Les revelacions del cas Erial: un Zaplana “sense liquiditat” va intentar comprar un port esportiu i es va beneficiar de l’amnistia fiscal de Montoro

La titular del Jutjat d’Instrucció número 8 de València acordava dilluns l’alçament parcial del sumari (set toms) del cas Erm, la investigació que va acabar amb l’expresident de la Generalitat i exministre de Treball amb el PP Eduardo Zaplana a la presó acusat dels delictes de blanqueig de capitals, suborn, prevaricació, malversació de cabals públics, tràfic d’influències, frau en la contractació, delicte fiscal, falsedat documental, associació il·lícita per a delinquir i grup criminal. Aquestes són algunes de les revelacions més destacades de la documentació feta pública:

Zaplana va demanar liquiditat a un testaferro uruguaià. L’exdirigent popular es va reunir a l’Hotel Wellington de Madrid amb l’advocat uruguaià Fernando Belhot, testaferro i propietari de la societat South Capital Partners, a qui demana liquiditat. En una conversa aportada per la Guàrdia Civil al sumari, l’expresident valencià assegura que Ignacio González, expresident madrileny, no li està “donant diners d’Andorra”.

2,3 milions d’euros repatriats amb l’amnistia fiscal de Montoro. La trama internacional muntada pels col·laboradors de Zaplana va utilitzar l’amnistia fiscal impulsada pel Govern de Mariano Rajoy i Cristóbal Montoro el 2012 per a repatriar 2,3 milions d’euros procedents del presumpte cobrament de comissions il·legals a Luxemburg. Els diners, procedent de les mossegades pagades pel Grupo Sedesa, vinculat a Vicente Cotino –nebot de l’expresident de les Corts Juan Cotino–, per les adjudicacions del Pla Eòlic i la privatització de les ITV a principis de segle.

Copropietari opac de pisos i fons a l’Uruguai. Una altra de les revelacions que apareix en el sumari és que Eduardo Zaplana és copropietari en l’ombra d’uns quants immobles, terrenys i fons que podrien haver-se depositat a l’Uruguai i a Andorra per un valor aproximat d’uns 3,5 milions d’euros.

1,8 milions d’euros per a un port esportiu. El sumari vincula l’exdirigent popular en l’intent de compra del port esportiu d’Altea (Alacant) per 1,8 milions d’euros procedents dels diners que Zaplana tenia a Suïssa. Es tracta d’una de les operacions dutes a terme per l’exministre de José María Aznar per repatriar els diners procedents del cobrament de comissions.

10,5 milions en comissions il·legals. La Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil situa l’expresident del Consell com a pretés cap i administrador ocult d’una xarxa corrupta que, segons la Fiscalia Anticorrupció, va poder haver-se apropiat d’uns 10,5 milions d’euros procedents del cobrament de comissions. Així, la magistrada considera que resulta “evident” que aquesta “associació de persones” té com a “cap” Eduardo Zaplana, que “presumptament es va valdre en el seu moment del càrrec que detenia fent partícips la resta dels investigats, perquè els necessitava perquè exerciren determinats papers, beneficiant-se al seu torn”.

Una societat luxemburguesa per al pagament de les comissions. Vicente Cotino va crear una societat a Luxemburg –Imison International– on es van ingressar els diners procedents pretesament de les mossegades per les adjudicacions del Pla Eòlic i les ITV. Segons la Fiscalia Anticorrupció i l’UCO, l’exdirigent popular i el seu cap de gabinet, Juan Francisco García, van rebre respectivament 6,4 i 2,3 milions d’euros des d’aquesta societat a canvi dels contractes públics.

Enregistraments al carrer, restaurants i hotels. La Guàrdia Civil va enregistrar converses entre Zaplana i el seu assessor fiscal i testaferro, Francisco Grau, al carrer, en hotels i restaurants amb micròfons d’ambient. L’institut armat també va intentar col·locar micros en el despatx de l’expresident de la Generalitat en la seu central de Telefónica en la Gran Vía madrilenya. Aquesta intervenció no va ser autoritzada per la jutgessa.

Un correu relaciona a Juan Cotino amb la investigació.- Entre els documents aportats per Marcos Benavent es trobava un correu que vincula l'expresident de les Corts Juan Cotino amb l'operació Erial. En aqueix correu s'informa el que també va ser conseller, que en aquella època era director general de la Policia amb José María Aznar, “de les condicions que s'estaven pactant durant aqueixes dates amb Endesa en relació a la licitació dels parcs eòlics” de la Comunitat Valenciana.

La connexió amb el ‘ionqui dels diners’. Tal com es recull en un informe de la Guàrdia Civil, un registre en el despatx dels advocats de Marcos Benavent, l’autodenominat ‘ionqui dels diners’, va permetre accedir a uns documents –intervinguts durant un registre del cas Imelsa i que haurien sigut abandonats en el que va ser habitatge de Zaplana– que contenien l’“autèntic full de ruta” que es va seguir per a concórrer a les licitacions del Pla Eòlic i les ITV per part de la trama que pretesament dirigia l’expresident de la Generalitat.