La presidenta de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua adverteix: “Debilitar el valencià ens condemna a ser un poble subaltern”

La presidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Verònica Cantó, ha inaugurat dijous el curs acadèmic 2023-2024 acompanyada dels acadèmics de la institució. L’acte institucional s’ha celebrat en la sala d’actes del monestir de Sant Miquel dels Reis i ha començat amb la lectura de la memòria a càrrec de la secretària de l’AVL, Immaculada Cerdà.

Seguidament, Verònica Cantó ha recordat que el 16 de setembre de fa 25 anys es va crear per llei l’AVL, encara que no va ser fins a tres anys després, el juliol del 2001, que finalment es va establir la institució. “Amb la reforma de l’Estatut d’Autonomia, el 2006, l’AVL va ser reconeguda com a institució estatutària i així es va incorporar a les institucions d’autogovern”, ha destacat Cantó abans d’insistir en la defensa de l’ús de la llengua en tots els àmbits i registres. A més, ha afegit que “menysprear” el valencià és menysprear un símbol cultural propi, fet que provoca un “atac directe” a l’autonomia de la Comunitat Valenciana.

El discurs de la presidenta ha emfatitzat la importància de consolidar la llengua pròpia per a un autogovern eficaç. “Debilitar el valencià ens condemna a ser un poble subaltern”, ha declarat Cantó.

En concret, la dirigent de l’AVL ha refermat que emprar i potenciar l’ús del valencià no es basa en opinions sectàries ni intervencions que s’allunyen del rigor acadèmic, històric i real. “Estimar el valencià és un acte de voluntat i generositat. No reclama rebaixes, no discrimina segons el lloc de naixement o d’habitatge, ni tampoc entén d’interessos partidistes”, ha incidit Cantó. 

25 anys vetlant per la llengua

Verònica Cantó ha aprofitat l’efemèride per a recordar que l’Acadèmia és la institució que s’encarrega de determinar i crear la normativa lingüística del valencià, i alhora vetlar pel seu establiment. Així mateix, té atorgada la competència legal de fixar les formes lingüísticament correctes de la toponímia i l’onomàstica oficial de la Comunitat Valenciana. La presidenta ha indicat que aquest recordatori no és gratuït. «Moltes vegades el soroll exterior, les intrigues, les impostures o els missatges llançats des del desconeixement, a més d’intentar promoure una deslegitimació institucional, amenacen de fer oblidar allò que és important, la nostra llengua», ha advertit.

La presidenta ha assegurat que la institució ha treballat amb criteris científics i des del rigor acadèmic, la integració, el diàleg i el consens i ha insistit que el “valencianisme d’èxit” és el de l’AVL. “Ho fem des d’un valencianisme convençut, que implica, entre moltes altres coses, tindre una visió extensa del territori i de la riquesa del nostre patrimoni lingüístic», ha assenyalat.

“Actualment es parla i s’escriu millor que mai. No enfosquim el missatge d’esperança en el futur, perquè convertirem el valencià en una llengua irrellevant», ha assegurat. Amb això, Cantó també ha demanat la col·laboració dels governants per a evitar la desaparició de la llengua.

Homenatge amb medalla per a Emili Rodríguez-Bernabeu

Durant l’acte d’inauguració també s’ha celebrat el lliurament de la medalla de la institució al poeta alacantí Emili Rodríguez-Bernabeu. L’acadèmica Maria Àngels Francés ha sigut l’encarregada de la laudatio, en què ha destacat l’extraordinària figura d’un dels intel·lectuals que millor ha sabut literaturitzar el sud “del nostre estès país i de donar veu a la nostra literatura des d’Alacant”. En declaracions de Francés, atorgar la medalla de l’AVL a Rodríguez-Bernabeu és “reconéixer la importància del seu paper primordial en la resiliència de la nostra cultura a les comarques del sud en contextos tremendament hostils, reivindicar la llengua allà on diuen que no es parla, defensar una manera determinada, enriquidora, plural, ferma i natural de ser alacantí, evidenciar una trajectòria sòlida, densa, en poesia i pensament assagístic, i agrair la tasca cívica i simbòlica per a tota una generació de creadors del sud que hi van trobar recer i model”. 

L’autor dels llibres Poemes a la fi, La platja, La ciutat de la platja, La catacumba, Viatge al teu nom, Teoria del somni, Domini del sol, El rostre de l’amant, Escandinàvia i Alacant (1998), entre altres, ha agraït el reconeixement de l’Acadèmia i ha recordat les dificultats de viure i escriure en valencià al sud del territori. “He tingut la sort de conviure en un ambient familiar arrelat a la nostra llengua i des de xiquet he tingut clar el panorama que representava”, ha conclòs l’escriptor.

Rodríguez-Bernabeu ha manifestat que, des que va començar a escriure en valencià, va ser conscient de la necessitat d’un estàndard lingüístic, que poguera coexistir amb les altres variants, tot i mantenir les característiques genuïnes de la variant pròpia. “Totes les vacil·lacions haurien de desaparéixer amb la nova legalitat basada en la ciència. Tenim un estàndard lingüístic, absolutament necessari per a qualsevol llengua. Ja no tenen cabuda els diletants, encara que cadascú parle com vulga o puga”, ha conclòs el poeta.