Radiografia del tràfic de persones: la Fiscalia valenciana examina el sistema d’explotació sexual

La Fiscalia valenciana dedica per primera vegada un capítol a analitzar detalladament tots els vessants del sistema del tràfic de persones. La memòria de la fiscal superior de la Comunitat Valenciana presentada dimarts passat en el Parlament autonòmic reuneix les valoracions de les tres fiscalies provincials i reitera la necessitat d’una llei integral contra el tràfic de dones. La fiscal superior, Teresa Gisbert, es va manifestar en el Parlament valencià contrària a qualsevol tipus d’explotació sexual, que considera “una agressió contra els drets humans”.

“Cada vegada que es comet aquest delicte, es violen tots els drets humans en una mateixa persona, i se’n corromp no sols la llibertat i la dignitat, sinó també la integritat física i emocional”, reitera l’informe en l’apartat sobre Castelló.

El tràfic de persones va començar a ser objecte de regulació específica a Espanya amb la reforma del Codi penal del 2010. “La tardança en la tipificació específica del delicte de tràfic d’éssers humans evidencia la falta de visibilitat del fenomen que s’ha tingut fins ara i, per aquesta raó, hi ha la necessitat d’abordar-ne el tractament des d’una dimensió pluridisciplinària, no estrictament punitiva, en què prevalga l’abordatge efectiu de protecció dels drets de les víctimes amb la implicació de totes les administracions públiques”, considera el ministeri públic. La complexitat del sistema delictiu i que les víctimes siguen “estrangeres sense arrelament a Espanya” és, per a la Fiscalia, un motiu per a exigir la creació d’una llei integral contra el tràfic de persones, “que abaste tot aquest fenomen i arbitre un ventall de mesures de protecció que siguen específiques per a aquestes situacions tan complexes”.

La majoria de les víctimes que s’han registrat a la Comunitat Valenciana són originàries de Nigèria i hi arriben per via italo-líbia, seguides de dones originàries de Romania i Bulgària, i sovint del Paraguai i el Brasil, “sens dubte, per la pobresa i el subdesenvolupament que tenen lloc en regions ben àmplies d’aquests països”, assenyala la memòria. La Fiscalia considera que és important ressenyar el nivell socioeconòmic de les víctimes perquè “és un factor important per a la tasca de captació, ja que els tractants s’aprofiten de situacions de vulnerabilitat i, en definitiva, de la necessitat tan imperiosa de les dones d’eixir de la pobresa”.

El perfil del tractant sol ser el d’una persona que té la mateixa nacionalitat que les víctimes i “de vegades hi ha vincles familiars més o menys llunyans o de veïnatge, que precisament són utilitzats per a guanyar-se la confiança de les dones”. L’òrgan fiscal adverteix del fenomen “lover boy”, que es dona als països de l’Est, que consisteix a fer que un dels tractants establisca una relació sentimental amb una dona per a, després, obligar-la a exercir la prostitució.

L’anàlisi de Fiscalia quadra gairebé a la perfecció amb el cas de Vivian Nith, supervivent del tràfic de dones resident a València, que va explicar el seu cas en l’especial “L’Espanya dels migrants” d’eldiario.es. Vivian va descobrir que la seua família l’havia deixada a les mans d’un traficant per a arribar a Espanya i durant anys va ser forçada a prostituir-se a Madrid i a València.

En l’àmbit del tràfic d’éssers humans coexisteixen diversos delictes: delicte contra els drets dels ciutadans estrangers, delicte de prostitució coactiva, detenció il·legal, diferents delictes contra la llibertat sexual, agressions sexuals o lesions de diferent gravetat –que han de valorar-se de manera separada, detalla la Fiscalia– i, sovint, falsificació de documents i blanqueig de capitals. La Fiscalia considera que “fora desitjable que tots aquests delictes s’instruïren de manera conjunta, ja que tots formen part del mateix pla o finalitat”.

El paper de les ONG

L’organisme adverteix que la normativa de protecció de testimonis no sempre és efectiva en aquests casos: “En absolut abasta tota la complexitat que presenta la situació de les víctimes, ja que està redactada abans que sorgira aquest fenomen en les dimensions actuals. La norma data del 1994 i la fiscal considera que ”de les dades que proporciona la víctima protegida en la seua declaració se’n dedueix clarament la identitat“. 

En aquest aspecte, la Fiscalia alacantina, com fan els seus homòlegs a Castelló i a València, destaca el paper de les ONG: “Més que la protecció legal, el que interessa és la protecció real i efectiva proporcionada per ONG especialitzades en la matèria”, considera en la memòria. Ressenya que les organitzacions donen suport “de tota mena” a les dones, ja que els ofereixen allotjament, assistència psicològica i jurídica durant tot el procés i acompanyament quan les víctimes han de prestar declaració en la instrucció i en el judici oral. A més, el seu testimoniatge en els judicis va sent admés “amb la finalitat que el Tribunal puga conéixer l’estat de la víctima i la seua situació personal”.

Atés que les víctimes són traslladades forçosament, la Fiscalia recomana no començar a recaptar proves testificals fins que el tractant siga detingut, ja que sovint no tenen cap altre domicili que el del traficant i, en cas contrari, és complicat localitzar-les en el moment del judici per a reiterar el testimoniatge.