La renda bàsica universal busca impuls ciutadà per arribar a Brussel·les

El 22 de juny passat, el professor de la Facultat d’Economia de la Universitat de Barcelona Daniel Raventós compareixia en la Comissió per a la Reconstrucció Social i Econòmica en el Congrés dels Diputats per defensar la renda bàsica universal (RBU), davant de l’ingrés mínim vital (IMV) que està introduint el govern d’Espanya. Va explicar el també president de la Xarxa Renda Bàsica que l’IMV arribarà únicament a “menys del 25% de les persones oficialment pobres”, tenint en compte les dades de la pobresa del 2019, és a dir, sense comptar els que ha provocat la pandèmia.

Partint que el IMV “no és un subsidi per a la pobresa, sinó per a l’extrema pobresa”, va arribar a dir, nombrosos experts defensen la necessitat de l’aplicació per a tota la població de la renda bàsica universal, actualment prevista en una iniciativa ciutadana europea (ICE) que s’encarrega des del 25 de setembre passat de recollir signatures en tots els estats membres. Si superen en un any el milió de suports, tant la Comissió Europea com el Parlament Europeu hauran d’estudiar la mesura i posicionar-s’hi a favor o en contra.

De moment ja han superat les 31.000 signatures, de les quals quasi 6.000 pertanyen a Espanya, seguida de Grècia i Portugal. Els promotors són optimistes, perquè cada vegada hi ha més adeptes d’una proposta que, en l’intent anterior, el 2013, es va quedar en 285.000 signatures, Recorden que ara el 56% de la població estaria “bastant d’acord” amb la posada en marxa d’una renda bàsica de més de 700 euros com un dret de la ciutadania a través d’una reforma fiscal que suposaria una redistribució de la renda del 20% de les persones més riques davant de la resta, segons un estudi d’IPSOS que recull Europa Press.

Però, què és exactament? “La renda bàsica universal i incondicional és una assignació monetària que dona l’Estat a tots els ciutadans legals d’aqueix país”, explica Ángel Bravo, el coordinador de la iniciativa ciutadana europea a Espanya. Aquest tipus de renda té, en resum, quatre característiques que la distingeixen de qualsevol altre subsidi, inclòs l’IMV.

La primera, addueix, és que és incondicional, això és, no cal complir cap condició perquè te la donen. “Les rendes condicionades han demostrat moltes vegades que són totalment insuficients tant per a la població que cobreixen com en la quantia econòmica, perquè sempre estan per davall del llindar de la pobresa”, apunta aquest professor jubilat.

“A més, com estem veient amb l’ingrés mínim vital, es necessita un muntó de paperassa per part de l’Administració, que analitza cada cas perquè al final te la donen o no”, afig en al·lusió a l’embós burocràtic que està generant la mesura estrela del govern de Sánchez i Iglesias, “i a vegades arriba la resolució any i mig després, quan la persona fins i tot ja ha mort”. “A més, està demostrat que les rendes condicionades no serveixen realment dea res, no ajuden la gent a eixir de la situació de manca…”, puntualitza.

Una altra característica és, com ja s’ha esmentat, la universalitat, per la qual cosa hi accedirien tant persones riques com pobres. Sobre això, Raventós es va anticipar en el Congrés a “la perplexitat” que podia causar entre la població una mesura d’aquest tipus posant com a exemple que a Espanya la sanitat pública també és universal, “i ha demostrat la seua utilitat”. “Així com a una persona rica no se li qüestiona que vaja a un hospital públic tot i que pot tindre accés a la sanitat privada, això és igual”, prossegueix Bravo.

Un altre factor diferencial és que la renda bàsica universal és individual, factor que no ocorre amb l’ingrés mínim vital, que es reconeix en funció de la unitat familiar. En el cas dels menors de 18 anys, accedirien al 20% de l’RBU, concreta Ángel Bravo. Finalment, els defensors de l’RBU insisteixen que la seua quantia econòmica “ha de ser suficient, és a dir, almenys el mínim del llindar de la pobresa en cada país que determina l’Eurostat”. A Espanya està fixat en 739 euros al mes per a una llar formada per una sola persona. Davant d’aquestes xifres, l’actual ingrés mínim vital està fixat en 462 euros per persona, amb un màxim de 1.015 per unitat familiar.

Com es finançaria?

“De diners, n’hi ha de sobres, només cal un repartiment equitatiu”, respon Sonia Jaén, activista per l’RBU a la província d’Alacant. El seu finançament passaria per una reforma fiscal progressiva “en què les grans fortunes siguen les que paguen més”. “Si s’imposa un impost del 10% al decil més ric en el patrimoni de la població d’Espanya, sense comptar l’habitatge, es recaptarien més de 96.000 milions, més que les pensions de jubilació, això que no es pot pagar, segons alguns”, va explicar Daniel Raventós en la comissió.

També s’introduiria un impost a les mercaderies de luxe. “Si tens diners per a pagar-te un mòbil car, per exemple, no pots pagar una mica més?” Es pregunta Jaén. “Ara, més que mai amb la pandèmia hem de defensar aquest repartiment de la riquesa i fer valdre l’eslògan de no deixar ningú darrere perquè siga una realitat”, conclou.