Rebeca Torró: “La línia de metro que creuarà el centre de València pot aprofitar la parada construïda davall del Mercat Central”

Rebeca Torró (Ontinyent, 1981) va ser nomenada consellera de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat el 16 de maig passat en substitució d’Arcadi España, que va passar a ocupar la cartera d’Hisenda arran de l’última remodelació del Govern del Botànic escomesa pel president Ximo Puig. Advocada de professió, coneix bé els tres camps que l’ocupen: ha sigut regidora d’Urbanisme a Ontinyent, antic feu del PSPV; secretària autonòmica d’Habitatge, Rehabilitació i Regeneració Urbana, a les ordes de María José Salvador la legislatura passada, i secretària autonòmica d’Economia Sostenible en la conselleria que dirigeix Rafael Climent, de Compromís.

Amb aquest últim càrrec, va ser una de les tres persones clau, juntament amb la secretària autonòmica d’Hisenda, Maria José Mira, i la seua directora general, Dolores Parra, per a convéncer Volkswagen de la construcció de la seua gigafactoria a Sagunt. Després de quasi un any al capdavant de la seua conselleria, repassa amb elDiario.es els principals temes que l’ocupen.

Comencem pel més actual. Per què aquest canvi al capdavant de l’Autoritat Portuària de València (APV) a dos mesos de les eleccions?

Ho va dir ja el president Ximo Puig, era una cosa natural, vital. Aurelio Martínez ja va demanar eixir en el seu moment del Port de València i en aquest cas s’ha reemplaçat per una persona com Joan Calabuig que coneix perfectament la ciutat, que estima la ciutat per la seua responsabilitat anterior (va ser uns quants anys portaveu i regidor del PSPV a l’Ajuntament) i a més és una persona en qui el diàleg i el consens van per bandera. Crec que ha sigut un canvi necessari i, com que per motius electorals també calia canviar el president del Port de Castelló, era un bon moment per a fer efectiva aquesta eixida.

Ha pesat també la situació de conflicte desfermada amb l’alcalde de València amb motiu de l’ampliació del port i la Marina de València?

Jo no crec que haja sigut aquesta la motivació, perquè realment queden cinc setmanes per a acabar la legislatura. Però ara era el moment oportú, perquè hi haurà una continuïtat després d’aquestes cinc setmanes i és cert que aquesta nova legislatura es podrà pilotar amb Calabuig amb aquesta mirada més a la ciutat, perquè si els ports tenen sentit és des d’aquesta mirada, que siguen oberts a la ciutat.

És inviable aprovar l’ampliació nord amb els seus dos socis de Govern en contra?

Jo crec que tenim més punts en comú que diferències. En aquest punt, jo crec que ningú pot parar el desenvolupament econòmic per a donar solució a les nostres empreses, sobretot a les exportadores, però també coincidim tots que això ha d’anar de bracet del respecte mediambiental i cap desenvolupament econòmic en ple segle XXI pot anar al marge del desenvolupament sostenible. Jo crec que aquest és el punt de trobada, el desenvolupament econòmic de la mà del desenvolupament sostenible. En aquesta línia, també cal posar en valor les actuacions que està posant en marxa el Port encaminades al fet que les energies renovables hi tinguen una importància principal, amb l’hidrogen i la digitalització. Igual que en això hem arribat a un consens, també arribarem en l’ampliació. Actualment hi ha damunt la taula una declaració d’impacte ambiental (DIA) i un projecte que ha passat per totes les fases que havia de passar. Això no impedeix que hàgem de fer aquesta ampliació de la millor manera.

Cap institució avala la validesa de la DIA de 2007 per al nou projecte d’ampliació. Pensa un possible acord amb els seus socis per sol·licitar-ne una de nova?

Cal tindre en compte que qui determina si s’ha de fer una altra DIA no són les opinions ni els dubtes que tinguem, sinó resolucions, sentències o que un ministeri ho marque. Necessitem una cosa que diga que el camí a traçar és un altre del de la DIA del 2007. Per tant a mi no m’agrada especular, per a això estan les administracions públiques o les jurisdiccionals perquè ens marquen el camí, però tenint clar que hem d’avançar i que com més prompte millor es decidisca el que s’haja de decidir.

Creu per tant que ha de pronunciar-se el Ministeri de Transició Ecològica com ha dit en un informe el Defensor del Poble?

