Rodant, la cooperativa d’extreballadors de Deliveroo, Glovo i UberEats per a dignificar l’ofici dels ‘riders’

El cooperativisme com a acció de resistència davant del capitalisme salvatge. És la filosofia que subjau a Rodant, la cooperativa impulsada pels riders valencians per oferir un servei de missatgeria alternatiu al de les grans plataformes. El problema de l’anomenada uberització de l’economia no és compartir objectes o serveis, és el salari que es perd pel camí. I com que el problema dels riders no són els riders, un grup d’antics repartidors de Deliveroo, Glovo i UberEats han impulsat la seua cooperativa per demostrar que hi ha alternativa ètica en aquest servei.

Rodant començarà a funcionar a mitjan febrer, una vegada els socis reben el material de faena retardat per la pandèmia. Carlos Iglesias, José Forés, Ulises Benito i Vicent Chanzà van aconseguir al gener superar els 9.000 euros de micromecenatge necessaris per a impulsar la seua plataforma, que estarà operativa en la xarxa de l’app Coopcycle i no necessitaran recórrer a entitats financeres per sufragar el seu projecte, encara que negocien amb altres socis un possible suport econòmic. Carlos i José van impulsar la plataforma Riders per Drets a València, el principal cavall de batalla de les plataformes, que ja acumulen una sèrie de resolucions en la inspecció de treball i els tribunals.

Per a Forés, el cooperativisme és també una opció política, una alternativa a les pràctiques de les plataformes, que coneix bé. “Serem els educadors dels clients. Cal dir que això és el que hi ha, que si demanes en certes plataformes formes part de la misèria del país. Ací mor un xic i no hi ha un sol responsable”, expressa en referència a l’accident d’un repartidor que va morir a Barcelona mentre treballava. “Això és només una baula més de la precarietat del país i volem canviar-ho. Qui vulga viure en un país millor, que contacte amb nosaltres. El que no, que se’n vaja amb empreses que tributen fora d’Espanya”, afirma contundentment.

Rodant planteja una forma de consum ètic en què els riders, com a socis cooperativistes, tenen un salari establit, un horari de treball i reparteixen els beneficis a parts iguals. Als restaurants els ofereix establir els preus que consideren –al contrari que les plataformes, segons les denúncies dels hostalers–, i el servei a domicili es paga com un extra, com a part d’aquesta “educació” al consumidor: quan una cosa és debades, hi ha algú que està pagant-la amb el seu temps i la seua faena. “El restaurant és lliure de posar el preu que vulga. Qui ha de pagar el producte és qui el compra. Les apps han acostumat malament el client, li han fet creure que és un servei low cost. Les plataformes es queden el 40% de la comanda, juguen a rebentar els preus i és a costa de condicions abusives per als restaurants i per als riders perquè et coste 1 euro que t’ho porte”, denuncia el repartidor.

“No et pot costar el mateix un producte si te l’envien a casa”, incideix Forés, que valora el bon acolliment que està tenint el projecte entre els restaurants. De moment, l’àrea de repartiment se circumscriu a 3,5 quilòmetres dels restaurants i se centrarà a València. No obstant això, hi haurà zones de repartiment d’alimentació que incloguen municipis confrontants com Mislata, Alfafar o Alboraia. Per als serveis de repartiment de paqueteria, la flexibilitat serà més gran.

Els cooperativistes fan una crida al Ministeri de Treball contra l’anomenada “llei rider”, que creuen que només servirà per a continuar amb la precarietat. A parer seu, dotar de mitjans la legislació actual seria prou per a frenar els “paranys” de les plataformes. “Necessitem inspectors. És una reculada en drets laborals. Ells –les plataformes com Glovo, Deliveroo i UberEats– saben que el model de fals autònom s’acabarà. Volen continuar sense repartidors, amb model Just Eat, que contracta empreses que subcontracten els treballadors. És el que ve amb la llei rider, en compte de complir l’Estatut dels treballadors”, denuncia.

Forés i els seus companys fan una crida als treballadors per unir-se en cooperatives i fer front a les grans empreses. “Cal obligar-los a posar els preus que cal posar i pagar el que cal pagar. Cal fer públic l’algorisme” que castiga els repartidors de manera “discriminatòria”, afirma. Les plataformes de riders han denunciat reiteradament que l’algorisme de l’app els penalitza si rebutgen una comanda i que desenes de treballadors subcontracten els comptes perquè estan en situació irregular i és la seua única manera d’aconseguir ingressos. La idea de la cooperativa va nàixer de la batalla legal contra les grans empreses i va créixer amb la crisi sanitària en què, com que no tenien relació laboral reconeguda per les empreses, tampoc tenien protecció. “Hagué d’arribar la pandèmia i vam veure que era el moment de moure fitxa, de dir que fins ací hem arribat”.