Ribera Salud i Sanitas paguen a la Generalitat 45,8 milions per derivacions de pacients oncològics, però recorren al jutjat

Un informe de la Sindicatura de Comptes que va eixir a la llum el passat mes de desembre va revelar que el Tribunal de Comptes havia obert una investigació per a analitzar si podia existir una presumpta “responsabilitat comptable” en l'abonament, per part de la Conselleria de Sanitat, a l'Institut Valencià d'Oncologia (IVO) dels costos associats a l'atenció de pacients oncològics assignats a departaments de salut privatitzats, gestionats, per tant, per Ribera Salud (Alzira, Dénia, Torrevieja i Elx-Crevillent) o per Sanitas (Manises). De tots ells, només queda privatitzat el d'Elx-Crevillent, gestionat per la primera empresa.

Aquesta situació implicaria que Sanitat hauria pagat dues vegades pel servei, en concret entre els anys 2013 i 2023, segons la investigació d'aquest Tribunal. Un primer pagament a l'IVO que, tot i ser una fundació privada, es nodreix quasi íntegrament de fons de la Generalitat. I un segon pagament a aquestes empreses, en el cas dels pacients adscrits a les àrees de salut que gestionen, pels quals l'Administració també abona una quantia anual en concepte de capital. Això no significa que les empreses renuncien a tractar aquests pacients, sinó que aquests, com tenien la possibilitat d'elegir, prefereixen l'opció de l'IVO, per la qual cosa són derivats.

Després de publicar-se l'informe, la Conselleria de Sanitat ja va advertir que s'havien reclamat a les concessionàries 45,8 milions d'euros per aquest concepte: 16,6 milions a Ribera Salud i 29,2 milions a Sanitas. A preguntes d'elDiario.es sobre la situació en què es troba aquesta causa, des de la Conselleria de Sanitat han informat que les concessionàries van recórrer davant el jutjat la reclamació del pagament d'aquestes quanties i van sol·licitar, com a mesura cautelar, que se les eximira del pagament fins que es resolguera la procedència de la reclamació econòmica.

No obstant això, les mateixes fonts han explicat que la Justícia va rebutjar les mesures cautelars, per la qual cosa totes dues empreses van procedir al pagament dels 45,8 milions d'euros, mentre el recurs contenciós administratiu queda pendent de resolució.

Sobre aquest assumpte, fonts de Sanitas han explicat, a preguntes d'elDiario.es, que “el gener de 2026 es van abonar 28,8 milions d'euros corresponents a la reclamació de la Conselleria per l'IVO del període comprés entre 2012 i 2023 i, el maig de 2026, altres 485.000 euros corresponents al període de gener a maig de 2024”.

Des de l'empresa han argumentat que “aquesta reclamació no té cap suport en el contracte de concessió sanitària signat el 2006” i que “les despeses que l'Administració ha carregat i està intentant carregar a la concessionària mai no han format part de les obligacions assumides en el contracte”.

A més, han afegit que “durant els anys de relació contractual, la Conselleria mai no va emetre requeriments ni advertències a la concessionària sobre les suposades obligacions pendents que ara li reclama en relació amb l'IVO. En aquest sentit, la Conselleria va informar per primera vegada d'aquest assumpte l'octubre de 2024, 18 anys després de la signatura del contracte”. Per tant, la mercantil insisteix que “no té cap tipus de relació contractual ni econòmica amb l'IVO, ni tampoc ha pres la decisió de derivar-hi pacients”, sinó que “és la Conselleria de Sanitat qui va autoritzar i finançar aquesta assistència mitjançant els seus propis concerts i, per tant, la concessionària no pot ser responsable del pagament d'uns serveis que ni va encarregar ni va autoritzar”.

Per tot això, Especializada y Primaria l'Horta Manises S.A.U., filial de Sanitas, “va presentar davant el TSJ un recurs impugnant la reclamació corresponent als anys 2012 a 2023 i hi acumularà la de l'any 2024, atés que cap de les dues es preveu en els acords signats inicialment en el contracte de concessió”.

Per la seua banda, des de Ribera Salud van confirmar tant la quantia abonada a Sanitat com la reclamació judicial, però van declinar fer valoracions sobre aquest assumpte.

Després que el PP estenguera el 'model Alzira', el Govern del Botànic va recuperar la gestió pública dels hospitals d'Alzira i Torrevieja, tots dos en mans de Ribera Salud. A més, va iniciar els tràmits per a fer el mateix amb el de Dénia, també gestionat per Ribera Salud, i amb el de Manises, per Sanitas. Amb el canvi de color polític al capdavant de la Generalitat, el PP de Carlos Mazón va culminar tots dos processos, però va prorrogar cinc anys el contracte de Ribera Salud a l'Hospital del Vinalopó, a Elx, sobre la base d'unes suposades auditories de qualitat i eficiència que mai s'han fet públiques.

Entre els nombrosos problemes que presenta aquest model, com ara les deficiències estructurals dels contractes, la dificultat per a implementar mecanismes de control o l'elevada litigiositat, també destaquen les dificultats per a practicar les liquidacions finals de cada exercici, és a dir, el balanç econòmic en què es calcula si la Generalitat ha d'aportar quantitats addicionals a les empreses gestores per atencions extraordinàries i altres despeses imprevistes o si, per contra, són les mercantils les que han de retornar diners a l'Administració, entre altres conceptes, pels pacients assignats a les àrees de salut privatitzades que finalment han sigut atesos en centres públics.