Ara com ara ningú ha dit res i per tant la DIA del 2007 està en vigor i el projecte ha passat per on havia de passar. A partir d’ací hem de treballar.

Creu que l’opció que planteja Josep Vicent Boira de connectar per ferrocarril els ports de Sagunt i València és més factible que l’accés nord per a camions, més ara que s’instal·la la gigafactoria de Volkswagen?

Jo crec que tot allò que reduïsca l’impacte de les emissions serà bo. És cert que hi ha solucions a vegades que no són exclusives, poden ser complementàries. Però jo sempre estaré al costat de les opcions que contribuïsquen a descarbonitzar. Són molts camions, perquè tenim una indústria que per sort exporta moltíssim. Tenim la ceràmica a Castelló o indústries com Ford i altres que vindran i que necessiten traslladar el seu producte. Tot allò que transite per ferrocarril serà molt millor que per camió. De fet, les mateixes empreses busquen traure el seu producte per ferrocarril abans que per camió.

Què faran si el Suprem manté tancada la ZAL per defectes en el pla especial?

Bé, de moment s’han admés a tràmit els recursos que es van presentar des de la Generalitat perquè així ho va determinar l’Advocacia. Veurem com acaba aquesta resolució. En la part política, nosaltres sempre hem dit que aquest Govern del Botànic mai l’hauria executat com es va executar, però és cert que està ja fet amb unes parcel·les que estan pendents d’ocupació i altres que no. Ací és on hem de continuar dialogant perquè aquest espai que no està ocupat siga de la ciutat i que decidim amb la ciutat què volem. Hi ha propostes per a fer una connexió verda i aquestes propostes les abordarem amb la ciutat la pròxima legislatura.

Per què es retarda tant la solució definitiva per a la gestió de la Marina de València?

Estem en un procés de dissolució del Consorci i tot això no és fàcil. S’ha de tancar bé per poder obrir com toca el que volem. Nosaltres ja hem dit que la Generalitat gestiona 32 ports, per tant, volem portar nosaltres aquesta gestió de la mà de l’Ajuntament de València, entre altres coses, perquè si alguna cosa dona sentit a la Marina és que estiga oberta a la ciutat, que siga dels ciutadans, com estem fent en tots els ports que gestiona la Generalitat. Estic convençuda que, quan es liquide el Consorci, obrirem una nova figura sabent que des de la Generalitat podem tindre aquesta competència.

Entenc que es refereix a la làmina d’aigua i als amarraments, no?

Això és.

Vosté seria partidària de reclamar la propietat dels terrenys de la Marina de València que encara depenen de l’Autoritat Portuària?

Hem de veure-ho amb el Ministeri de Transports, perquè igual que la Generalitat i l’Ajuntament han d’anar de bracet, això cal veure-ho amb el ministeri. Hem de veure el millor encaix jurídic. A vegades volem fer coses, però cal treballar-les bé amb l’objectiu que el Govern coneix i accepta i que és sempre en benefici de la ciutat de València.

Creu que és acceptable que el màxim accionista del València CF, Peter Lim, no s’haja reunit amb el president Ximo Puig i que al mateix temps els denuncie per caducar l’ATE, però també els demane que li mantinguen els beneficis urbanístics?

Sempre és complex quan una empresa o, en aquest cas, quan el València CF posa les coses difícils a l’Administració. Sempre és molt millor el diàleg i el consens. Nosaltres tenim molt clar també que aquest tema passa per les garanties jurídiques i per fer les coses bé i per la legalitat, això va ser el que ens va portar a la caducitat de l’actuació territorial estratègica (ATE). Ara és l’Ajuntament el que ha d’arribar a un acord. Personalment puc tindre les meues opinions de les formes i de com porten aquest procés, que crec que es pot fer molt millor, perquè les administracions representen els ciutadans i ciutadanes. Jo crec que sempre és millor el diàleg i el consens al fet que un faça el que considere i que a milers de quilòmetres d’ací prenga decisions, perquè, en definitiva, el València CF és un club que tots sentim com a nostre. Jo soc valencianista, m’agrada molt el futbol i sent els colors i els valencianistes ho sentim com a propi. Quan algú lidera un club, això no ha de perdre-ho mai, que el club no és de ningú, el club és de tots. Crec que l’Administració ha fet el que legalment havia de fer i a més, tenint en compte que s’han mantingut els beneficis urbanístics perquè a través de l’Ajuntament es puga aconseguir un acord, s’ha fet sempre pensant que és el millor per a la ciutat.

