Un “repartiment de càrrecs conscient i calculat” en una empresa pública porta al processament de l’expresident de la Diputació de València Jorge Rodríguez

Jorge Rodríguez, expresident socialista de la Diputació de València i actual alcalde d’Ontinyent per una formació independent creada per ell després d’abandonar el partit, ha sigut processat pels presumptes delictes de prevaricació administrativa i malversació de cabals públics juntament amb diversos dels seus càrrecs de confiança i els directius nomenats al capdavant de les àrees de direcció de l’empresa pública Divalterra (hereua d’Imelsa, l’epicentre de la presumpta trama de corrupció massiva del PP que s’investiga en el marc del cas Taula). La instrucció de la “complexa investigació” va partir d’una querella de la Fiscalia Anticorrupció arran d’haver rebut denúncies d’un conseller de Ciutadans en l’empresa i d’uns quants càrrecs contractats per Marcos Benavent, autodenominat ionqui dels diners i exgerent d’Imelsa.

El jutge, en la interlocutòria d’incoació de procediment abreujat a què ha tingut accés aquest diari, xifra en 1,1 milions d’euros el pretés perjudici a les arques públiques i deslliura de la causa Vicente Lucas Ferrando Zapater, per haver renunciat al lloc poc després del nomenament i, per tant, no haver-hi exercit cap càrrec. La interlocutòria assenyala que els processats van fer un “repartiment de càrrecs conscient i calculat per a afavorir a membres o simpatitzants dels partits polítics en el poder [PSPV-PSOE i Compromís]”, arran de les eleccions del 2015 que van donar la victòria a l’esquerra en la Diputació de València darrere del rastre de presumpta corrupció que va deixar l’anterior president del PP, Alfonso Rus.  

El titular del Jutjat d’Instrucció número 9 de València recorda que els nous responsables de la institució provincial van modificar la denominació de l’empresa pública (va passar de dir-se Imelsa a Divalterra) per crear una nova imatge i tractar de distanciar-se de la “situació processal intensa” del cas Taula. La instrucció del cas Alqueria ha recopilat “centenars i centenars de documents” amb els quals es constata que els contractes d’alta direcció es van dissenyar perquè càrrecs de confiança del PSPV-PSOE i de Compromís ocuparen un “càrrec fictici i simulat”. Així doncs, accedeixen a les noves direccions creades, amb una remuneració notable, “per pactes polítics de repartiment de llocs” i per qüestions “merament de pertinença o de simpatia” cap als dos partits, lluny dels “criteris legals requerits” i sense els poders necessaris per a exercir l’alta direcció.  

El magistrat retrau als processats que evitaren que els nomenaments passaren pel Consell d’Administració, al qual correspon la facultat de nomenar el personal directiu, per tramitar-los “sense el rebuig de l’únic òrgan competent de l’empresa”. José Manuel Orengo, primer cap de gabinet de Jorge Rodríguez i home de confiança de Ximo Puig fins que se’n va anar a l’empresa Baleària, va confirmar en la seua declaració com a testimoni que la nova estructura de l’empresa es va dissenyar per assignar llocs d’alta direcció en funció dels “percentatges de vot obtinguts”.

L’informe pericial elaborat per la Intervenció General de l’Administració de l’Estat conclou, en la línia amb la desena d’informes que van sol·licitar els nous gerents de l’empresa pública, que els nomenaments van vulnerar l’Estatut Bàsic dels Empleats Públics per no haver garantit els principis d’igualtat, mèrit, capacitat, publicitat, transparència, imparcialitat i professionalitat. 

Els set alts càrrecs contractats inicialment mancaven dels poders necessaris, “tan sols igualment ficticis”. “No consta en la multitud de diligències practicades i el seu resultat cap informe tècnic que justificara la necessitat d’aquestes contractacions”, afig el magistrat, que no oculta la seua sorpresa pel fet que en la nova legislatura inaugurada per l’esquerra es passa d’un lloc de gerent (que ocupava precisament el ionqui dels diners) a deu alts directius, “cosa que resulta insostenible tècnicament i organitzativament”.

Els nous directius, a més, no tenien capacitat per a representar l’empresa, ni van exercir cap funció com a tals, “llevat dels beneficis propis a efectes econòmics d’aquests càrrecs” i els interessos “més que de l’empresa i el seu objecte, dels partits polítics” que els van nomenar. La interlocutòria destaca que fins en 11 informes es reitera la presumpta il·legalitat de la contractació, “per la qual cosa no cal al·legar confusió o ignorància per cap dels investigats”. En els dos nomenaments següents tampoc s’aplica el procediment legal, “i es ratifica la il·legalitat per purs interessos partidistes i no en benefici de l’empresa”. Aquests dos últims nomenaments només “podrien entendre’s com una fugida cap avant”, diu la interlocutòria.  

El jutge considera que no hi ha cap evidència que els alts directius hagen exercit com a tals. A més, recorda que en els pressupostos d’aquell mandat no es van incrementar els fons per crear noves àrees. La interlocutòria recull els correus electrònics profètics –“de gran rellevància per a la causa”– enviats pel primer gerent, el socialista Víctor Sahuquillo, al president llavors Jorge Rodríguez, en què advertia del tremend embolic en què estaven ficant-se i que demostrarien “el coneixement total i complet” per part de Rodríguez de la situació tan delicada que es coïa a foc lent. 

La declaració del cap dels serveis jurídics

Si bé els missatges de Sahuquillo, intervinguts per la UDEF, serveixen en gran manera per a apuntalar el processament, és l’“amplíssima declaració” del cap dels serveis jurídics, José Luis Vera, la que més espai ocupa en la interlocutòria d’incoació de procediment abreujat. El testimoni, que també va alertar de les presumptes il·legalitats en els nomenaments i que estava immers de ple en guerres internes entre els socialistes, va declarar que els set alts directius van entrar a treballar en àrees en què no hi havia ni personal ni pressupost. Simplement es dedicaven a “demanar opinions” a sindicats i alcaldes.

El cap jurídic, de baixa per malaltia, va assegurar que li “consta” que els col·laboradors més estrets de Jorge Rodríguez “s’han dirigit a treballadors i persones de l’empresa” que l’han visitat durant la convalescència per la por de ser despatxats si no seguien les instruccions. Vera va arribar a assegurar que la cogerent Agustina Brines, de Compromís, va anar a sa casa amb una llista de 30 persones que havia d’acomiadar pretesament per ordre de Rodríguez, “perquè eren sospitosos d’haver sigut nomenats pel PP”.  

L’auditor intern d’Imelsa també va declarar que, “des d’un punt de vista de l’eficiència de la despesa pública, és incomprensible que on abans hi havia un sol gerent es passe a deu”. El director de recursos humans de Divalterra va manifestar que les dues últimes contractacions eren “una magarrufa”. 

El PP rebutja la “mala imatge”

El president provincial del PP de València i portaveu en la Diputació, Vicente Mompó, ha lamentat la “mala imatge que transmeten aquestes actituds cap a la ciutadania” i per això ha demanat contundència a l’hora que cap dels 15 processaments continue detenint càrrecs públics. Mompó assegura que les contractacions van comportar una “malversació de cabals en favor d’uns particulars per purs interessos partidistes” del PSPV i Compromís, les dues formacions polítiques que governen la corporació provincial.