carrer. Va ser absolt després d’uns incidents amb motiu d’una visita de Joan Laporta a un acte polític en un hotel de València. El 2008, el mateix any en què va presentar la ILP vetada pel PP en les Corts Valencianes, va ser detingut per pretesos maltractaments a una ex-fallera major de València, encara que la causa es va arxivar finalment en considerar-se que es va tractar d’un simple altercat amb una companya de militància i no de violència de gènere.

La foto de la detenció va ser portada en el diari Las Provincias, cosa que no va impedir que Sentandreu continuara amb la seua trajectòria d’agitació ultra. Encara que en les eleccions de 2011 el partit que liderava a penes va recollir 9.300 vots.

El 2019, també va ser absolt després d’un enfrontament amb un dirigent de Vox. I és que García Sentandreu va ingressar en el partit de Santiago Abascal, a manera de representant de la quota blavera. No obstant això, no va tardar a distanciar-se de la direcció del partit. El 2020, es va presentar a les primàries de Vox a València i, després de perdre, va denunciar José María Llanos, actual portaveu en les Corts Valencianes, per un pretés “frau” en el procés intern.

En un recent fil en la xarxa social X (abans Twitter), García Sentandreu afirmava que “algun dels partits del govern actual”, en referència al PP i Vox, “ha tingut a bé filtrar la notícia” a elDiario.es de l’admissió a tràmit de la seua proposta de ILP.

També destacava la fotografia que il·lustrava la informació, en què figura vestit amb la camisa blava falangista, que el retrata, a parer seu, “jove, guapo i fatxa”.