Com diu, vostés representen la ciutadania i una part important d’aquesta ciutadania, que és l’afició del València CF, demana a la Generalitat i a l’Ajuntament que pressionen perquè Peter Lim venga les seues accions. Encetaran aquest meló?

Jo crec que l’Administració pública no es pot guiar pel sentiment, sinó com a garant de la seguretat jurídica i ha d’actuar conforme a la llei i al que la normativa ens permet. Hem de fer les coses bé. Entenc aquesta frustració que tenim com a aficionats, però a l’Administració pública l’única cosa que se li pot demanar és que aplicació la llei i és el que s’ha fet. Esperem que hi haja una entesa amb l’Ajuntament i que a través de la gestió urbanística es puga continuar avançant.

Oriola acaba d’aprovar la urbanització de 2.000 habitatges a Cala Mosca. Realment el Pativel ha acomplit la seua funció de protecció del litoral?

Sí, hi ha molts plans urbanístics que no tiraran avant gràcies al Pativel. Cal tindre en compte que aquesta eina atorgava un termini perquè es formalitzaren els desenvolupaments urbanístics que van quedar a mig fer. En alguns casos no tiraran avant i aquesta part de litoral quedarà protegida. Els que han tirat avant ha sigut perquè tenien més viabilitat econòmica i perquè comptaven amb tots els informes ambientals necessaris.

En quina situació està el mapa concessional d’autobusos?

Han eixit diverses línies que aniran aprovant-se. S’ha tardat una mica a modificar aquestes línies per continuar vertebrant el territori, però sí que és cert que, encara que no hagen eixit, sí que s’ha millorat el servei a través de contractes d’emergència perquè anaren funcionant fins que isqueren les licitacions.

Van plantejar un tramvia per la costa entre Gandia i Dénia. En quina situació està el projecte? Suposa renunciar al tren de la costa del Govern?

No s’ha plantejat per substituir el tren de la costa, són dues realitats diferents. En realitat serà un tren Tram, que estem projectant entre Gandia i Dénia i pretén vertebrar aquestes dues comarques. El tren de la costa tan sols preveu tres parades i està pendent d’obtindre la declaració d’impacte ambiental (DIA). Aquest Tram tindrà entre 10 i 12 parades en els diferents municipis i hi invertirem 250 milions d’euros. Ja s’ha transferit la competència a Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV), que ha fet l’estudi preliminar i enguany es licitarà l’estudi informatiu, previ al projecte bàsic i al projecte definitiu.

En quins terminis estan les noves línies de tramvia de València?

D’ací a pocs dies s’exposarà al públic l’estudi informatiu perquè els interessats puguen presentar al·legacions, pas previ a la licitació de les redaccions dels diferents projectes. En aquest cas la Línia 10 preveu aquesta ampliació des de Natzaret a la Marina de València. La Línia 11 es desdobla de la 10 pel pont de l’Assut de l’Or i arribar al port. Preveu dues alternatives, per l’avinguda del Port o per Joan Verdeguer. La 12 arribarà pel sud a l’hospital La Fe. Totes s’han treballat amb l’Ajuntament de València.

Quina solució donaran a l’estació situada davall del pàrquing del Mercat Central?

Ací hi ha un pas previ, abans de res les decisions es prenen amb criteris tècnics. El pas previ és el desdoblament del tram entre l’Albereda i Bailén, que actualment és un coll de botella. En aquests moments està redactant-se l’estudi de viabilitat. Una vegada desdoblem aquestes línies mitjançant un túnel nou, les freqüències podran millorar sensiblement i tot Metrovalència estarà ben connectat. A partir d’ací s’ha de dissenyar una nova estació al voltant de la plaça de l’Ajuntament, per la qual cosa veurem finalment mitjançant l’estudi de viabilitat on ha d’anar aquesta estació. Una opció podria ser aquest forat que ja està fet.

La prolongació de la Línia 10 fins al Pont de Fusta travessant el centre i passant per aquesta estació del Mercat Central, tal com es preveia inicialment, està descartada?

Com et comentava abans, FGV té ja una planificació de noves línies. Més enllà d’això, estem oberts al fet que unes altres que no estan previstes vegem si tenen encaix, però cal ser seriosos amb això. El desenvolupament de Metrovalència s’ha de fer de la mà dels tècnics.

