La promotora Atitlan, després d’assegurar-se el terciari del nou estadi del València CF, apunta a la parcel·la del vell Mestalla

La perspectiva d’una possible represa de les obres del nou estadi del València CF ha reactivat l’interés de diferents promotores amb múscul financer per aconseguir la parcel·la de Mestalla, el centenari coliseu situat en l’avinguda d’Aragó, una de les millors pastilles de sòl que queden per desenvolupar en aquesta zona de la ciutat taxada en uns 100 milions d’euros.

Encara que no és l’única candidata, una de les més ben posicionades per a aconseguir-la, segons han confirmat diverses fonts consultades per elDiario.es, és Atitlan, la firma valenciana d’Aritza Rodero i de Roberto Centeno, que ja té un principi d’acord amb el club valencianista per a obtindre la parcel·la de 41.700 metres quadrats de sòl terciari (comerços, hostaleria i oficines) de l’avinguda de les Corts Valencianes per una quantitat que aniria entre 30 i 35 milions d’euros.

Les mateixes fonts asseguren que hauria manifestat el seu interés al club per a saber de primera mà tots els detalls urbanístics de la parcel·la del Mestalla, que, si es mantenen els paràmetres previstos, té una edificabilitat residencial per a construir-hi habitatges de 75.906 metres quadrats, més 14.000 metres quadrats de terciari.

No obstant això, l’operació està subjecta al fet que es resolga el procediment administratiu perquè tota l’edificabilitat torne a tindre vigència i cobertura legal, això és, l’aprovació de les fitxes urbanístiques en el ple de l’Ajuntament, en primer lloc, i la signatura del conveni entre el consistori i el club, en segona instància.

Aquest és precisament l’argument a què s’acull la promotora per a matisar aquests extrems. Consultada per elDiario.es, reconeix que manté el seu interés a aconseguir el terciari de les Corts Valencianes, però assegura que “en aquests moments” no està damunt la taula la idea d’obtindre la parcel·la de l’avinguda d’Aragó, ni ha manifestat aquest interés, perquè la propietat del club no ha activat encara la venda, és a dir, els terrenys no estan encara en el mercat.

En aquest sentit, insisteixen des de la promotora que, perquè isca a la venda, falta molt de camí administratiu per recórrer, en referència a l’aprovació de les fitxes urbanístiques i del conveni, però afirmen que, en el moment en què tot el tema administratiu i jurídic estiga solucionat i la parcel·la isca al mercat, estudiaran l’operació i, si els resultara atractiva, manifestarien el seu interés. La companyia ja es va interessar per aquests terrenys anys arrere, quan finalment se li va adjudicar el desenvolupament a la cooperativa Adu Mediterráneo, que finalment tampoc va poder culminar l’operació.

Amb tot, les fonts consultades per aquest diari mantenen que ja hi ha hagut moviments. Òbviament, l’operació també depén del fet que el club finalitze les obres del nou estadi, cosa que continua generant dubtes davant la ingent inversió necessària. Encara que l’última quantitat que va traslladar a l’Ajuntament ascendeix a 163 milions d’euros, des del consistori mateix es dona per fet que tota l’operació, incloent-hi l’enderrocament del Mestalla, no baixarà de 200 milions.

Paral·lelament, segons les fonts consultades, hauria aparegut en escena un fons d'inversió nord-americà, la identitat de la qual no ha transcendit, interessat a fer-se amb la majoria accionarial de Lim amb capital suficient com per a plantejar-li una oferta i si fora necessari acabar el recinte. Este extrem, no obstant això, estaria encara en una fase molt embrionària i és independent del possible interés d'Atitlán per fer-se amb els terrenys de l'avinguda d'Aragó.

Situació de les fitxes urbanístiques

Quant a l’aprovació de les fitxes urbanístiques, la primera fita necessària perquè es reprenguen les obres del nou estadi juntament amb la concessió de la llicència, no es portaran al ple de gener, ja que no van passar per la Comissió d’Urbanisme de dimecres passat 24. Així doncs, està per veure si aniran al ple de febrer o de març. Per a l’aprovació, el PP, que té 13 regidors, necessita 17 suports, és a dir, el vot a favor almenys d’un dels altres tres partits amb representació.

Encara que per una qüestió de lògica caldria esperar que rebera el suport els seus socis de Govern de Vox (quatre regidors), el portaveu de la formació, Juan Manuel Badenas, ja ha rebutjat per activa i per passiva que s’atorgue qualsevol benefici urbanístic al València CF mentre Lim siga el seu màxim accionista. També Compromís i el PSPV s’han mostrat poc inclinats. Malgrat que són les fitxes urbanístiques que tots dos partits van acordar amb el club el gener del passat any quan estaven al capdavant de l’Ajuntament, desconfien tant del PP com dels gestors actuals del club i asseguren que no se’ls facilita cap mena d’informació de la situació de les fitxes o de les llicències. Valencianistes i socialistes consideren que el retard de la signatura del conveni en realitat facilita que Lim tire avant un projecte d’estadi que consideren de mínims.

L’alcaldessa de València, María José Catalá, va assegurar fa poc que la llicència d’obres per a reprendre les faenes estaria a punt el primer trimestre d’enguany i el club ha assegurat que els pròxims dies presentarà les certificacions que garanteixen que el projecte compleix tots els requisits de la llicència esmentada. Una vegada salvat aquest tràmit, haurà de buscar la fórmula per a obtindre els suports necessaris perquè la majoria del ple done suport a les fitxes urbanístiques. En cas contrari, s’entraria en un escenari de bloqueig la primera conseqüència del qual podria ser que València es quedara fora del Mundial de Futbol 2030. Com va informar aquest diari, les ciutats candidates a ser seu de la cita esportiva han de garantir el compliment de totes les exigències de la FIFA, a tot estirar, entre abril i maig d’enguany.