El projecte per a la reconstrucció valenciana reobri el vell debat entre retallades o expansió del sector públic

Des del començament del segle XX, a cada gran crisi econòmica succeeix un debat de les mateixes magnituds sobre la reconstrucció. Keynes davant Hayeck i Friedman, estat del benestar davant neoliberalisme, intervenció pública o lliure mercat absolut, polítiques expansives davant retallades. La xarxa pública d’atencions davant la mà invisible, més impostos a les grans fortunes o “els diners on millor estan és en la butxaca de ciutadà”, augmentar l’ocupació pública davant “aprimar” l’Administració.

En l’era de la COVID-19, el debat no sembla ser diferent. Després d’haver escoltat més de 100 experts en la comissió de reconstrucció de les Corts Valencianes, les sis formacions amb representació parlamentària han començat a elaborar les seues conclusions. Les ponències s’han estat desenvolupant aquesta setmana i continuaran durant la següent, amb l’objectiu de portar un document amb el màxim consens al pròxim ple. Ja des del moment de constituir la comissió l’objectiu del consens s’intuïa complex, ateses les diferències ideològiques. I a mesura que avancen els grups polítics en la redacció de les propostes, la bretxa sembla engrandir-se.

Els blocs es mouen segons el que se n’esperava: la bancada dreta s’inclina per retallades en l’Administració, mentre que l’esquerra planteja pressupostos expansius i ampliar la xarxa pública. En política fiscal, es repeteix la disputa de cada pressupost: les formacions del Pacte del Botànic –PSPV, Compromís i Unides Podem– advoquen per incrementar la pressió fiscal a les rendes més altes, mentre que PP i Ciutadans demanen eliminar l’impost de successions i, aquests últims, rebutgen “qualsevol pujada d’impostos”. Vox, per part seua, va presentar un escrit criticant el pla de la resta dels partits i dijous va decidir abandonar la comissió que tractava els aspectes de sanitat.

No obstant això, en aquesta crisi es dona un canvi: hi ha sectors en què ni la dreta s’atreveix a retallar. El coronavirus ha demostrat la necessitat d’una sanitat pública potent i ben gestionada i la importància de la investigació mèdica, uns serveis públics capaços de fer front a un esdeveniment inesperat, que reaccionen ràpid i amb criteri per pal·liar-ne els efectes. Així doncs, tant el PP com Ciutadans han plantejat una bateria de mesures per a reforçar la sanitat, encara que inclouen la col·laboració publicoprivada i no són favorables a la reversió de les concessions de serveis sanitaris. Malgrat això, el PP valencià ha presentat 65 propostes sanitàries per al pla de reconstrucció i no demana que s’elimine cap de les del Botànic en aquesta matèria.

Entre les propostes del PP, recollides en el seu web, hi ha: “Blindar el pressupost de sanitat per evitar retallades com les fetes pel Botànic –malgrat que l’executiu autonòmic ha incrementat el pressupost en un 20% en l’última legislatura–, un acord amb les associacions de víctimes de la COVID-19, en coordinació amb l’atenció primària, per a establir un pla de necessitats; sol·licitar la baixada de l’IVA de les màscares (...), un pla de dignificació de les professions sanitàries, que les veja com a professions de risc i establisca un plus de perillositat, implantar la figura de la infermera escolar en tots els centres educatius de la Comunitat per a dur a terme accions d’assessorament, formació, control i detecció precoç davant possibles casos de COVID-19 i un pla estratègic per a evitar l’èxode de metges especialistes formats via MIR a la nostra comunitat, amb propostes d’estabilitat laboral i millores salarials”.

Per part seua, Ciutadans considera “imprescindible un reconeixement econòmic a tot el personal del sistema sanitari i més professionalització dels càrrecs directius dins del sistema sanitari i una presa de decisions basada en criteris tècnics” i planteja mesures concretes com ara “paga extra, alliberament de guàrdies i convocatòria urgent d’oferta pública d’ocupació”. Ciutadans i el PP cauen en la mateixa contradicció: més inversió amb menys impostos. I tots dos pretenen salvar-la amb retallades en l’Administració pública, plans d’eficiència, aprimament de l’estructura administrativa, lluita contra el frau fiscal o amb la captació de fons europeus. Unes retallades que no van acompanyades de memòria econòmica que justifique si aquest estalvi és equivalent a l’augment de la despesa.

El partit d’ultradreta Vox va més enllà i planteja l’eliminació de tots els impostos per a constituir una empresa, l’eliminació d’impost de successions –una bonificació al 100% amb caràcter retroactiu des de gener–, i la “suspensió de les obligacions tributàries a les empreses”, referint-se a l’IVA i a l’IRPF (IVA i IRPF i pagaments a compte de l’IS), així com “alleugerir la factura fiscal i equiparar la càrrega tributària a la vigent en altres enclavaments econòmics del país és clau per a millorar la competitivitat de les empreses de la Comunitat Valenciana”. Per contra, planteja beques, polítiques d’ocupació i ajudes a empreses, sense especificar com es costejarien amb aquesta suspensió d’impostos.

Les formacions d’esquerres s’inclinen per un pressupost expansiu i ampliar la xarxa de benestar. En les últimes aparicions públiques, tant Ximo Puig, Mónica Oltra i Rubén Martínez Dalmau han advocat perquè la Generalitat reforce l’escut social i construïsca una recuperació “que no deixe ningú arrere”. A més, les tres formacions progressistes s’han compromés a revisar i actualitzar l’acord de Govern per adaptar-lo a la pandèmia i revisar les prioritats. Els partits volen consensuar el projecte de reconstrucció, però no estan disposats a reduir la inversió en sectors fonamentals.

En el parlament autonòmic, les mesures de les formacions progressistes inclouen les reversions dels serveis privatitzats i inclouen el problema del lloguer jove com una prioritat. En l’esborrany de dictamen de la comissió elaborat pel PSPV, Compromís i Unides Podem-EUPV, la paraula “públic” apareix 69“ vegades i es repeteix en tots els eixos. Les seues propostes parlen de la lluita contra la feminització de la pobresa i posen en valor l’anomenada economia de les atencions, aquells serveis que fan possible el desenvolupament d’una vida digna i que majoritàriament són prestats per dones en condicions precàries. La transició ecològica és una prioritat per a les formacions del Botànic, que intenten incloure aquesta perspectiva en la reindustrialització i en les polítiques de mobilitat. Per sufragar les inversions, les formacions advoquen per explorar el marge de creació de nous impostos o el tram autonòmic de l’IRPF, així com perseguir el frau fiscal o el dúmping. En l’àmbit de la fiscalitat, l’essència es resumeix en el primer paràgraf de l’esborrany: ”Impulsar un pla de justícia fiscal que conjugue la necessitat d’incrementar els ingressos tributaris, incentivar les activitats econòmiques generadores de benestar i de focalitzar l’aportació tributària en els segments amb més poder adquisitiu amb la finalitat de finançar els recursos necessaris per a l’eixida de la crisi i el sosteniment dels serveis públics“.

Saben els partits que aquestes mesures no seran realitzables sense una reforma del sistema de finançament autonòmic que acoste la Comunitat Valenciana a la mitjana estatal, sense unes inversions adequades al criteri poblacional, sense un repartiment dels fons de l’Estat concordes a les necessitats i a l’esforç econòmic en les tasques de prevenció. Tampoc ho seran si les ajudes europees van condicionades a retallades o reformes com les que van donar resposta a la crisi del 2008, unes respostes que, es diu fins a la sacietat, ningú sembla voler repetir. La idea de l’austeritat no està encara bandejada.