Quant als aparcaments dissuasius anunciats en el pla de mobilitat metropolità de València, quins seran els més immediats?

El pla de mobilitat és una estratègia a curt, mitjà i llarg termini. Després es van desenvolupant les mesures que es preveuen. Algunes de les mesures que venen en aquest pla ja estan desenvolupant-se, com són aquests aparcaments dissuasius, i és una mesura que ha vingut per quedar-se. La mobilitat sostenible també passa perquè en aquests pàrquings la gent puga deixar el cotxe i apostar pel transport públic. Per tant, seran el complement perfecte perquè finalment el transport públic siga cada vegada més utilitzat per la gent en la línia de la gran aposta que s’ha fet aquests quatre anys pel foment d’aquest transport públic. Els dos últims que vam presentar estan en la fase final de la redacció del projecte constructiu a Riba-roja i a Bétera, que a més portaran dos aparcabicis complementaris. Quant al pla de mobilitat, estem en la fase de resposta a les al·legacions que s’hi van presentar després de l’exposició pública.

Sembla que per fi comencen a enlairar els projectes de plantes fotovoltaiques. En quines xifres estem actualment? Tenen a punt ja el mapa de compatibilitat?

Ací vam tindre el problema de l’impost al sol, que va fer que es parara el desenvolupament de les plantes. Això va fer que tinguérem moltes propostes que es van presentar amb un moment d’allau que va atabalar una mica el procés de l’Administració, perquè havíem de complir terminis marcats pel Govern. El que vam tindre clar és que la transició energètica a la Comunitat Valenciana no podíem parar-la en sec fins que tinguérem una planificació idònia per a poder començar a tindre el desenvolupament energètic. Per això vam publicar uns decrets per a agilitzar el procés sabent que havíem de complir aquestes fites que finalment s’han complit. Jo sempre ho he dit, a vegades, encara que espante, tot el que se sol·licite no obtindrà l’autorització A vegades es produeix una contestació social important només pel fet que algú va a un poble a preguntar si un terreny està lliure. Només amb això ja es genera una contestació molt gran sense saber si s’autoritzarà o no. Cal tindre confiança en l’Administració pública, ací no s’aprovarà qualsevol cosa, s’aprovarà allò que realment tinga viabilitat mediambiental, aquesta és la línia roja, però sense frenar la transició energètica, sense la qual no podem combatre el canvi climàtic. A partir d’ací, farem una zonificació perquè es puga veure prèviament en quines zones es pot fer i en quines no. Ací la col·laboració amb els ajuntaments serà fonamental.

Pel que fa al macroprojecte de la planta fotovoltaica Magda, les Corts Valencianes el rebutgen, hi ha informes desfavorables de la Generalitat, però el Govern hi dona el vistiplau. Com es resoldrà?

Ací hi ha una qüestió i és que compta amb una declaració d’impacte ambiental (DIA) del Govern que és favorable, perquè els tècnics entenen que té encaix. Els informes de la Generalitat són preceptius, però no són vinculants. A partir d’ací, jo crec que en el territori on està dissenyada la Magda es poden buscar solucions, com que apareguen noves subestacions que facen que les línies traçades no tinguen els quilòmetres que es proposen pels nucs de connexió. Si hi poses una subestació més, això farà que la línia no siga tan llarga. Jo crec que pot tindre solució sempre que per part del Govern es puga obrir al fet que s’instal·len altres subestacions. Em consta que totes les empreses no volen fer les coses en contra de la ciutadania, volen fer-les amb la ciutadania i estan disposades a modificar projectes, a modificar línies, però per fer-ho hem de donar una resposta, i ací és on cal treballar.

Els taxistes estan convocant aturs pel problema de l’intrusisme. Quines mesures es posaran en marxa per frenar-lo?

De moment han parat la manifestació. Tenim un diàleg constant amb ells i la veritat és que en cap altre sector hi ha tant de diàleg permanent, per això s’ha arribat a aquest pacte de tarifes. El que farem ara és asseure’ns amb la Policia Autonòmica, amb la qual treballarem aquesta millor eficàcia a l’hora d’entendre els taxistes i veure el que no puguen estar operant l’activitat, que amb la Policia Autonòmica puguem ser més eficients.

Com valora la sentència recent que elimina restriccions d’una ordenança de València perquè els vehicles de transport amb conductor (VTC) puguen operar a la ciutat?

