Puente afirma que l’ampliació del port de València és ambientalment “impecable”, malgrat la destrossa a les platges del sud

“S’introduiran mesures correctores, no per a l’obra que ham de fer ara, que no suposarà un mal afegit, sinó per al que ja es va fer amb la primera de les terminals que es va construir que és la que impedeix el flux nord-sud dels corrents. Per tant, l’operació des del punt de vista ambiental és impecable. Aquest és un missatge que vull enviar de tranquil·litat perquè en això hi ha una mica de sobreactuació ambiental”.

El ministre de Transports, Óscar Puente (PSOE), es va pronunciar així dijous en una conferència a Madrid en Nueva Economia Forum en relació amb la polèmica terminal nord de contenidors del port de València, l’aprovació de la qual va anunciar el mes passat amb un brindis en l’Edifici del Rellotge amb el president del Govern valencià, Carlos Mazón (PP), i amb l’alcaldessa, María José Catalá (PP), entre altres autoritats.

En la seua defensa del projecte, que suposarà un desemborsament de les arques públiques de 656,7 milions d’euros (IVA no inclòs), Puente va comprar tots els arguments que ha defensat l’Autoritat Portuària de València (APV) obviant que es desenvoluparà amb una declaració d’impacte ambiental (DIA) de l’any 2007 qüestionada per la justícia i pendent de resolució, motiu pel qual tots els col·lectius veïnals de la façana marítima de València, des de la Patacona fins al Saler, s’oposen a l’actuació.

El ministre, va obviar també, potser per desconeixement, el recent estudi signat pels investigadors Juan Soria i Juan Víctor Molber, i per la investigadora Rebeca Pérez, de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València (UV), publicat el 2 de gener passat en la revista Urban Science, segons el qual les platges del Parc Natural de l’Albufera han perdut en 30 anys el 70% de les seues esplanades d’arena i que, després de la construcció el 2012 del dic de recer de l’ampliació nord, es va perdre més del 50%.

“Malgrat mantindre una àrea relativament estable entre el 1999 (el començament de la recuperació) i el 2013, hi ha hagut una forta disminució a causa de les obres en curs en el port amb finalitats econòmiques”, diuen els investigadors, cosa que evidencia que les obres del dic nord que, segons Puente, no tenen afecció, no han fet sinó accelerar i agreujar el procés d’erosió de les platges del sud.

Malgrat tot, Puente va insistir: “Els problemes mediambientals que no es poden ocultar derivats de la construcció del port mateix ja es van crear, no els crearà la construcció d’aquesta infraestructura que hem de desenvolupar, que el que fa és emplenar una cosa que ja està feta. El dic de contorn està ja fet i el que farem és emplenar-lo per als contenidors i per a la terminal ferroviària. Per tant, no hi ha un mal afegit, el mal ja està fet i en el mal ja s’intervé a hores d’ara, de fet ens hem gastat 30 milions d’euros a les platges del Saler, que no estaven així ni en els anys 60, estan espectaculars”.

També en aquest punt es va enganyar el titular de Transports. Segons l’informe de la Universitat, la recent restauració del 2023 ha augmentat la superfície d’arena fins a les 112 hectàrees, un 34% per davall del que van arribar a tindre en els anys 80.

Sobre el tema ambiental, va afegir que “aquest projecte suposarà traure 1.000 camions al dia de la carretera d’aquest entorn que en aquest moment col·lapsa la V-30 i introdueix un enorme volum de contaminació en l’entorn gràcies a la terminal ferroviària que inclou, la més important d’Espanya”, sense esmentar les emissions dels vaixells portacontenidors i dels creuers derivats dels pretesos augments de trànsits.

“A mi a ambientalista no em guanya ningú, però a sentit comú, tampoc. Si tinguera cap dubte que aquest projecte és nociu per a l’entorn, no l’hauria escomés, però és que no tinc dubte que no té afectacions ambientals, que les que poguera tindre ja les ha tingudes”, va insistir.

A més del tema ambiental, el ministre va esgrimir altres dels grans mantres emprats per l’APV per a defensar l’ampliació, com són el risc de col·lapse del recinte i les bondats econòmiques del projecte.

Pel que fa al primer argument, va comentar que “aquesta obra no és un capritx, probablement és la primera infraestructura que es fa a conseqüència de l’existència de demanda; moltes vegades es fan primer les infraestructures i després es genera la demanda, però això és a l’inrevés, ací la demanda existeix, és una necessitat real; de fet el port està treballant en franges de congestió”.

La realitat és que el port de València està lluny de congestionar-se i menys amb l’evolució dels trànsits, en descens continu. Un informe recent de la terminal pública CSP Iberian Valencia posa en evidència que l’estudi de viabilitat del projecte d’ampliació va estimar un volum total de 8 milions de contenidors per a l’any 2023, i la xifra prevista per a enguany és 4,7 milions, un 40% inferior. Només entre gener i novembre d’enguany el trànsit de contenidors ha caigut un 9,55%.

Segons aquest document, la capacitat actual de les tres terminals del port de València és de 7,5 milions de contenidors (TEU), fet que permetrà atendre la demanda màxima esperada en els pròxims 15 anys, estimada en 6,54 milions de contenidors l’any 2038.

Quant a la pretesa demanda, l’única que hi ha és la de la multinacional MSC, adjudicatària de la concessió de la nova terminal a què traslladarà tots els seus trànsits actuals (més del 50% de l’activitat del port), amb l’estalvi de costos que comportarà per a la companyia, que ara abona una quantitat important a la seua competidora Cosco perquè gestione part dels seus trànsits.

Sobre les bondats econòmiques del projecte, Puente va afirmar que “el volum d’ocupació que això pot crear és tremend, no estem per a malgastar-ho, i la competitivitat del port de València, amb les amenaces que tenim al sud de la Mediterrània són molt evidents i aquesta és una oportunitat que no hem de desaprofitar”.

Els treballadors de la terminal pública que actualment mouen un 50% dels contenidors d’MSC s’han manifestat en considerar que, una vegada la companyia dispose de la seua nova terminal, tenint en compte que serà automatitzada i necessita menys personal, suposarà una reducció de plantilla del 30%.