El retard de l’informe ambiental embossa dos anys i mig el pla de regeneració de les platges danyades pel port de València

El projecte de ‘Regeneració de les platges del Saler i la Garrofera (València)’ impulsat pel Ministeri de Transició Ecològica, l’estudi d’impacte ambiental del qual es va sotmetre a informació pública el 10 juliol de l’any passat, continua embossat a l’espera que es resolguen diferents al·legacions, cosa que està retardant l’execució d’un pla que acumula dos anys de retard.
Amb una inversió prevista de 28,5 milions d’euros, l’actuació comprén les platges de l’Arbre del Gos (2.600 metres), el Saler (2.700 metres) i la Garrofera (1.800 metres) i té per objecte la recuperació de la posició de la línia de costa existent l’any 1965, i la prolongació de la Gola del Pujol per a donar suport i estabilitat a la platja davant dels efectes de la dinàmica litoral provocats per les ampliacions successives del port de València. El projecte també preveu la prolongació dels dos espigons que componen la Gola.
Fonts ministerials han informat a elDiario.es que l’òrgan substantiu, és a dir, la Direcció General de la Costa i la Mar, ha remés sol·licitud d’inici d’avaluació d’impacte ambiental.

Les mateixes fonts han justificat que el retard en l’aprovació de l’informe ambiental es deu al fet que “una vegada feta l’anàlisi formal i tècnica de l’expedient, es detecten unes certes mancances respecte de les quals s’ha sol·licitat esmena, bàsicament, cal que la Subdirecció General per a la Protecció de la Mar done resposta a les al·legacions generades en la fase d’informació pública, i que una vegada esmenat l’estudi d’impacte ambiental en aquest sentit, es remeta informe de compatibilitat d’aquesta actuació amb l’Estratègia Marina de la Demarcació Llevantino-balear per poder estar en disposició de formular la declaració d’impacte ambiental”, necessària per a aprovar definitivament el projecte, una aprovació per a la qual encara no hi ha una data definida.
La memòria justificativa de l’actuació atribueix l’erosió que venen patint aquestes platges “a aquest efecte ombra i de difracció que provoquen les obres de recer” del port de València i considera que “el procés regressiu amenaça, de manera especial, els ecosistemes de la Devesa, per l’estrenyiment de la restinga que tanca L’Albufera” fins al punt que l’onatge ja fa mal a les dunes protegides.
Tal com va informar elDiario.es, des que van acabar les obres dels dics de recer de la polèmica ampliació nord del port de València l’any 2012, moment en què s’accelera la regressió de les platges per l’efecte ombra de la infraestructura, la Demarcació de Costes, dependent del Ministeri de Transició Ecològica, tan sols ha invertit 3,2 milions d’euros en la millora d’aquestes platges.

En el mateix període s’han mogut 193.696 tones d’arena per regenerar dunes i platges, unes faenes que solen tindre un efecte molt temporal per l’impacte de les tempestes i l’augment del nivell de la mar.
Segons l’Estudi sobre dels canvis del front dunar i les platges del sud a conseqüència del temporal Gloria. Actualització de les línies de costa, coordinat pel doctor de la Universitat Politècnica de València Josep Pardo Pascual, entre els anys 2015 i 2020 s’han perdut 427.498 metres cúbics d’arena en tot aquest front marí, dels quals 168.744 metres cúbics corresponen a les dunes, que ha provocat una reculada en molts sectors del Saler i una forta baixada a la cota de la platja, per la qual cosa la capacitat de defensa de la platja s’ha reduït substancialment.
Pel que fa a l’amplària de les platges, la que més metres d’arena ha perdut és la de Pinedo (entre espigons) amb una reducció de 10,10 metres, seguida de la del Recatí (centre), amb una reculada de 7,3 metres, i de la del Saler, que ha perdut 6,6 metres en els últims cinc anys.
0