El president valencià renuncia en el seu programa a exigir al Govern la quitació del deute històric

La condonació del deute històric valencià, derivat de l’infrafinançament, queda totalment diluïda de les prioritats de la Generalitat Valenciana governada pel PP. El president del Consell, Carlos Mazón, va exposar dimecres el seu programa de govern anual en el debat de política general, la cita que fixa les línies base d’un exercici parlamentari, en què a penes es té en compte aquesta reivindicació que comparteixen els partits d’esquerres, la patronal i els sindicats –agrupats en una plataforma pel finançament.

Mazón, especialment insistent amb la reforma del model de finançament, deixa de banda l’exigència d’una quitació del deute atribuïble a aquest model, aprovat el 2009 pel Govern del PSOE. La negociació de la investidura en la Generalitat de Catalunya i diversos pactes amb aquesta comunitat han obert la porta a abordar la reforma del model de repartiment de recursos i al fet que el Govern central condone una part del deute acumulat en les comunitats autònomes, tal com va prometre la ministra d’Hisenda. Aquest compromís implica un baló d’oxigen per als comptes de la Generalitat Valenciana, la pitjor finançada, que seria, com a mínim, de 9.700 milions d’euros. Malgrat que l’executiu central, que ja fa anys que prorroga l’agonia, ha posat damunt la taula aquesta qüestió, i malgrat la pressió que exerceixen els agents socials, els populars rebutgen la negociació i consideren que la mesura és un xantatge perquè les comunitats accepten un tracte preferent a Catalunya. És, en paraules de Mazón, “un colp d’estat fiscal”.

El PP valencià centra ara el seu discurs a exigir un fons que compense l’infrafinançament i en el canvi de model, i apunta que la condonació del deute, que és el debat que hi ha ara damunt la taula, és una qüestió secundària que desvia l’atenció del problema central. Una setmana abans del debat –una després de la reunió dels barons populars–, el PP valencià va esmenar la proposta de llei de finançament per a eliminar l’exigència de la condonació del deute i centrar-se en el fons d’anivellament, la mesura aprovada per tots els líders autonòmics populars.

En el seu discurs en el debat de política general, el president valencià va ser especialment vehement amb les polítiques de Pedro Sánchez relatives a la seua autonomia. El president va dir que els ministres ignoraven reiteradament les necessitats valencianes, i va apuntar: “La burla més gran de totes és la que Pedro Sánchez manté amb el model de finançament autonòmic que va dissenyar Rodríguez Zapatero, que castiga la Comunitat Valenciana des de fa quinze anys, i que ens condemna a rebre 233 euros menys per habitant que la mitjana de la resta de les autonomies i fins a 865 menys que la regió més beneficiada”. També reclama 1.782 milions d’euros anuals fins a l’any 2027, el fons d’anivellament que els experts de la comissió mixta Consell-Corts han calculat per a equilibrar el desajustament acumulat. Aquest desajustament ha provocat el 78% del deute actual, segons els experts, més de 42.000 milions d’endeutament només amb l’Estat.

En la tribuna, Mazón va dir: “Aquest deute és injust i el mire de cara, però demane rigor”. I, com diu el llenguatge popular, tot el que va darrere d’un però és qüestionable. Darrere del però, el president va insistir en el tracte favorable a Catalunya, del qual no vol formar part, i va plantejar una llarga llista de greuges del Govern central, començant per la falta de fons per a la dependència, per a l’atenció sanitària, l’escassetat de recursos hídrics o la lentitud en el Corredor Mediterrani. Totes aquestes qüestions suposen un llast de finançament i es plantejaran al president quan organitze la trobada. Però la reivindicació de la quitació del deute no. “Al contrari que altres, no reclamaré privilegis suprematistes, contingents, canongies ni singularitats, sinó el que ens correspon”, va recalcar.

En els torns de l’oposició, tant el PSPV com Compromís van explotar aquesta ambigüitat. Els partits qüestionen que el PP continue en la plataforma Per un finançament Just si no dona suport a aquesta proposta, que sí que avalen tots els membres restants, i critiquen que Mazón no siga més reivindicatiu perquè li ho impedeix Génova. Ja en la rèplica al PSPV-PSOE, el dirigent popular va tractar de reconduir el discurs i va dir que no renuncia a la reivindicació valenciana de la condonació del 75% del deute, com tampoc a canviar el sistema de finançament, però va subratllar que “la cosa més urgent” és aprovar un fons d’anivellament. Mazón insisteix a desacreditar la futura negociació i es mostra escèptic amb la proposta del PSOE, fins a la data, sense concreció formal. “Perquè hi haja una resposta ha d’haver-hi una proposta”, es va defensar Mazón, que, desconfiat, va dir que el Govern “amb una mà ens ofereixen una tireta i amb l’altra una punyalada en el fetge del finançament valencià”, en referència al finançament singular de Catalunya.

En la rèplica a Compromís, que li va preguntar per la mateixa qüestió, va tornar a mostrar-se escèptic. El president valencià va defensar que no pot posicionar-se sobre la condonació del deute si no sap quines són les condicions i va retraure al Govern d’Espanya no ser transparent. “La quitació del deute, quina? Vinculada a què: al contingent catalanista, a l’obligació de trencar el nostre autogovern i voler prohibir-nos que baixem els impostos? El deute principal o interessos? Quina part?”, va preguntar. Al portaveu de Compromís, Joan Baldoví, li va dir: “A aquest li hem promés el finançament tres vegades, se’n va a València, ven la moto i fins a la pròxima”, en referència als pactes incomplits del PSOE amb el seu partit, que va recordar en diverses ocasions. I va concloure, ja cansat de la insistència: “No em creuré les humorades del Govern d’Espanya fins que no les veja escrites”.

El president va insistir a vincular aquesta negociació al paquet complet de mesures per a pal·liar l’infrafinançament: reforma del sistema, fons d’anivellament transitori i condonació. “No renuncie al deute”, va prometre, encara que la paraula va quedar totalment diluïda.