La guerra valenciana del PSOE: venjança de Pedro Sánchez o enroc de Ximo Puig?
La batalla de les primàries del PSOE que va acabar amb el triomf rotund de Pedro Sánchez s’ha traslladat, sense solució de continuïtat, a una de les principals federacions del partit, el PSPV-PSOE, en un territori en què el seu líder, Ximo Puig, presideix un govern, el del Pacte del Botànic, en coalició amb Compromís i amb suport parlamentari de Podem, l’estabilitat del qual podria veure’s afectada per la guerra interna dels socialistes.
Podria veure’s afectat el Govern valencià, suggereixen alguns, fins a l’extrem que Puig convocaria eleccions anticipades si quedara desautoritzat en el seu partit. Una idea que descarten tot seguit tots els interlocutors, però que no deixa de persistir en el rerefons. “No pot haver-hi un partit en què allò intern siga més important que l’acció de govern”, declarava Puig el dimarts, enmig de la tempesta desfermada en confirmar-se que els seguidors de Pedro Sánchez li presentaven un rival, l’alcalde de Burjassot, Rafa García, en les primàries per a la seua reelecció com a secretari general del PSPV-PSOE del 16 de juliol.
Puig busca “enrocar-se” en la seua posició de poder després d’haver participat en la maniobra d’octubre del 2016 que va fer caure Pedro Sánchez i haver donat suport a Susana Díaz contra ell, per la qual cosa persegueix una victòria que el legitime. Per això no ha intentat tan sols arribar a un acord amb els sanxistes, liderats per qui ara és secretari d’Organització del PSOE, el valencià José Luis Ábalos. Això diuen els partidaris del secretari general del PSOE.
Sánchez busca “venjança” contra Puig fins a l’extrem que hauria imposat la presentació d’un candidat alternatiu, descartant l’oferta d’integració a pesar de la disposició negociadora habitual que caracteritza Ábalos, afirmen des del bàndol del president de la Generalitat Valenciana i secretari general del PSPV.
Després de mesos d’enfrontament en què Ábalos, diputat en el Congrés i secretari general del PSPV-PSOE de la província de València, es va convertir en la mà dreta de Pedro Sánchez, mentre Puig s’involucrava personalment en els actes de suport a Susana Díaz, ambdós es van reunir el 9 de juny passat en el Palau de la Generalitat Valenciana. Puig va prometre lleialtat a Sánchez i va oferir integració sense concretar com ni amb qui. Van acordar designar sengles representants per a buscar un pacte: el president de la Diputació de València i alcalde d’Ontinyent, Jorge Rodríguez, per part del primer, i el diputat provincial Pepe Ruiz, pel segon. Però Ábalos en va eixir amb la impressió que Puig només pretenia guanyar temps.
Per això, abans de començar el 39é congrés federal del PSOE, el cap de setmana dels dies 17 i 18, ja corria el nom de Rafa García com a candidat alternatiu a Puig. La pressa tenia una explicació: l’executiva que controla Puig havia deixat a penes dos dies, el dilluns i el dimarts 19 i 20, per a la presentació d’aspirants. Si el president de la Generalitat jugava amb l’escenari de no tenir rival i resoldre després en els despatxos la negociació del 13é congrés del PSPV-PSOE, convocat els dies 28, 29 i 30 de juliol, la irrupció d’un candidat el va obligar a canviar els plans. Ara cal baixar a l’arena de les primàries, una tasca en què Puig s’ha proposat visitar desenes d’agrupacions per a buscar el cara a cara amb els afiliats.
Puig s’ha afanyat a fer dues coses, posar la seua condició de president per davant –usar-la com a “coartada”, li recriminen els seus adversaris– i visualitzar el suport de partidaris de Pedro Sánchez, com la seua consellera de Sanitat, Carmen Montón, o el seu portaveu en les Corts Valencianes, Manuel Mata, que no obstant això rebutgen l’operació que pretén desbancar-lo.
No és banal aqueixa segona acció, atés que en les primàries del PSOE el reelegit secretari general va obtenir més de 9.500 vots entre els socialistes valencians enfront d’uns 4.300 de Susana Díaz, que comptava amb el suport de Puig i de tot l’aparell del PSPV. Són els mateixos militants que votaran en les primàries autonòmiques. I cal recollir suports entre els que no van apostar per la dirigent andalusa, així com també entre els que van optar per Patxi López.
“La meua gran missió, fins i tot com a secretari general del PSPV, és presidir la Generalitat”, ha assenyalat Puig, que ja el dia de la presentació de la seua candidatura, dilluns passat, va advocar per “un lideratge clar i definit” i va defensar un partit “més autònom” i “valencianista”.
“Aquest procés és orgànic”, s’ha esforçat a subratllar Rafa García, que emfatitza el seu suport a Ximo Puig com a president i al Govern del Botànic, conscient que el seu punt més dèbil és el de moure la cadira al líder institucional. I ha insistit a presentar-se com a portaveu de l’“entusiasme i la mobilització” que van desencadenar les primàries del PSOE.
Arribats a aquest punt, dos relats sobre la situació i les perspectives del socialisme valencià s’enfronten en aquest conflicte.
“Fa cinc anys érem un partit dividit i en l’oposició; ara som un partit unit i que governa”, va dir Ximo Puig davant del comité nacional del PSPV-PSOE el 9 de juny, en una intervenció que va eludir explicar la derrota de Susana Díaz i el seu paper en les primàries. Som capaços de “cogestionar la diversitat i entendre’ns amb altres esquerres”, va afegir en al·lusió a l’Acord del Botànic, després de recordar que els socialistes governen la Generalitat i estan en els equips municipals de centenars d’ajuntaments.
Els seus crítics adverteixen que aqueixa situació és fruit dels pactes amb altres forces d’esquerra, però que el PSPV està en els nivells de vot i de representació parlamentària més baixos de la seua història. I relacionen aqueixa constatació amb el fet que han esdevingut l’executiva del partit i el seu màxim òrgan, el Comité Nacional, “irrellevants”. Rafa García es va queixar en la seua presentació com a candidat que “quatre persones” prenguen les decisions en el partit i va assegurar que la seua candidatura “no debilita Puig, sinó que enforteix el PSPV”.
La vicepresidenta de la Generalitat, Mónica Oltra, líder de Compromís, es va afanyar a traslladar Puig la garantia de màxima estabilitat en el Pacte del Botànic. En la coalició valencianista no s’amaga la preocupació pels efectes de la batalla interna dels seus socis sobre el govern que comparteixen.
Una eventual victòria de Ximo Puig en aquestes primàries escamparia els núvols que planen sobre un govern com el de la Generalitat Valenciana, que és el principal emblema d’una fórmula d’esquerres enfront del PP, però no implicaria la superació del conflicte intern dels socialistes. “A diferència d’altres vegades, l’alternativa no quedarà òrfena. Tindrà un marc de referència”, assenyalen des del sector de Pedro Sánchez, en al·lusió a la sintonia dels crítics amb la nova direcció federal.
Pedro Sánchez desconfia de Puig perquè “no li veu cartell electoral, no li veu lideratge”, assegura un col·laborador del líder del PSOE. Tampoc vol que els anomenats barons s’atrinxeren en els seus territoris. Una cosa és defensar el federalisme i una altra permetre que el president valencià “abandere la desconnexió de Ferraz”. Sona contradictori, però així són les lluites de poder.
