Puig i Armengol activen l’eix mediterrani València-Palma: interconnectivitat, cultura i fons europeus

El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, i la seua homòloga balear, Francina Armengol han escenificat a Palma el nou eix entre les Illes Balears i la Comunitat Valenciana: una economia blava basada en la interconnectivitat, en els llaços culturals i en un eix euromediterrani allunyat de la visió centralitzadora d’Espanya. Davant de l’“aspiradora” madrilenya, els territoris perifèrics comencen a alçar la veu i a establir aliances estratègiques. La cimera bilateral organitzada pels governs balear i valencià ha reunit un grup nodrit d’empresaris vinculats a tots dos territoris, càrrecs autonòmics i mitjans de comunicació per assistir a unes taules redones que versen sobre els aspectes més rellevants de l’eix València-Palma: des de la cultura, l’últim debat relegat al final, fins a l’eix mediterrani i els fons europeus. 

S’obri així “una nova etapa” en les relacions valenciano-balears, segons ha dit en una breu compareixença a l’inici de la cimera Ximo Puig, que s’ha referit als “vincles” i els “interessos de futur” que totes dues comunitats comparteixen. “Un pas avant en la manera d’entendre l’Espanya real, basada en moltes mirades des de la diversitat i la suma permanent”, ha afegit Puig. La sempiterna reforma del model de finançament ha sobrevolat la primera jornada de la cimera. El president valencià ha remarcat que “tant la Comunitat Valenciana com les Balears s’han vist en divergència respecte a la mitjana de renda per capita espanyola”.

La presidenta balear Francina Armengol ha emmarcat la trobada en els llaços culturals i econòmics que comparteixen tots dos territoris. Armengol ha reivindicat la posició de les Illes Balears i la Comunitat Valenciana a l’Espanya “perifèrica” i “plural”, que és “molt real”, ha dit. “La centralitat no té en compte la gran diversitat que podem proporcionar la societat valenciana i la balear”, ha declarat la presidenta illenca, que també ha reivindicat l’estratègia de “salvar vides” i poder reactivar l’economia “de manera segura” en el context de la ressaca dels brots produïts a conseqüència dels viatges de final de curs d’alumnes de tot Espanya a les illes. 

La vicepresidenta valenciana i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, ha asseverat que l’any pandèmic ha demostrat la importància del “múscul dels serveis públics”. Oltra ha anat més enllà que els presidents socialistes i ha demanat al Govern central mesures per a la reforma del finançament autonòmic. “No val a dir ara que vindran fons europeus i que això ens donarà un cert baló d’oxigen, nosaltres el que voldrem és una solució a llarg termini”, ha dit. “No sols estan Madrid i Catalunya a Espanya”, ha advertit Oltra, que ha argumentat que “Espanya ha de ser un lloc on tots els territoris se senten còmodes”.

La vicepresidenta Mónica Oltra ha destacat les “sinergies” entre els governs valencià i balear en matèria de reivindicació de la reforma del sistema de finançament. “No podem anar posant pegats a una cosa que ha de tindre una solució a llarg termini. En el cas de la Comunitat Valenciana és sagnant, som l’única comunitat d’Espanya que tenim la renda per capita per davall de la mitjana estatal i paguem a altres comunitats que tenen millor renda per capita i menys taxa de pobresa. Això el que està fent és desanimar-nos”.

Interconnectivitat i Corredor Mediterrani

El comissionat del Govern d’Espanya per al Corredor Mediterrani, Josep Vicent Boira, ha llançat les reflexions més rellevants de la primera jornada de la cimera en una taula redona amb el conseller portaveu balear, Iago Negueruela; el president de Baleària, Adolfo Utor; el president d’Air Nostrum, Carlos Bertomeu; el conseller delegat de Melià, Gabriel Escarrer, i la vicepresidenta del grup Iberostar, Sabina Fluxà. “Estem a punt d’iniciar una interconnectivitat 2.0”, ha explicat Boira, que ha recordat que en tot just dos anys es posarà en marxa la primera autopista ferroviària entre Madrid i el port de València que “obri noves possibilitats de transport per a les Illes Balears”.

Les grans navilieres, ha apuntat Boira, ja estan engolint divisions ferroviàries per als seus propis negocis (el comissionat per al Corredor Mediterrani s’ha referit específicament a la divisió de trens creada fa poc per l’empresari Vicente Boluda i a la compra de la divisió de ferrocarrils portuguesos per part de la multinacional MSC). El geògraf ha analitzat les oportunitats de la “regionalització de la globalització” i ha advertit de la necessitat que el sector del transport aposte per la sostenibilitat i la descarbonització. 