A la Comunitat Valenciana serà un tema que en la pròxima legislatura i juntament amb els dos sectors (VTC i taxis) haurem d’abordar. Tenim aquesta taula de diàleg permanent amb els taxistes, però el que tenim clar des de l’Administració és que el servei a la ciutadania ha de ser el més òptim. Igual que ens arriben de la part dels taxistes reivindicacions dels seus drets, ens arriben des dels ciutadans, dels hotels, dels aeroports, la falta de taxistes. Jo mateixa, quan viatge a Madrid en l’AVE, veig la cua de persones que esperen un taxi i ací jo crec que el sector també ha d’entendre l’Administració, que ha de donar una resposta al sector del taxi, però tenint en compte que cal donar una resposta òptima als ciutadans que tots els dies ens reclamen que hi haja més servei.

Llavors una possible solució passa per donar més cabuda als VTC?

Passa perquè hem anat ampliant el nombre de taxis que operen a unes hores determinades, encara que ells entenen que en altres hores hi ha excés de servei, i arribar a un equilibri és difícil. Quant als VTC, abordarem la normativa autonòmica la pròxima legislatura. Hi ha una diferència molt gran, parlem de 4.000 taxis i uns 600 VTC, dels quals a alguns els ha caducat la llicència. En la pròxima legislatura abordarem amb el taxi com encaixem aquest tema que per a ells és molt sensible. Hem de prendre una decisió de com regularem les llicències que no estan en vigor. El que ha passat a València és el que passa a Europa, on hi ha hagut moltes sentències en aquest sentit pel tema de la lliure competència.

Com veu l’horitzó electoral, hi haurà tercer Botànic?

Jo ho veig molt bé, perquè del que van aquestes eleccions és de fer una anàlisi del que ha passat aquests anys i de prendre una decisió, si tornar al passat o continuar avançant com hem fet en aquests huit anys. Hem passat de ser una comunitat coneguda per la Gürtel a una coneguda per haver aconseguit que la gigafactoria de Volkswagen s’instal·le ací. Jo crec que es veu clarament que, després de huit anys, els valencians i valencianes estan millor que fa huit anys, i no perquè ho diguem nosaltres, sinó perquè així ho diuen totes les ràtios. Jo estic convençuda que això els ciutadans i ciutadanes ho traslladaran a les urnes. Crec que Ximo Puig està sent un president que representa tota la societat valenciana i ho ha demostrat, ha governat per a tothom, pensen el que pensen. És ací on jo crec que els ciutadans respondran en les urnes. Els primers quatre anys van ser molt durs i vam haver d’arreglar molts empastres que ens van deixar, però aquests quatre anys hem pogut demostrar del que som capaços. Hem posat la Comunitat en el mapa econòmic i de la innovació, amb les persones en el centre, i hem bandejat aquests anys foscos, aquests anys en què ens feia vergonya dir que som de la Comunitat Valenciana.

Tenint en compte que vosté és d’Ontinyent, creu que el seu partit s’hi recuperarà després de l’eixida de l’actual alcalde, Jorge Rodríguez, motivat pel cas Alquería?

Jo sempre ho he dit, això de Jorge Rodríguez va ser un moment molt dur, jo crec que el més dur que passaré en la meua vida de política, perquè més enllà de la política, ací era una qüestió d’amistat personal. Però crec que després de quatre anys el partit socialista a Ontinyent ha sabut reinventar-se, perquè va ser la pitjor etapa del socialisme a Ontinyent, tenint en compte que històricament des del 1979, llevat de quatre anys que va governar el PP i aquests últims quatre que ho ha fet La Vall ens Uneix, el partit socialista sempre havia governat. Ontinyent necessita els socialistes i s’ha vist aquest mandat, en què s’ha marcat més l’amb mi o contra mi i ha deixat de tindre aqueixa visió que teníem d’aquest Ontinyent obert en què es governava amb Ximo Puig per a tots i totes. Ara això no passa, i estic contenta perquè tenim un nou lideratge amb José Antonio Martínez, una persona independent. Hem obert el partit a la societat ontinyentina. José Antonio ha sigut president d’una associació de xiquets amb TEA de la ciutat i ha treballat per la inclusió d’aquest col·lectiu i té aquesta visió inclusiva. Estic segura que el PSPV recuperarà l’Ajuntament.