Boira ha incidit en la necessitat d’actualitzar el ferrocarril com a alternativa sostenible al transport de mercaderies i persones. Així doncs, l’escenari d’“interconnectivitat 2.0” condueix cap a una inevitable intermodalitat i integració del port i el ferrocarril. “Palma i Mallorca”, ha conclòs Boira, “és ja Corredor Mediterrani”. La meitat dels ports i els aeroports del corredor mediterrani que travessa Europa des del nord d’Àfrica són espanyols, una dada que cal “posar en valor”, afirma Boira.

El conseller balear de Model Econòmic, Turisme i Treball, Iago Negueruela, ha subratllat que els sectors turístics balear i valencià estan comportant-se com el “motor” de la recuperació a Espanya. Negueruela ha manifestat que tant les Illes Balears com la Comunitat Valenciana són “líders, a escala mundial, en matèria turística” i s’ha referit també a l’“enorme esforç” fet per les administracions autonòmiques de tots dos territoris per a “protegir” amb ajudes a aquest sector.

El president d’Air Nostrum, Carlos Bertomeu, ha destacat el paper de la campanya de vacunació en la recuperació de la mobilitat i ha assegurat que l’aerolínia ha sigut durant el primer quadrimestre el principal operador de l’arxipèlag en nombre de vols. “La setmana passada vam tindre més passatgers en vols interbalears que els que vam tindre en la mateixa setmana del 2019”, ha emfatitzat. Per part seua, el president de Baleària, Adolfo Utor, ha defensat que “la recuperació és impossible si no hi ha connexió territorial”, i ha remarcat l’esforç dut a terme per la companyia per a incrementar serveis i per a impulsar la descarbonització amb vaixells sostenibles.

Bertomeu ha lamentat el penjament que arrossega el sector aeri en matèria d’insostenibilitat: “El sector aeri ha fet un canvi enorme per millorar i demonitzar un sector de transport col·lectiu parlant de sostenibilitat és un error clar”. “El gran contaminador és el cotxe, el transport individual”, ha reblat. 

Fons europeus

La cimera bilateral, que ha comptat amb el desembarcament consegüent en el Palau de Congressos de Palma d’assessors de premsa, caps de gabinet i altres càrrecs governamentals, també ha repassat l’arribada dels fons europeus de recuperació de l’economia després de la crisi sanitària desfermada per la pandèmia de la COVID-19. La implantació de l’“economia blava” a la Mediterrània és un dels eixos estratègics comuns de totes dues autonomies per a la captació dels fons europeus Next Generation de la Unió Europa. 

El director general de Coordinació de l’Acció de la Generalitat, Juan Ángel Poyatos, i el director de l’Oficina de Planificació i Coordinació d’Inversió Estratègiques del Govern balear, Joan Carrió, han anunciat mig centenar d’“actuacions i projectes concrets” amb els fons europeus a través de línies estratègiques centrades en les mars i els oceans com a motors del creixement, la innovació i l’ocupació. 

“Els fons europeus constitueixen una oportunitat que no podem deixar escapar. La faena que estem fent des de la Generalitat ja ha començat a fer fruit i ja estan arribant els fons, però cal continuar presentant projectes per avançar cap a una sostenibilitat més gran, tant en termes econòmics com mediambientals”, ha assenyalat Poyatos, que ha remarcat els projectes vinculats a la capacitat logística de tots dos territoris, perquè la Comunitat Valenciana siga un nexe d’unió entre les Illes Balears i la península, en el foment del sector turístic i la diversitat marina.

Cinc línies estratègiques

La proposta sobre l’economia blava té cinc línies estratègiques que passen per l’impuls d’un clúster logístic intermodal que fomente el transport sostenible, el Corredor Mediterrani i la connexió Madrid-València-Palma. També per l’adaptació al canvi climàtic i l’impuls de la conservació de la biodiversitat des d’una perspectiva mediterrània, així com la innovació i la digitalització per a redefinir el model turístic i reactivar i modernitzar el sector. 

La generació d’oportunitats, el foment de l’ocupació de qualitat, de la competitivitat empresarial i de la formació professional, així com el desenvolupament conjunt de projectes estratègics en digitalització i innovació i el foment de la diversificació econòmica tanquen els eixos principals de la nova economia blava.